Reixtuní: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Antroponímia |
Cap resum de modificació |
||
Línia 19:
El 653 Teodor fou destituït per l'emperador que va traspassar les seves funcions a Sembat Bagratuní. En resposta Teodor va fer que els seus contingents, manats pel seu fill Vard Reixtuní, deixessin el combat el que van fer al mig d'una batalla a l'[[Eufrates]]. Després d'això només podia aliar-se als àrabs, el que va fer en nom propi i de tota l'Armènia sobre la qual de fet tenia el control. El califa Moawiya va acceptar i va donar a l'Armènia autonomia local i set anys d'exempció d'impostos a canvi de pagar 500 dinars de plata a l'any i d'aixecar un exèrcit de quinze mil homes pel califa; cap força estrangera podria entrar a Armènia però els àrabs no hi enviarien tampoc guarnicions, però sí hi podrien enviar exèrcits si era envaïda pels romans d'Orient. Una assemblea de ''[[nakharars]]'' va acceptar la proposta i Grigor Mamikonian i Sembat II Bagratuní es van constituir en ostatges del califa.
Constantí II va reaccionar i va envair Armènia el [[654]]. Es va establir a [[Teodosiòpolis d'Armènia|Teodosiòpolis]] i molts ''[[nakharars]]'' van anar allí i li van fer submissió, entre ells els Bagratuní de [[Sper]], els [[Manali]], els [[Daranali]], els [[Ekeleatzi]], nakharars de la regió de [[Karin]] (Teodosiòpolis, després Erzurum), del [[Taiq]], de [[Basean]], [[Vanand]] i [[Shirak]], els [[Korkhoruni]], els [[Dimaksean]], Mushel Mamikonian del [[Airarat]], els [[Aravelian]], els [[Aranean]], els [[Varaznuni]], els [[Gentuni]] i els [[Spanduni]]. Fins i tot el patriarca Nersès va oferir lleialtat a l'emperador. Es van enviar oficials a detenir a Teodor, però aquest els va empresonar i es va refugiar a l'illa de [[Althamar]] al [[llac Van]]. El seu gendre Grigor [[
Només sortir l'emperador Nersès va fugir a Taiq per por de Teodor. Aquest va sortir d'Althamar i es va reunir amb el seu gendre Hamazasp Mamikonian, que era el cap de la família Mamikonian i va demanar ajut als àrabs que van enviar set mil homes. Teodor va anar a [[Damasc]] i es va fer client del califa [[Muawiya I|Moawiya]], que el va nomenar senyor d'Armènia, [[Aghuània]] i [[Siunia]]. Un exèrcit àrab va fer reconèixer la sobirania del califa a tots el nakharars ([[655]]). Teodor va entrar a Dvin amb els àrabs, que després van tornar a Síria. El general [[Habib ben Maslama|Habib Ibn-Maslama]] es va establir al [[Aragadzotn]] com una espècie d'ambaixador i àrbitre però els seus soldats no estaven acostumats al fred. Maurianos va reorganitzar les seves forces i va contraatacar i va poder restablir la situació. Els àrabs van creuar l'Araxes en retirada i es van establir a [[Zarehavand]] (al Bagrevand). Maurianos va recuperar Dvin i quan anava cap a [[Naxçıvan|Nakhichevan]] ([[656]]) fou sorprès pels àrabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a [[Geòrgia]]. Els àrabs van atacar Teodosiòpolis i van saquejar aquesta i altres ciutats. Teodor, acusat pels àrabs de la reconquesta romana d'Orient, va ser cridat a Damasc on va morir poc després d'arribar (vers [[656]]). Els poder dels Reixtuní fou reduït (el [[Bzuniq]] va ser donat als [[Mamikonian]], i més tard va passar als Bagratuní) i van quedar com a vassalls dels [[Artsruní]]. Els àrabs van nomenar governador a Mazasp Mamikonian.
| |||