Moviment antiglobalització: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m Bot elimina espais sobrants
Línia 4:
Les principals crítiques són la falta de [[transparència]] i de participació ciutadana, l'absoluta insostenibilitat del sistema i el fet que beneficia bàsicament a les [[empresa transnacional|empreses transnacionals]] i als individus més rics. Molts ciutadans se senten ben lluny dels partits polítics que es presenten a les eleccions i sovint s'organitzen en moviments temàtics de protestació extraparlementària.<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=697326|títol=Les ideologies polítiques|consulta=2017-12-06|obra=Diari escola|editor=VilaWeb|data=26/05/2003}}</ref>
 
Les diferents organismes antimundialistes formen una xarxa informal i organitzada de manera descentralitzada. Aquest moviment engloba [[Organització no governamental|organitzacions no governamentals (ONG)]], grups [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] com [[Attac]], col·lectius com [[Sense Terra]], [[Via Campesina]] i la Confédération Paysanne de [[José Bové]],<ref>{{Ref-web|url=https://www.racocatala.cat/forums/fil/57972/la-esquerra-verda-francesa|títol=La esquerra verda Francesa|consulta=2017-12-06|editor=Racó Català|data=01/02/2007}}</ref> [[ecologisme|ecologistes]] com [[Greenpeace]], [[socialisme|socialistes]], [[anarquisme|anarquistes]], etc. Sovint organitzen protestes i conferències alternatives a l'ocasió de trobades de les forces económiques i polítiques pro mundialització.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Què se n'ha fet, del moviment antiglobalització?|publicació=TV3|url=http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Que-se-nha-fet-del-moviment-antiglobalitzacio/video/4747186/|data=05/11/2013|pàgines=}}</ref> Una de les [[Manifestacions contra la cimera de l'OMC a Seattle|primeres protestes massives]] es van organitzar a Seattle el 1999 a l'ocasió de la cimera de l'Organització Mundial del Comerç. El documental ''[[Rosa de foc (documental)|Rosa de foc]]'' de J.A. Fernàndez descriu tal manifestació a [[Barcelona]] el 2001. Al costat de les grans manifestacions, el fenomen s'ha transformat en una multitud de petites lluites amb ciutadans connectats a través de la xarxa que miren d'influir en diversos àmbits locals per fer un món que no segueixi el ''diktat'' neoliberal.<ref name=":0" />
 
<br />