Democràcia atenesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
m + enllaços |
||
Línia 7:
Els homes ''[[àtimos|àtimoi]]'' (sense honor), que no podien pagar els seus deutes, tampoc no tenien dret a vot, temporalment o permanentment.{{CN}}
La més coneguda de les constitucions democràtiques de la Grècia antiga va ser la de la ciutat
Val a dir, però, que la democràcia atenesa no considerava membres del ''demos'' i, per tant, ciutadans de ple dret, tots els habitants de la ciutat, sinó que solament tenien aquesta consideració els homes majors d’edat. En conseqüència, estaven mancats de drets de ciutadania i de participació política les dones, els menors d’edat, els estrangers, i els esclaus. Aquells que no pertanyien a cap d’aquests grups i que, per tant, entraven en la categoria de ciutadans, podien participar en l’'''Assemblea popular '''(''ekklesia''), on es debatien i votaven les lleis i on es prenien les decisions més importants (com ara les declaracions de guerra o l’adopció de tractats internacionals). {{CN}}
Les lleis i moltes de les decisions que s’adoptaven en l’Assemblea eren proposades per l’anomenat '''consell '''(''Boulé''), integrat per cinc-cents membres, cinquanta per cada un dels grups en què es dividia la població i el territori d’Atenes (constituït per la meitat sud de la península de l’Àtica), triats per sorteig d’entre els membres de l’Assemblea. Aquest consell, a més de proposar lleis i plantejar decisions a prendre a l’assemblea, s’encarregava dels afers ordinaris de govern i tenia la responsabilitat de jutjar els successos d’especial gravetat. Una altra funció del consell era el control de l’actuació del magistrats'''
Tant el Consell com els arconts eren elegits pel període d’un any i, pel que fa a aquests darrers, quan expirava el seu mandat, passaven a integrar-se en l’anomenat tribunal de l’
Aquesta constitució democràtica d’Atenes va ser obra de les successives reformes de [[Clístenes]], [[Efialtes (general atenès)|Efialtes]] i [[Pèricles]], que van reorganitzar l’estat atenenc després de la tirania de [[Pisístrat]] (succeït pels seus fills Hípies i [[Hiparc (tirà)|Hiparc]]), qui, al seu torn, havia posat fi a l’anomenada Constitució de Soló (pel nom del legislador que l’havia elaborat), que va ser el document base de les reformes dels legisladors esmentats.{{CN}}
{{Commonscat}}
|