Ordinals dels reis d'Aragó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 6:
 
Inicialment els cronistes medievals es valgueren de sobrenoms a fi de diferenciar, caracteritzar, i àdhuc glorificar, a sobirans homònims.<ref name="GIMENO-1960">[[#GIMENO-1960|Gimeno 1960]], pp. 271-294</ref><ref>Fluvià, pàg. 44{{cita|L'ordinal per a assenyalar i diferenciar els monarques homònims l'han posat els cronistes i els historiadors, no els mateixos reis, que no ho van fer, d'una manera generalitzada, fins al segle XVIII}}
</ref> El sobrenom, que unes voltes recordava gestes memorables i d'altres trets tipificadors de la persona, oferia una perspectiva històrica general del sobirà en qüestió, o del resultat del seu govern. Així per exemple els cronistes castellans i lleonesos anteriors al {{segle|XIII|s}} es valgueren de sobrenoms per a diferenciar a monarques homònims.<ref name="GIMENO-1960/15">[[#GIMENO-1960|Gimeno 1960]], pàg. 15</ref> La ''Estoria de España'' ({{segle|XIII|s}}) suposà un canvi en aquesta pràctica i introduí l'ús de numerals per a distingir a reis del mateix nom, una pràctica que es generalitzà al [[{{segle |XIV]]|s}} i que s'ha mantingut fins a l'actualitat.<ref name="GIMENO-1960/15">[[#GIMENO-1960|Gimeno 1960]], pàg. 15</ref>
 
La introducció de numerals venia a salvar i unificar els diversos i variats sobrenoms amb què habitualment es designava a un mateix sobirà, però tot i així en la historiografia de l'edat mitjana i de l'edat moderna fou habitual la disparitat de criteris a l'hora d'assignar ordinals als sobirans.<ref name="MONTANER-1995">[[#MONTANER-1995|Montaner 1995]], pàg. 28 {{cita|En definitiva, conviene recordar que la disparidad de criterios en la aplicación de los ordinales regios es habitual en la historiografía medieval y moderna. [nota 46: Así lo ha demostrado Gimeno Casalduero (1960)]|Alberto Montaner Frutos|El señal del rey de Aragón (1995); pàg. 28}}</ref> Així per exemple a la Corona de Castella al llarg dels [[segle XIV|segles XIV]], {{Romanes|XV}} i {{Romanes|XVI}} convisqueren fins a quatre formes diferents d'enumerar als monarques, en tal manera que Alfons X el Savi també apareix com a Alfons VI, Alfons IX, i Alfons XI; i de la mateixa manera els textos castellans citen a Sanç VI, a Sanç VII i a Sanç IV per a referir-se al mateix rei.<ref>[http://books.google.cat/books?id=p4dlBJZiSxwC&pg=PA453&dq=numeraci%C3%B3n+monarcas&hl=ca&ei=alGeTrGmF430sgaB8t2VCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEgQ6AEwBg#v=onepage&q=numeraci%C3%B3n%20monarcas&f=false Traducciones y traductores]</ref> L'adopció d'una sèrie numèrica o una altra per part del cronista no era un fet intranscendent, sinó que cada solució responia a una interpretació ideològica a l'hora de projectar i concebre el paper de Castella en la història de la [[península Ibèrica]].<ref name="GIMENO-1960"/> Per a reflectir aquestes interpretacions històriques sorgiran diverses sèries numèriques de reis castellans, algunes de les quals només comptaran als que foren únicament reis de Castella, mentre d'altres sèries inclouran també als reis asturians, i d'altres als reis lleonesos.<ref name="GIMENO-1960"/> La sèria numèrica que adoptà el rei [[Alfons el Savi]] incloïa a tots els seus antecessors com una baula en una ininterrompuda cadena que unia el [[regne de Castella]] a l'antic [[regne visigòtic de Toledo]], mentre que per contra durant el [[segle XV]] els cronistes castellans interpretaren la pluralitat d'[[Espanya (geografia)]] com un constant històrica, no com una situació temporal o fortuita, veient a Castella com un més dels regnes peninsulars.