Antoni Rubió i Lluch: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 12:
Estudià filosofia i lletres a la [[Universitat de Barcelona]], on tingué com a mestres [[Manuel Milà i Fontanals]], [[Francesc Xavier Llorens i Barba]], i fou company d'estudis de [[Marcelino Menéndez Pelayo]].<ref>{{GEC|0057239|Antoni Rubió i Lluch}}</ref>
El 1880 fou nomenat auxiliar de la facultat de lletres de la [[Universitat de Barcelona]] i el 1885 fou nomenat catedràtic de literatura general a la [[universitat d'Oviedo]], però aviat fou traslladat a la de Barcelona. El 1889 fou nomenat membre numerari de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]].<ref>Albert Balcells, [http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000050%5C00000036.pdf "Antoni Rubió i Lluch, historiador i primer president de l'Institut d’Estudis Catalans."], sèrie ''Semblances biogràfiques,'' n°48, [[Barcelona]], [[Institut d'Estudis Catalans|IEC]], 2008, 52 pàgines, {{ISBN|978-84-7283-986-1}}</ref>
Des del 1904 fou un dels impulsors dels [[Estudis Universitaris Catalans]], on hi ensenyà literatura catalana i fomentà en els seus deixebles l'interès per la recerca. El [[1906]] fou vicepresident del [[Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana]]. El 1907 presidí els [[Jocs Florals]] de Barcelona, i ingressà a l'[[Institut d'Estudis Catalans]], del que poc després en fou nomenat el seu primer president.
Línia 32:
* ''Documents per la història de la cultura catalana medieval'' (1907-21)
**Volum 1.<ref>[https://archive.org/download/documentsperlhi00llucgoog/documentsperlhi00llucgoog.pdf Documents per l'historia de la cultura catalana mig-eval. Rubió y Lluch, Antonio, 1856-1937.]</ref>
**Volum 2.<ref>[https://archive.org/details/RubioYLLuchDocuments2 Documents per l'historia de la cultura catalana mig-eval. Rubió y Lluch, Antonio]</ref>
* ''El Renacimiento clásico en la literatura catalana'' (1889)
* ''Curial i Güelfa (edició i estudi)'' (1901)
| |||