Germans del Bosc: diferència entre les revisions

{{Infotaula d'organització}}

 

El terme ''Germans del Bosc'' va ser emprat en els països bàltics durant la [[Revolució russa de 1905]],<ref name="Woods, Alan">{{en}} Woods, Alan. [http://www.marxist.com/bolshevism/part3-2.html ''Bolshevism: The Road to Revolution''], Wellred Publications, Londres, 1999. {{ISBN|1-900007-05-3}}</ref>^,<ref name="Skultans">{{en}} Skultans, Vieda. ''The Testimony of Lives: Narrative and Memory in Post-Soviet Latvia'', pp. 83-84, Routledge, 1a edició, 22 de desembre, 1997. {{ISBN|0-415-16289-0}}</ref> així com després de la invasió soviètica de 1940 i 1941. Les polítiques de repressió adoptades per ordre de [[Stalin]] van provocar el desplaçament d'unes 170.000 persones que van buscar refugi en les extenses zones densament boscoses de l'interior de la costa bàltica oriental, on molts d'ells organitzaren la guerrilla formant grups de diversa importància i composició, des de petites unitats fins a grups que van arribar fins i tot de vegades a presentar batalla a l'exèrcit soviètic. El període d'ocupació per l'[[Tercer Reich|Alemanya Nazi]] va suposar l'aturada de l'activitat guerrillera, i que molts dels seus membres fossin adscrits a destacaments de les [[Waffen-SS]], com la 20a Divisió de Granaders, fet pel que se'ls va acusar de col·laboracionisme. La retirada alemanya davant l'avanç soviètic va dur al ressorgir de l'acció partisana, alimentada pels membres que van aconseguir escapar o van evitar caure presoners. Alguns d'ells van arribar a [[Suècia]] o el [[Regne Unit]], com [[Alfons Rebane]] i [[Alfrēds Riekstiņš]], on mitjançant el de la intel·ligència militar aliada donaren suport a les activitats in-situ dels Germans del Bosc, que van incrementant-se durant la [[Guerra Freda]].