Manuel Tarín i Iglesias: diferència entre les revisions

| nom_naixement = Manuel Tarín i Iglesias

| ocupacio = [[Periodista]]

}}

'''Manuel Tarín i Iglesias''' ([[Barcelona]], [[9 de desembre]] de [[1919]] – [[16 de juliol]] de [[2007]]) fou un [[periodista]] [[Catalans|català]], germà del també periodista [[Josep Tarín i Iglésias]]. Com a director de la revista ''Ondas'' va impulsar el 1953 la creació del primer Premi Nacional de Guions, precedent del que l'any següent serien els [[Premis Ondas]].<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Girona|nom=Josep Maria|article=Manuel Tarín Iglesias, periodista|publicació=El País|url=http://elpais.com/diario/2007/07/17/agenda/1184623201_850215.html|data=17 juliol 2007|pàgines=}}</ref> L'abril de 1963 va ser nomenat director de [[Ràdio Barcelona]], càrrec que ocuparia fins al 1973, quan va començar a dirigir ''[[El Noticiero Universal]]'' fins a 1977.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Mor el periodista Manuel Tarín Iglesias als 87 anys|publicació=El Punt Avui|url=http://www.elpuntavui.cat/article/-/19-cultura/241793--mor-el-periodista-manuel-tarin-iglesias-als-87-anys-.html|data=16 juliol 2007|editorial=Europa Press|pàgines=}}</ref> Es considera que durant la seva direcció de [[Ràdio Barcelona]] va promocionar tímidament el moviment de la [[Nova Cançó]] i la introducció del [[català]] en programes com ''Radioscope'', de [[Salvador Escamilla]].<ref name=":0" /> Tarín va fundar el Serenísimo Capítulo de Caballeros del Vino per promoure la [[viticultura]] catalana, i amb [[Eusebi Güell i Jover]] va crear el Club de la Llave de Barcelona.<ref name=":1" /> Va escriure l'obra autobiogràfica ''Los años rojos'', la novel·la ''Pena de vida'' i l'obra històrica ''Pierre Lava''.<ref name=":1" />