Regne de Xipre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilla |
||
Línia 26:
Després de la mort d'Amalric, el regne va passar a les mans d'una sèrie de joves que creixien ja com reis. La família d'Ibelín, que havia tingut molt poder a Jerusalem abans de la seva caiguda, va actuar com a regent durant els primers anys. El [[1229]], els [[Ibelin]] van ser expulsats del poder per l'emperador [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]], que portà la lluita dels [[güelfs i gibel·lins]] a l'illa. Els partidaris de Frederic van ser derrotats el [[1233]], encara que el conflicte va continuar a Israel i a Europa. Els descendents de Frederic van continuar governant com a reis de Jerusalem fins al [[1268]], quan [[Hug III de Xipre]] va reclamar el títol i el territori d'[[Acre (Israel)|Acre]] després de la mort de [[Conrad III de Jerusalem]], unint així els dos regnes.
Els territoris d'Israel foren finalment perduts el [[1291]] durant el regnat d'[[Enric II de Xipre|Enric II de Jerusalem]], encara que els reis de Xipre van continuar reclamant-ne el títol. Igual que Jerusalem, Xipre tenia una [[Haute Cour de Jerusalem|''Haute Cour'']] (Tribunal Superior), encara que menys poderós del que existia a Jerusalem. L'illa era més rica que Jerusalem i socialment més feudal, de manera que el rei posseïa un major tresor personal, que li assegurava més independència respecte a la ''Haute Cour''. La família de vassalls més important va ser l'estesa Casa d'Ibelin. No obstant això, el rei sovint entrava en conflicte amb els comerciants italians, ja que Xipre s'havia convertit en el centre del comerç europeu amb Àfrica i Àsia després de la caiguda d'Acre el [[1291]]. Finalment, el
==Reis de Xipre==
| |||