Kaykhusraw II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 8:
La mort de l'aiúbida de [[Mesopotàmia]] i [[Damasc]], [[al-Ashraf ibn al-Adil]] (1229-1237) i del sultà egipci [[al-Kamil ibn al-Adil]] (1218-1238) el van afavorir al debilitar a aquesta dinastia. El [[1241]] va formar una aliança contra [[al-Salih Ayyub ibn al-Kamil]] d'[[Egipte]] (1240-1249) que tenia nombrosos enemics a Síria i Mesopotàmia, i es va apoderar d'[[Amida (Armènia)|Amida]]. Llavors va obtenir del príncep aiúbida d'[[Alep]] [[al-Nasir Yusuf ibn al-Aziz]] (1236-1260) un reconeixement de la seva sobirania amb obligació d'enviar ajut militar si li era demanat; el mateix va aconseguir del rei de l'[[Armènia Menor]] o [[Petita Armènia]] i de l'[[Imperi de Trebisonda]]; fins i tot l'[[Imperi de Nicea]] va esdevenir el seu aliat al mateix temps que el sultà negociava un enllaç matrimonial amb els rivals de Nicea, els llatins de [[Constantinoble]]). En aquest temps va visitar el sultanat el pare Simó de Saint-Quentin, que va elogiar la riquesa de la seva cort, però també en aquest temps (1241-1241) va esclatar una revolta religiosa a l'Àsia Menor, els babais ([[babaiya]]) de [[Baba Ishak]], que per tres anys van ocupar a les tropes seljúcides. La revolta es va iniciar segurament el [[1240]] a Kafarsud a l'est de les muntanyes del Taure i es van estendre cap a [[Amasya]] i els exèrcits seljúcides a Malatya i Amasya foren destruïts i van avançar cap a [[Kayseri]], [[Sivas]] i [[Tokat]] que van ocupar. [[Baba Ishak]] fou capturat i penjat el [[1241]] però els seus homes van seguir lluitant fins a la derrota final prop de [[Kırşehir]], el [[1242]]. Simó de Saint-Quentin diu que la victòria fou deguda al gran nombre de mercenaris francs del sultà.
 
L'hivern del [[1242]] a [[1243]] es va presentar a Anatòlia oriental un exèrcit mongol dirigit pel general i governador [[Baidju]], que per una traïció es va apoderar d'Erzurum i a la primavera del [[1243]] van començar a envair l'Àsia Menor; Khaykhusraw va demanar ajut a tots els veïns, musulmans i cristians, reconciliats per fer front al perill comú. Però la impaciència va impulsar a Khaykhusraw a enfrontar sol a l'enemic mongol. La [[Batalla de Köse Dağ]],<ref>{{en}} Claude Cahen, “Köse Dagh” ''Encyclopaedia of Islam'', ed. by P. Bearman, et al. (Brill 2007)</ref> entre Erzindjan i Sivas, es va lliurar el [[26 de juny]] de [[1243]] i va suposar una catàstrofe pels seljúcides. Els mongols van ocupar Sivas i [[Kayseri]]. Khaykhusraw va fugir cap a Anatòlia occidental, a [[Antalya]], disposat a fugir per mar, però el seu visir Muhadjdjab al-Din va signar un acord amb els mongols pel que RümRum esdevenia vassall i pagaria un alt tribut, i per això després de saquejar Kayseri, no van seguir endavant podent Khaykhusraw conservar el poder.
 
Mercès a l'ajut d'un senyor rebel armeni, va poder derrotar al rei Hetum de la Petita Armènia al que acusava (segurament amb raó) d'haver entregat als mongols a la reina mare de RümRum. Va morir amb uns 40 anys a l'hivern del [[1245]] al [[1246]] deixant tres fills molt joves, [[Izz al-Din Kaykaus II]] (11 anys) fill d'una dona grega filla d'un sacerdot; [[Rukn al-Din Kilidj Arslan IV]] (9 anys) fill d'una dona turca de Konya; i [[Ala al-Din Kaykubad II]] (7 o 5 anys), fill de la princesa georgiana Tamara. El darrer fou designat successor pel pare però Izz al-Din Kaykaus II es va imposar com a nou sultà.
 
== Notes ==