|
'''Rembrandt Harmenszoon van Rijn''' ([[Leiden]], [[Països Baixos]], [[15 de juliol]] de [[1606]] - [[Amsterdam]], [[4 d'octubre]] de [[1669]]) fou un [[pintor]] i gravador [[Països Baixos|neerlandès]]. Generalment, és considerat com un dels més grans pintors i gravadors de la història de l'art europeu i el més important de la història holandesa.<ref name="Gombrich, pàg. 420">Gombrich, pàg. 420.</ref> Les seves contribucions a l'art van formar part d'un període que els historiadors anomenen [[Edat d'Or Holandesa|''edat d'or holandesa'']].
Havent aconseguit triomfar com a jove pintor de retrats, els seus últims anys van estar marcats per la tragèdia personal i les dificultats financeres. Tanmateix, els seus dibuixos i pintures van serforen populars al llarg de la seva vida, i la seva reputació com a artista continua sent elevada,<ref>Gombrich, pàg. 427.</ref> i durant vint anys va ser mestre de gairebé tots els pintors holandesos més importants.<ref>Clark, pàg. 203.</ref> Les seves obres més representatives són retrats dels seus contemporanis, autoretrats i il·lustracions de les d'escenes de la [[Bíblia]]. Els seus autoretrats formen una única i íntima biografia, en la qual el mateix artista realitza una introspecció sense vanitat i amb la sinceritat més gran.<ref name="Gombrich, pàg. 420"/>
En les pintures i els gravats, mostra un coneixement complet de la iconografia clàssica, que modela per adaptar-se a les exigències de la seva pròpia experiència; per tant, en la representació d'una escena bíblica, Rembrandt tenia un bon coneixement del text específic, l'assimilació de la composició clàssica, i les seves observacions de la població jueva d'Amsterdam.<ref>Clark, pàg. 203-4.</ref> A causa de la seva empatia per la condició humana, ha estat anomenat "un dels grans profetes de la civilització."<ref>Clark, pàg. 205.</ref>
Les dues etapes de la vida de Rembrandt (la pròspera i l'adversa) es reflecteixen en les seves obres, i molt especialment en els autoretrats. Mentre que els primers són alegres i brillants, els dels darrers anys tenen un caràcter molt més serè i fosc, amb una profunditat superior. Totes les seves obres són plenament barroques, i estan dominades per l'acció, el dramatisme i un realisme derivat de l'observació del món que l'envoltava.
=== Primers anys ===
Rembrandt Harmenszoon van Rijn va néixer el 15 de juliol de 1606 a [[Leiden]], [[Països Baixos]]. Va serEra el novè fill de d'Harmen Gerritszoon van Rijn i Neeltgen Willemsdochter van Zuytbrouck,<ref>Bull, ''et al'', pàg. 28.</ref> una acomodada família; el seu pare era moliner i la seva mare era la filla d'un forner. Va rebre una educació molt acurada; de petit, va assistir a l'escola llatina i va estar inscrit a la Universitat de Leiden. Tot i així, hi va estar un any; d'acord amb un contemporani, sentia una major inclinació cap a la pintura, ja que aviat deixà la universitat per passar a ser un aprenent d'un pintor de Leiden, Jacob van Swanenburgh, amb qui va passars'estigué tres anys. El 1624 o 1625, Rembrandt, després d'un breu però important aprenentatge de sis mesos amb el famós pintor [[Pieter Lastman]] a Amsterdam, va obrir un estudi a Leiden, que va compartircompartí amb l'amic i col·lega Jan Lievens. Pieter Lastman és el quequi més el va influir i el quequi li va transmetre les tendències italianes més de moda; prova d'això és que les seves primeres obres, com ''[[Lapidació de Sant Esteve|Lapidació de sant Esteve]]'', estan molt influenciades pel seu estil. AllíAixí, el seu estil va anar evolucionant des d'uns inicis de color brillants i gestos exagerats fins a arribar a tenir un gran domini del [[clarobscur]]; aquesta tècnica tan típica del [[barroc]] és la més característica de la seva obra, i la que li dónadona més força i personalitat. El 1627, Rembrandt va començarcomença a acceptar alumnes, entre ells [[Gerrit Dou]].<ref>Slive has a comprehensive biography, pàg. 55 ff.</ref>
