Ramon III de Tolosa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
contats -> comtats
enllaç corregit
Línia 6:
Fidel al rei franc [[Carles III de França|Carles III]], igual que el seu pare, quan el rei va ser empresonat, va obtenir pel comtat de Tolosa una major independència. El 924 va expulsar als [[magiars]] que havien envaït [[Provença]]. Tres anys més tard de la mort del rei Carles III, va reconèixer a [[Raül I de França]] com a rei, del qual va obtenir el [[ducat d'Aquitània]] i el [[comtat d'Alvèrnia]] on els dos darrers [[guillèmides]] [[Guillem II d'Aquitània|Guillem el Jove (II d'Aquitània i III d'Alvèrnia)]] (918-926) i [[Acfred I d'Aquitània|Acfred]] (926-928) havien mort successivament sense deixar successió directe. [[Ebles Manzer]] el Bastard es va quedar amb el comtat de Poitou que el seu pare [[Rainulf II de Poitiers|Rainulf II]] ja li havia deixat el 890 i que va assegurar el 902, però encara que va agafar el títol no el va poder exercir de moment (928-934) ni després per un temps el seu successor. Ramon va ser l'últim comte de Tolosa que alhora fou duc (efectiu) d'Aquitània.
 
El 936 Ramon va fundar el monestir de Chanteuges[[Chantuja]]. El 944, quan el rei [[Lluís IV de França]] i [[Hug el Gran (robertià)|Hug el Gran]] van entrar a Aquitània, Hug es va entrevistar amb Ramon a Nevers i li va confirmar el títol de duc i els seus comtats incloent Alvèrnia. El tolosà va retornar amb el rei. Va morir vers el 950.
{{Autoritat}}