Diferència entre revisions de la pàgina «Alt Camp»

12 bytes afegits ,  fa 1 mes
m
Plantilla
m (Manteniment de plantilles)
m (Plantilla)
Aquest esquema de la distribució dels conreus es veié modificat per l'entrada de la [[fil·loxera]], al llarg de la darrera dècada del {{segle|XIX}}. Algunes terres es replantaren amb peus de [[vinya|ceps]] americans. D'altres es replantaren amb garrofers, avellaners i [[ametller]]s. D'altres, en fi, les terres més pobres s'abandonaren.
 
A finals del {{segle |XX}} es conreaven unes 27.000 ha. gairebé la meitat de la superfície, en especial a la part central i oriental de la comarca (Aiguamúrcia, Vila-rodona, Nulles i Vilabella). L'ametller, en segon lloc, va anar substituint l'olivera. L'avellaner ocupa gairebé 4.000 ha. de les quals una bona part és regadiu.
 
La [[ramader]]ia és una activitat en el conjunt comarcal. En destaca només l'[[aviram]] (Valls, Cabra del Camp, [[la Masó]]) i el [[bestiar]] [[porcí]] (Valls, Vilebella i Alcover). Tenen una importància ben escassa la ramaderia [[bovina]] i [[ovina]].
L'activitat industrial més activa en el moment de màxim econòmic de l'Alt Camp, entre [[1750]] i [[1850]], fou la tèxtil de [[cotó]], al Pla de Santa Maria, Valls, [[Picamoixons]], la Riba i Pont d'Armentera. Hi havia [[adober]]ies i aiguardents a Valls, i [[paper]]eres a la Riba, Alcover, Valls, Vila-rodona, el [[Milà]] i el [[Rourell]].
 
Durant la segona meitat del {{segle|XIX}} i primera del XX no es continua aquesta tradició industrial. A partir de la dècada de [[1950]] l'activitat industrial pren una nova embranzida. A finals del {{segle |XX}} hi ha una indústria diversificada. El sector que ocupa més treballadors és la [[metal·lúrgia]]. Segueix a distància el del paper i arts gràfiques, el tèxtil el de la [[fusta]] i [[moble]]s i el ram de la construcció. Menys important són les indústries alimentària, [[químic]]a i de la [[confecció]].
 
La indústria metal·lúrgica és la base industrial de l'Alt Camp; ocupa gairebé la meitat de la població industrial i és localitzada sobretot a Valls. El sector alimentari és constituït per petites empreses, ubicades principalment a Valls. El sector tèxtil, que ha perdut importància en els darrers anys, és a Valls, al Pla de Santa Maria, Vila-rodona, Pont d'Armentera i Vilabella. La indústria de la fusta i dels mobles és localitzada també a Valls. La indústria del paper és a la Riba i Alcover. La indústria química és a Valls i al Pla de Santa Maria. En materials per a la construcció destaquen algunes indústries de Valls i a les pedreres d'Alcover.
 
=== Comunicacions ===
L'Alt Camp resta aïllat de les línies de comunicació bàsiques. La seva localització en un [[cul-de-sac]] no afavoreix pas l'establiment de vies principals. Fins a principis de la segona meitat del {{segle |XX}} la carretera de Tarragona a Lleida era l'eix bàsic en les comunicacions, el qual era completat per la carretera del [[Vendrell]] i la de Reus a Montblanc. Els anys [[1970]] l'Alt Camp va estar afavorit per l'establiment de l'[[autopista]] AP-2, que enllaça l'AP-7 amb Lleida i [[Saragossa]]. L'autopista creua en diagonal el pla, amb dues sortides, l'una prop de Valls i l'altra al Pla de Santa Maria. Aparentment l'Alt Camp té una bona xarxa de ferrocarrils. Hi passa la línia de [[Barcelona]] a Lleida per [[Sant Vicenç de Calders]], i la línia de Reus a Picamoixons, que enllaça amb l'anterior. Són línies que es remodelen constantment, però no tenen pas un trànsit gaire freqüent.
{{Taula:Alt Camp}}
 
494.276

modificacions