El [[1629]], Rembrandt va ser descobert per l'estadista Constantijn Huygens, pare de [[Christiaan Huygens]] –un famós matemàtic i físic holandès–, que va adquirir importants encàrrecs per a Rembrandt de la cort de [[la Haia]]. Com a resultat d'aquesta connexió, el príncep Frederik Hendrik continuà comprant pintures de Rembrandt fins al 1646.<ref>Slive, pàg. 60, 65.</ref>
=== La vida amb Saskia ===
[[Fitxer:Portrait of Saskia van Uylenburgh by Rembrandt.jpg|miniatura|esquerra|Retrat de Saskia van Uylenburg (c. 1635)]]
[[Fitxer:Rembrandt Harmensz. van Rijn 103.jpg|miniatura|esquerra|''[[Titus com un monjo]]'' (1660), retrat de [[Titus van Rijn]], el fill de Rembrandt i Saskia, vestit de monjo]]
El [[1631]], després de la mort delde seuson pare, Rembrandt es va traslladartrasllada a [[Amsterdam]], la nova capital de les empreses dels Països Baixos, que vivia un creixement econòmic important. Rembrandt hi va començarcomença a exercir com a retratista professional per primera vegada, i ho va fer amb un gran èxit. S'associà amb el marxant [[Hendrick van Uylenburgh]], mitjançant el qual va conèixer [[Saskia van Uylenburgh]], filla del seu cosí [[Rombertus van Uylenburgh]], amb qui es casà el [[1634]].<ref>Slive, pàg. 60-61.</ref> Saskia era la filla petita d'una família de nobles de [[Frísia]] i el seu pare havia estat advocat i ''burgemeester'' (alcalde) de [[Ljouwert|Leeuwarden]]; quan va quedar òrfena, va anaranà a viure amb una germana més gran a [[Het Bildt]]. Rembrandt i Saskia es van casar a l'església del poble de [[Sint Annaparochie]] (actualment part del municipi de [[Waadhoeke]]) sense la presència dels seus familiars. El mateix any, 1634, Rembrandt va serés acceptat com a membre del [[Gremi de Sant Lluc|gremi de pintors]]. També va acceptar un nombre considerable d'estudiants, entre els quals hi havia [[Ferdinand Bol]] i [[Govert Flinck]].<ref name="Bull-28">Bull, ''et al.'', pàg. 28.</ref>
El [[1635]], Rembrandt i Saskia es va traslladartraslladen a la seva pròpia casa, un lloc de moda a Nieuwe Doelenstraat. El [[1639]], es van mudar a un edifici, seu de l'actual [[Museu de la Casa de Rembrandt|Museu de la casa de Rembrandt]], al Jodenbreestraat. Aquesta zona d'[[Amsterdam]] s'estava convertint en el barri jueu, i la hipoteca per finançar la compra va serfou de 13.000 florins; aquesta seria una de les causes principals per ade les seves posteriors dificultats financeres.<ref name=Bull-28/> El seu ritme d'ingressos, inicialment, li permetia pagar fàcilment aquest nivell de despeses, però no va poder mantenir aquest ritme i podria haver perdut alguna font d'ingressos fent algunes inversions.<ref>Clark, 1978, pàg. 26-7, 76, 102.</ref> Va ser allà on Rembrandt va tractar sovint amb els seus veïns jueus, que serien model per a les seves escenes de l'Antic Testament.<ref>Adams, pàg. 660.</ref>
Tot i estar ben acomodats, la parella va patir diversos revessos personals, i el [[1635]] el seu fill Rumbartus es va morir dos mesos després del naixement. Més endavant, el [[1638]], la seva filla Cornèlia es va morir amb només 3 setmanes de vida. El [[1640]], van tenir una segona filla, també anomenada Cornèlia, que es va morir després d'haver viscut més d'un mes. Només el seu quart fill, Titus, que va néixer el [[1641]], va sobreviure fins a l'edat adulta. Saskia va morir el [[1642]] poc després del naixement de Titus, probablement de [[tuberculosi]]. Rembrandt va fer dibuixos d'ella en el seu llit durant la malaltia i formen part de les seves obres més commovedores.<ref name="Slive-71">Slive, pàg. 71.</ref>
=== Altres relacions sentimentals ===
[[Fitxer:Rembrandt Harmensz. van Rijn 060.jpg|miniatura|''Noia banyant-se en un rierol'' (1654). La model n'és [[Hendrickje Stoffels]]]]
