Al-Mutawàkkil (abbàssida): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Cap resum de modificació |
||
Línia 6:
El 847 va fer executar al visir Ibn az-Zayyat i el va suvstituir per Ubayd Allah ibn Yahya ibn Khakan. També va donar una alta posició al seu favorit [[al-Fath ibn Khakan]]. El 848/849 Ibn al-Baith es va revoltar a l'[[Azerbaidjan]] però la rebel·lió fou dominada. El 849 l'executat fou el general Aytakh. Aquell mateix anys els seus fills van rebre els governs provincials més importants que abans tenien generals turcs: al-Múntassir va rebre el govern de Djazira-Egipte, al-Mútazz el del Khorasan-Tabaristan i al-Muayyad el de Síria-Palestina. Els [[tahírides del Khorasan]] van conservar el govern del [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]] i el govern militar de Bagdad El gran cadi Ibn Abi Duad fou revocat el 851/852 i el va substituir Yahya ibn Akhtam, proper dels hanbalites.
El 851/852 el califa al-Mutawakkil va enviar a [[Armènia]] al general [[Bugha al-Kabir]] (Bugha el Vell o el Major) amb la missió de fer tornar a l'obediència als emirs musulmans i als prínceps armenis. Es va instal·lar a [[Akhlat|Khelat]] d'on va passar a [[Taron]] per fer presoners als fills de [[Bagrat I Bagratuní]], [[Ashot]] i [[David Bagratuní|David]]. A la regió va matar a trenta mil persones. Va saquejar l'[[Apahuniq]], al nord del [[llac Van]] mentre el seu lloctinent Zirak devastava la part sud (el [[Reixtunik]]), els habitants del qual es van refugiar al [[Mokq]] on els va perseguir i en va matar centenar i va fer molts presoners que foren convertits en esclaus. Després va atacar la ciutat de [[Van]] que va incendiar. Ashot de [[Vaspurakan]] es va tancar a la fortalesa (''Dleak'') de Nkan (Nekhan) on fou assetjat per Bogha que va establir el seu camp a Lokoravat. Dos lloctinents d'Ashot, Mushel
Per reclutar un nou exèrcit sense comptar amb els turcs, el visir Ibn Khakan va reclutar a [[Qays Aylan|qaisites]] àrabs de Síria, els ''abna'' de Bagdad (àrabs del Khorasan establerts a l'Iraq) i àrabs establerts a Armènia. Va afavorir a aquestos nous elements suscitant el malestar dels turcs. Els turcs havien estat establerts a [[Samarra]] que s'havia convertit en la capital administrativa del califat i al-Mutawàkkil va voler fer el mateix i va pensar establir el nou exèrcit a [[Damasc]] (858) però va desistir a causa de la pesta i perquè quedava massa lluny dels centes de decisió i riquesa de l'Iraq arabita i ajamita. El 859/860 va optar per un lloc anomenat al-Djafariyya al nord de Samarra, considerada una vila independent, amb les seves mesquites, palaus i edificis. Les seves restes encara es poden veure avui dia.
|