Batalló de Sant Patrici: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
No se sap amb precisió la [[història]] dels integrants abans del seu reclutament. La llegenda popular diu que els militars, sota l'exèrcit nord-americà, havien rebut càstigs severs per haver intentat entrar al territori mexicà per assistir a [[missa]] i havien estat objecte d'altres pràctiques de discriminació religiosa. Amb el començament de la guerra, més militars catòlics van desertar, per causa del vandalisme del qual eren objecte les esglésies en territori mexicà per part dels oficials de l'exèrcit. L'exèrcit mexicà, per contra, va reclutar catòlics nord-americans caracteritzant la guerra com una guerra entre [[protestantisme|protestants]] i catòlics, i oferint terres als que s'hi integressin.
El batalló va lluitar com a unitat de l'exèrcit mexicà en la [[Batalla de Monterrey]], ([[21 de setembre]], [[1846]]), sota el comandament de [[Jon Riley]], un immigrant irlandès. Després de la batalla, el batalló va créixer en nombre, a 800 soldats. Malgrat la seva extraordinària capacitat en l'artilleria, el batalló va formar part de la infanteria segons les ordres del President mexicà [[Antonio López de Santa Anna]]. Com a unitat de la infanteria, van lluitar en la Batalla de Cerro Gordo. Atès que alguns dels desertors sabien que rebrien la pena capital si eren capturats pels nord-americans van amenaçar les forces mexicanes amb "foc amic" si es retiraven. En la [[Batalla de Churubusco]] ([[20 d'agost]], [[1847]]), van ser derrotats
Els ''San Patricios'' capturats van rebre càstigs severs, ja que van causar les baixes més nombroses de l'exèrcit nord-americà durant la guerra. Els que van desertar de l'exèrcit nord-americà abans del començament de la guerra (entre ells Jon Riley), van ser sentenciats a treballs forçats. Els que havien desertat després de la declaració de guerra, van ser condemnats a mort, penjats en massa fora del [[Castell de Chapultepec]] (aleshores el centre militar mexicà). Per ordres del general Winfield Scott, havien de ser executat tan bon punt la bandera nord-americana s'hissés en lloc de la bandera mexicana sobre el Castell.
| |||