Durant la malaltia de Saskia, va contractar Geertjes Dircx com a mainadera de Titus, com a infermera i, probablement, també esesdevingué va convertir en l'amant de Rembrandt. Ella, més tard, va acusaracusà Rembrandt d'incompliment d'una promesa i li van concedir una pensió de 200 florins a l'any.<ref name=Bull-28/>
El 1649 Rembrandt va començarcomença una relació amb [[Hendrickje Stoffels]], una dona molt més jove que havia estat la seva serventa i que tenia cura del seu fill Titus. De la relació, el [[1654]] va néixer una filla, Cornèlia, i Hendrickje va rebre una citació del consell de l'Església reformada per respondre a l'acusació "que havia comès actes de prostitució amb el pintor Rembrandt". Ho va reconèixer i se li va prohibir la recepció de la comunió. Rembrandt no va serfou citat a comparèixer perquè no n'era membre.<ref>Slive, pàg. 82.</ref> Els dos van obtenir el reconeixement legal com a parella, segons la llei pública, però Rembrandt no es va casar amb Henrickje, a fi de no perdre l'accés a un [[fideïcomís]] creat per a Titus d'acord amb la voluntat de la seva mare.<ref name=Slive-71/>
=== Fallida econòmica i darrers anys ===
Rembrandt va viure més enllà del que li permetien els seus mitjans econòmics i es va veureveié obligat a subhastar les seves possessions. L'habitual compra d'obres d'art –incloses les que foren fruit del seu propi treball–, de gravats que sovint utilitzava en les seves pintures, i de rareses, van provocar que el 1656 s'arribés a un acord judicial per a evitar-ne la seva fallida; va haver de vendre la major part de la seva gran col·lecció de pintures i d'antiguitats. Les llistes que calgué elaborar ens donen una informació precisa de les seves col·leccions, amb pintures i dibuixos d'antics mestres, inclosos bustos d'emperadors romans, molts objectes de l'Àsia, com vestits i armadures japoneses, i col·leccions d'[[història natural]] i de [[mineral]]s; però els comptes resultants de les vendes de [[1657]] i [[1658]] van ser decebedors.<ref>Slive, pàg. 84.</ref> També va haver de vendre la seva casa i la seva impremta, i el 1660 es va traslladartraslladà a un allotjament més modest al Rozengracht.<ref>Schwarz, pàg. 12.</ref><ref>La venda en va ser el 1658, però es va acordar un termini de dos anys per a realitzar-ne la desocupació.</ref> Les autoritats i els creditors, en general, s'adaptaren a les circumstàncies; però l'excepció varen ser els del gremi de pintors d'Amsterdam, que van crear una nova norma que fixava que ningú podria comerciar amb Rembrandt. Per evitar aquest problema, el [[1660]] Hendrickje i Titus van crear una empresa com a distribuïdors d'art, i Rembrandt n'era un empleat.<ref>Clark, 1974, pàg. 105.</ref>
El [[1661]], ell (o més aviat la nova empresa) va serfou contractat per a concloure els treballs que calia realitzar en la construcció del nou ajuntament, però això només va poder ser després que Govert Flinck, l'artista que prèviament tenia l'encàrrec, morís sense haver pogut començar a pintar. El treball resultant va serfou ''La conspiració de Claudius Civilis'', que va ser rebutjada i retornada al pintor; el fragmentque superviventens ha arribat n'és només una fracció de tot el treball.<ref>Clark 1974, pàg. 60-61.</ref> Va ser en aquest moment quequan Rembrandt va tenir el seu últim aprenent, [[Aert de Gelder]]. El [[1662]] encara rebia importants encàrrecs per realitzar retrats i altres obres.<ref>Bull, et al, page 29.</ref> Quan el [[1667]] [[Cosme III de Mèdici]], gran duc de Toscana, vaanà visitara Amsterdam, va visitar la casa de Rembrandt.<ref>Clark 1978, pàg. 34.</ref>
Rembrandt perdria [[Hendrickje Stoffels|Hendrickje]], que moriria el [[1663]], i al cap d'uns anys, el [[1668]], ho faria Titus, deixant una filla. Rembrandt es va morir el [[4 d'octubre]] de [[1669]] a [[Amsterdam]], i va serfou enterrat en una tomba anònima al cementiri de Westerkerk.<ref>Slive, pàg. 83.</ref>
