Negatiu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Bot elimina espais sobrants
Línia 12:
Els primers negatius de gelatina continuaven amb l'ús del vidre com a suport. Els formats estàndards anaven de les grans
plaques de 30x40 cm fins a les plaques de 4,5x6 cm. A mesura que va passant el temps el format de les plaques usat pels fotògrafs retratistes i reporters va disminuint, i es va passar a les de format més gran per a aplicacions especials o d'estudi. Un exemple és el material negatiu realitzat per a l'[[Exposició Internacional de Barcelona de 1929|Exposició Internacional de Barcelona]], en concret per captar les peces que figuraren en l'apartat ''El Arte en España'' i consta d'un
conjunt d'unes 15.000 plaques de format 18x24 cm conservat a l'[[Arxiu Fotogràfic de Barcelona]], mentre els reporters que pocs anys abans fotografiaren la transformació urbanística de la muntanya van treballar majoritàriament en negatius de 10x15 i 13x18 cm.<ref name="cbcn"/>
 
La necessitat de trobar un suport més lleuger per als negatius va propiciar l'aparició de les pel·lícules flexibles de base plàstica. Les primeres van ser de nitrat, que aviat van comportar problemes d'estabilitat (problemes que s'arrosseguen fins avui dia: la conservació d'aquest material és complicada, cosa que fa difícil mantenir estocs grans un cop han iniciat