|
== Medi ==
[[Fitxer:Ghgs-lawdome-2000yr-N2O-asof2010.svg|miniatura|550x550px|Concentració atmosfèrica del l'òxid de dinitrogen entre l'any 1 i el 2016]]
A diferència dels altres [[òxid]]s de [[nitrogen]], l'òxid de dinitrogen és un dels principals gasos [[efecte hivernacle|hivernacle]], sent considerat el quart principal contribuent a l'escalfament global, darrere de l'aigua, el diòxid de carboni i el metà. De fet, té un potencial d'escalfament global de 296 en relació amb al <chem>CO2</chem> a una escala temporal de 100 anys. Això es tradueix en què la contribució de tan sols 1 kg d'<chem>N2O</chem> és equivalent a l'efecte de 296 kg de <chem>CO2</chem> en termes d'absorció de radiació. Malgrat que l'absorció de radiació per part del <chem>N2O</chem> solapise superposi amb una regió de l'infraroig majoritàriament absorbida per l'aigua, l'elevat temps de residència que aquest presenta (114±10 anys, dades de l’any 2007) justifica que la seva contribució a l'escalfament global sigui molt significativa. S'estima que l'abundància de l'<chem>N2O</chem> en l'era preindustrial corresponia a prop de 280 ppb, mentre que en l'actualitat la concentració puja a 318 ppb. Aquesta ascensió significatiu en l'abundància atmosfèrica, unit a un ritme d'augment anual del 0,3 % de la seva abundància fan que la comunitat internacional controli severament les emissions d'aquest gas, mitjançant el [[Protocol de Kyoto]]. La principal contribució a l'emissió d'<chem>N2O</chem> antropogènic és l'originat pels cicles de desnitrificació produïts en sòls, llacs i oceans, corresponent a 60 % de l'emissió d'<chem>N2O</chem> global. La desnitrificació consisteix bàsicament en processos de reducció microbiana d'anions nitrat, <chem>NO3^-</chem> en condicions anaeròbiques, que s'han vist intensificats per l'addició de fertilitzants químics i residus amb elevada demanda d'oxigen al medi. S'ha estimat que l'emissió antropogènica d'<chem>N2O</chem> és aproximadament 6,9 Tg N·any<sup>−1</sup>,<ref name="ref04">{{ref-llibre | cognom = Dolman | nom = A.J. | títol = The Continental-Scale Greenhouse Gas Balance of Europe| editorial = Springer | lloc = Nova York | any = 2009}}</ref> on més de la meitat correspon a emissions originades per fertilitzants. Pel que fa a Europa, la [[UNFCCC]] estima que l'emissió d'origen antropogènic corresponia a 0,85 Tg N l'any 2005, on les contribucions més importants corresponien a sòls agrícoles, fabricació de nylon i producció d'àcid nítric.<ref name="ref04" />
La presència de l’òxid de dinitrogen a l’atmosfera és coneguda del 1939 ençà, però no va ser fins a principi dels anys 70 quan els científics atmosfèrics van constatar que l'<chem>N2O</chem> alliberat a l’atmosfera per processos de desnitrificació de nitrats als sòls podia incorporar-se al cicle de destrucció de l’ozó, <chem>O3</chem>, estratosfèric. Atès que no és una espècie radicalària i que no és molt soluble en aigua, l’òxid de dinitrogen és una espècie que presenta un elevat temps de residència troposfèrica. En migrar a l'[[estratosfera]], però, pot ésser destruït a partir d’una reacció fotoquímica:
|