== Obra ==
=== L'art de Rembrandt ===
En una carta adreçada a Huyghens, Rembrandt ofereix l'explicació del que tractava d'aconseguir amb el seu art: l'expressió més gran del moviment natural.<ref>Text original: ''Die meeste ende di naetuereelste beweechgelickheijt''.</ref> La paraula ''beweechgelickhijt'' també s<nowiki>'ha interpretat en el sentit d''emoció' o 'motivació'. Si es refereix als objectius, als materials o a una altra qüestió, ja queda a interpretació. Rembrandt combina la recerca de la perfecció terrenal i espiritual, com cap altre pintor de l'</nowiki>art occidental.<ref>Hughes, pàg. 6.</ref>
A través deAmb les seves pintures a l'oli es pot traçar el progrés des de la incertesa del jove artista, el pas pels molt reeixits autoretrats de la [[dècada del 1630]], i arribar als conflictius i poderosos retrats de la seva vellesa. Junts donen una molt clara imatge de l'homeartista, el seu perfil psicològic i la seva manera de ser, com ho revela la seva expressiva cara expressiva.<ref>Van de Wetering, pàg. 290. Mentre que la interpretació més habitual és que aquestes pintures representen un viatge introspectiu molt personal, és possible que fossin pintats per satisfer un existent mercat d'autoretrats d'artistes.</ref>
Entre les característiques més prominents de la seva obra, cal destacar l'ús del [[clarobscur]] i el treball escènic de les llums i les ombres; aquest darrer tret ve influït per [[Caravaggio]], o més probablement per l'[[escola d'Utrecht]], l'escola neerlandesa ''caravaggista'', tret que Rembrandt adaptà als seus mitjans d'una manera molt personal.<ref>Bull, et al, pàg. 11-13.</ref> També són notables la seva dramàtica i animada presentació dels subjectes, sense la rigidesa formal dels seus contemporanis; sovint mostra una profunda compassió per la [[humanitat]], sense tenir en compte la riquesa o l'edat. La seva família –la seva esposa Saskia, el seu fill Titus i la seva concubinaamant Hendrickje– sovint van ocupar un lloc destacat en les seves pintures, moltes de les quals tractaven temes mítics, bíblics o històrics.
=== Temàtica ===
[[Fitxer:Rembrandt Harmensz. van Rijn - The Abduction of Europa - Google Art Project.jpg|miniatura|''El rapte d'Europa'', de 1632. Oli en un plafó.
El treball es considera com "... un exemple brillant de l'"edat d'or" de la pintura [[barroca]]"<ref>Clough, pàg. 23.</ref>]]
Al llarg de la seva carrera, Rembrandt va tenir com a temes principals el retrat, el paisatge i la pintura narrativa. Per aquesta darrera temàtica, va serfou especialment elogiat pels seus contemporanis, que el tenien per un intèrpret magistral d'històries bíbliques, i admiraven la seva habilitat en la representació de les emocions i l'atenció en el detall.<ref>van der Wetering, pàg. 268.</ref> La seva pintura va passarpassà d'un primerenc estil "suau", caracteritzat pel tractament il·lusionista de la imatge, a un de més "aspre", amb un tractament creador d'una rica varietat de superfícies pictòriques, cosa que va permetre un il·lusionisme de la forma, suggerit per la qualitat tàctil de la pintura.<ref>van de Wetering, pàg. 160, 190.</ref>
Un desenvolupament paral·lel pot observar-se en la seva habilitat com a gravador. En els gravats de la seva maduresa, sobretot des de la fi de la [[dècada del 1640]] en endavant, queden reflectides la llibertat i l'amplitud que també són presents en els seus dibuixos i pintures. Les obres abasten una àmplia gamma de materials i tècniques, a vegades deixant grans zones delde paper en blanc per a suggerir una sensació d'espai i, en altres moments, utilitza complexos entramats de línies amb els quals aconsegueix uns rics tons foscos.<ref>Ackley, pàg. 14.</ref>
=== Evolució de l'estil ===
