Moses und Aron: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Espais als encapçalaments |
Cap resum de modificació |
||
Línia 28:
Té el seu precedent en una obra anterior de Schönberg, ''[[Der Biblische Weg]]'' (El camí de la Bíblia, 1926-27), que representa una resposta en forma dramàtica als moviments antisemites en el món alemany després de 1848 i una expressió profundament personal de la seua pròpia crisi sobre la «identitat jueva». Aquesta última va començar amb una trobada cara a cara amb l'agitació [[antisemita]] a [[Mattsee]], prop de [[Salzburg]], durant l'estiu de 1921, quan va ser obligat a abandonar el lloc per ser jueu, tot i que de fet ja s'havia convertit al [[protestantisme]] l'any 1898. Va ser una experiència traumàtica a què Schönberg es referiria ben sovint, i de la que apareix un primer esment en una carta dirigida a [[Kandinski]] (abril de 1923):
{{cquote|Finalment, enguany he après la lliçó que forçadament m'han ensenyat, i mai no l'oblidaré. És que no sóc un alemany, ni un europeu, de fet a males penes sóc un ser humà (almenys, els europeus s'estimen més al pitjor dels de la seua raça abans que a mi), sinó que sóc un jueu}}
L'afirmació de Schönberg s'assembla a la de [[Gustav Mahler|Mahler]], un convers al [[catolicisme]], uns anys abans: «
L'experiència de Mattsee estava destinada a canviar el curs de la vida de Schönberg i influir en la seua creativitat musical, portant-lo primer a escriure ''Der Biblische Weg'', en la qual el protagonista principal Max Aruns (Moisès-Aaró) està parcialment inspirat en [[Theodor Herzl]], fundador del modern [[sionisme]] polític; després, per a proclamar en ''Moses und Aron'' el seu credo monoteista; i finalment, en el seu retorn oficial al [[judaisme]] l'any 1933, per a embarcar-se durant més d'una dècada en una infatigable missió per a salvar els jueus europeus del destí fatal que els esperava. ''Der Biblische Weg'' ha de considerar-se una obra personal i política. Moisès, al centre de l'èxode bíblic, s'havia convertit des dels temps de [[Heinrich Heine]] fins al de Herzl i Schönberg, en l'encarnació ideal d'un redemptor nacional i espiritual.
La idea de l'obra va ser perfilada, en esquema, el 1926, i en la forma de projecte va ser completada l'any 1927. Primer va ser concebuda com un [[Oratori (música)|oratori]] (1928), després com una òpera, en la que va treballar des de 1930 fins a 1932. Com a fet anecdòtic, el segon acte d'aquesta òpera va ser compost a Barcelona on, entre l'any 1930 i el 1933 va passar-hi llargues temporades convidat pel seu deixeble [[Robert Gerhard]].<ref>[http://www.docenotas.com/opinion/blogs/siamo-forti/moises-y-aaron-mas-vale-tarde-que-nunca Article de Jorge Fernández Guerra a Docenotas.com]</ref> Malgrat que va quedar inacabada, és àmpliament considerada com l'obra mestra de Schönberg.
En el títol, Schönberg va ometre una "a" del nom d'Aaron, perquè patia d'una supersticiosa [[triscaidecafòbia]], deixant el nombre de lletres del títol en 12 en lloc de 13.
==Sinopsi argumental==
[[Fitxer:Schönberg Moses.png|miniatura|esquerra|Final del segon Acte]]
L'obra gira entorn de l'oposició entre els dos personatges principals: Moisès és l'idealista, l'intel·lectual, el pensament pur, mentre que Aaró uneix l'acció a la paraula, és l'home d'acció. Més que una autèntica òpera, sembla una obra [[Simfonia|
===Acte I===
Linha 72 ⟶ 70:
==Història de les representacions==
No se sap per què Schönberg la va deixar inacabada. Sembla que sempre va voler acabar-la, i de fet, els dos actes existents no es van interpretar fins després de la seua mort.
L'any 1951 va haver-hi una interpretació del passatge de la Dansa entorn del Jònec d'or. L'obra íntegra es va interpretar per primera vegada en versió de concert a [[Hamburg (estat)|Hamburg]] el [[12 de març]] de [[1954]], amb Hans Herbert Fiedler com a Moisès i Helmut Krebs com a Aaró, dirigits per [[Hans Rosbaud]]. La primera representació escenificada va tenir lloc al [[Teatre de l'Òpera de Zürich]] el [[6 de juny]] de [[1957]], de nou amb Hans Herbert Fiedler com a Moisès i direcció de Hans Rosbaud, però amb Helmut Melchert com a Aaró.
Linha 81 ⟶ 80:
==Discografia ==
Hi ha diversos enregistraments. [[Hermann Scherchen]] la va gravar amb la [[Deutsche Oper Berlin]] i Josef Greindl i Helmut Melchert l'any 1966 (Opera d'Oro). El mateix Solti la va enregistrar de nou més tard, amb [[Franz Mazura]], [[Philip Langridge]] i el Cor i [[Orquestra Simfònica de
== Referències ==
| |||