|
=== Matrimoni, vida sexual i la dona shuar ===
El matrimoni shuar és endogàmic i generalment, es casen entre parents. Tot i això, hi ha graus de consanguinitat dins dels qual està prohibit el matrimoni. El costum estableix que un parent pròximproper és preferit a un altre de més llunyà.<ref name=":3">{{Ref-llibre|cognom=Karsten|nom=Rafael|títol=La vida y la cultura de los Shuar|url=|edició=Vol. I i II|llengua=castellà|data=1988 [1935]|editorial=Abya-Yala|lloc=Quito|pàgines=|isbn=}}</ref>
Per una banda, els cosins de part masculina no es poden casar entrerespecte ellsego. Aquests són vistos com un germà/germana i el matrimoni entre siells seria considerat incest. Per altra banda, no hi ha prohibició matrimonial entre els fills d'un germà i una germana o de dues germanes. Tot al contrari, tals matrimonis són entesos com una cosa perfectament natural. En la mateixa línia, encara que un oncletiet patern no es pugui casar amb la seva neboda, no té prohibit de casar-se amb la filla d'una germana.
L'incest i tota relació sexual il·lícita és mirada amb horror i es castiga severament amb un tractament cruel, que a vegades emmenasuposa la mort de les dues persones. Això no vol dir que no es produeixiproduïssin aquestaaquest menatipus d'aparellament, però llavorsla parella s'escapaescapava per a no ser perseguidaperseguits per la família. La raó per la qual estava prohibit era perquè els shuar creien que fruit de la unió de la parella, podia néixer una criatura monstruosa (''pasúna)''.
Els shuar són polígams. Les primeres esposes, en molts casos, són germanes entre si, puixja que, un shuar sempre dóna les seves filles al gendre que més li caigui bé. Tot i això, és poc casual que un home shuar tingui més de dues o tres esposes. SolsNomés els capsancians vellscaps, els quals han participat en moltes guerres en les quals han capturat noies joves i les han portadesportat a casa llurseva, poden tenir quatre o més dones. La raó principal per la qual mantenen tantes esposes és perquè els calnecessiten dones que s'ocupin de prendre cura decuidar la casa, delde treballtreballar al camp, de cuidar dels nens i dels animals domèstics, i per a servir cervesa de iucayuca als visitants. Un altre motiu pel qual tenen més d'una esposa és el gust dels homes per la varietat i perquè volen tenir molta descendència.
Respecte de les dones d'un sol home, no hi ha gelosia entre elles, ho consideren una cosa normal. Cada una d'elles té una funció en el treball comú. Les dones shuar s'anomenen entre sielles co-esposes, mitjançant el nom ''kai,'' el qual denota un tipus de parentesc.
El [[levirat]] és present entre els shuar. El costum mana que un home ha de casar-se amb la vídua del seu germà. SolsNomés si l'espòs difunt no té germans, es permet a la dona de casar-se amb un home d'una altra família. Si la vídua es casa il·legalment o témanté relacions sexuals amb un altre home, la conseqüència, d'acord amb la creença dels shuar, serà el naixement d'un fill sordmut o monstruós (nétsi, pasúna) i probablement l'home casat amb la dona es morirà aviat. Això es deu a la creença que l'esperit de l'espòs difunt, que ésestà gelós de la seva ex-dona, no lali cedirà a cap altre home que no sigui el seu germà, el qual el representa i forma amb ell una sola persona. Aquest costum es deu a les raons supersticioses i l'estreta relació que ha d'existir entre dos germans.
Si un home no es vol casar amb la vídua del seu germà, sigui perquè és molt vella o perquè ja té dues esposes o més, pot acusar-la d'haver assassinat elal seu germà. Si ésté cregutèxit en afirmar la sospita, la vídua pot ser acusada i matada.
És costum que un shuar després de casar-se vagi a viure a casa dels pares de la dona. El treball que fa pels seus sogres és la compensació per la seva esposa, puixja que en els shuar no s'acostuma mai a pagar unen preu per l'esposa. Per norma, l'home continua de viurevivint a casa delsels pares de la dona fins que neixin un o dos fills. Quan la família augmenta, i especialment, si l'home vol tenir una dona més, es separa dels seus sogres i funda amb la seva família una nova casa al veïnat d'ells. Freqüentment, com que la segona esposa és la germana més jove de la primera, l'home restaes aqueda viurevivint amb els sogres.
El jove shuar selecciona la seva futura esposa quan ella és una criatura de 5 o 10 anys. Els compromisos entre nens són molt freqüents i es fan mitjançant negociacions i acords entre els pares de la nena i el pretendent o entre els pares dels dos nens. El costum ves'origina delpel desig del jove o dels seus pares d'assegurar-li una esposa perquè hi ha una gran demanda de dones. Aquest acord matrimonial és facilitat pel fet que ambdues famílies, com a regla, estan aviat emparentades i el pretendent té un cert dret a reclamar la jove per raons de parentiuparentesc.
L'endogàmia i la poligínia fanprodueixen que hi hagi escassetat de dones a les seves comunitats i els homes fadrinssolters són gairebépràcticament desconeguts. Si hi ha un home que mai nos'hagi ha reeixit aaconseguit casar-se, aquest és ridiculitzat per tothom. Si un shuar no aconsegueix a casar-se amb cap dona de la seva comunitat, miraràbuscarà de fercasar-hose amb joves d'altres tribus jívaras, robant-les de tribus enemigues vençudes durant la guerra i emportant-se-les a casa seva.
La dona en cap moment pot triar quan i amb qui es pot casar. Generalment, si una dona esdevées queda vídua ha d'esperar un any fins que es pugui tornar a casar o fins que li creixincreixi elsel cabellscabell, queel elsqual sónse li tallatstalla després de la mort del seu marit. A més a més ha de fer una cerimònia purificatòria amb foc. La dona ha de seure a una cadira. LiSe tapenli tapa la cara amb un drap i es posa un niu de tèrmitstermites al foc, i li fan anar el fum que en surt se li ha d'apropar a la cara fins que estigui quasi sufocada. Es creu que aquesta cerimònia la purificarà del tabú que va rebre amb la mort del seu marit i lil'habilitarà permetrà deper casar-se de bell nou. Si la vídua es maridacasa abans de passarcomplir l'any o no fa la cerimònia de purificació, patiràrebrà les mateixes conseqüències que les parelles fugitives: la mort de l'home i el pasúna.
Pel que fa a la sexualitat, els shuar són molt discrets a l'hora de parlar d'sobre aquests temes. Consideren inapropiat de discutir públicament de temesd'assumptes sexuals o fins deinclús fer gestos. També és vercert que entre els joves shuar estan prohibides les relacions sexuals prematures fins que hagin passat la iniciació i es converteixin en el que es diu un ''tsémbrana''. Si un noi té relacions sexuals amb una dona abans d'aquest temps, es creu que morirà pròximament.
Per a acabarúltim, els shuar utilitzen amulets d'amor per a conquistar i despertar el desig sexual; aquests, són utilitzats més freqüentment pels homes que per les dones. Aquests amulets s'obtenen parcialment del món vegetal i del món animal. Els amulets d'amor es creu que tenenté un poder meravellós per a excitar les passions sexuals del sexe contrari quan ésse'l posatposa en contacte amb el cos d'ell o d'ella. BastaÉs suficient agafaragafant una fulla petita, doblegar-la i refregar-la pel braç d'una noia: aquesta instantàniament s'omplirà d'amor pel jove que ho faci.<ref name=":3" />
=== Habitatge i subsistència ===
| 