Va ser durant el període de [[Leiden]] (1625-1631) en què la influència de Lastman va serfou més prominent. També és probable que, en aquesta època, l'obra de Lievens tingués un fort impacte i influís en el seu treball.<ref name=Wetering-284>van de Wetering, pàg. 284.</ref> Les pintures eren més aviat de mida petita, però riques en detalls com, per exemple, en els vestits i les joies. Els temes preferits eren els religiosos i els al·legòrics, sovint amb ''tronies'',<ref>Un tipus de retrat típic de la pintura flamenca onen què apareix només la part del bust de la persona, amb una expressió facial teninttendent a l'exageració.</ref> i mitges figures.<ref name=Wetering-284/> El [[1626]], Rembrandt realitzà els seus primers aiguaforts, i a l'àmplia difusió que aconseguí deu en gran part la seva fama internacional.<ref name=Wetering-284/> El [[1629]] pinta ''Judes, penedit, retorna les peces de plata'' i ''L'artista al seu estudi''; són obres en què es posa de manifest el seu interès en el maneig de la llum i la varietat en la tècnica d'aplicació de la pintura, i constitueixen el primer gran avenç en el seu desenvolupament com a pintor.<ref name="van">van de Wetering, pàg. 286.</ref>
[[Fitxer:Rembrandt, Portret van Haesje v.Cleyburg 1634.jpg|miniatura|Un típic retrat de [[1634]], època en la qual Rembrandt gaudia d'un gran èxit comercial i artístic]]
Durant els seus primers anys a Amsterdam (1632-1636), Rembrandt va començarcomença a pintar escenes bíbliques i mitològiques força dramàtiques, de grans contrastos i en gran format; són ''La ceguesa de Samsó'' (1636), ''La festa de Baltasar'' (c. 1635) i ''[[Dànae|Danae]]'' (1636), i en aquestes tracta d'emular l'estil barroc de [[Rubens]].<ref>van de Wetering, pàg. 287.</ref> Amb l'ocasional ajuda dels assistents al taller d'Uylenburgh, va pintarpinta nombrosos retrats d'encàrrec petits (''Jacob Gheyn III'') i grans, com el ''Retrat del constructor naval Jan Rijcksen i la seva esposa'' (1633), i la ''[[Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp]]'' (1632).<ref name="van"/>
Cap a la fi dels anys 1630, Rembrandt havia produït alguns quadres i bastants gravats de [[Paisatge (gènere pictòric)|paisatges]]. Sovint, aquests quadres, com ''Cases davant un cel tempestuós'' (c. 1641) i ''Els tres arbres'' (1643), posen de manifest "drames" naturals en els qualsquè apareixen arbres desarrelats i cels amenaçadors. Des de [[1640]], el seu treball es va fer menys exuberant i més sobri en el to, aspecte que pot reflectir alguna tragèdia de tipus personal. Les escenes bíbliques derivaven més sovint del Nou Testament que de l'Antic Testament. El [[1642]], va pintarpinta ''[[La ronda de nit]]'', el seu treball més gran i el més notable de l'important grup d'encàrrecs que va rebre durant aquest període; en aquestes obres, tracta de trobar solucions als problemes de composició i narrativa que ja havia iniciat en treballs anteriors.<ref>vanVan de Wetering, pàg. 288.</ref>
En el decenni posterior a ''[[La ronda de nit]]'', les seves pintures variaven molt de mida, estil i temàtica. En la seva evolució tècnica, abandona la tendència a crear efectes dramàtics sobretot amb l'ús de forts contrastos de llum i ombra, per donar pas a l'ús de sistemes d'il·luminació frontals més grans, i amb més zones saturades de color. Al mateix temps, les figures queden col·locades de manera paral·lela al pla del quadre. Aquests canvis poden ser interpretats com un pas cap a un estil de composició més clàssic i, tenint en compte que fa un ús més expressiu de la pinzellada, aquest fet pot indicar una familiaritat amb l'art venecià (''Susana i els ancians'', 1637-47).<ref>van de Wetering, pàg. 163-5.</ref> En aquesta època, es produeix una marcada disminució de les obres pintades i un increment de la realització de gravats i dibuixos de paisatges.<ref>van de Wetering, pàg. 289.</ref> En aquestes obres gràfiques, els drames naturals han donat pas a tranquil·les escenes rurals dels Països Baixos.
|
