Aldarulls de Stonewall: diferència entre les revisions

Els '''aldarulls de Stonewall''' van ser una sèrie de conflictes [[violència|violents]] entre la [[Homosexualitat|comunitat homosexual]] i la [[policia]] a la ciutat de [[Nova York]]. Els primers aldarulls van començar el [[28 de juny]] de [[1969]] poc després d'un quart de dues de la matinada, quan la policia va fer una batuda a l'Stonewall Inn, ubicat al número 53 del carrer Christopher, un bar [[Homosexualitat|gai]] del barri de [[Greenwich Village]]. "Stonewall", que és com sovint es fa referència al seguit d'aldarulls, es considera el punt d'inflexió per als moderns moviments pro drets dels homosexuals arreu del món. Va ser el primer cop que un nombre significatiu d'homosexuals s'oposaven a ser arrestats. Segons l'[[antropòleg]] [[Marvin Harris]]: "enlloc d'escapolir-se en entrar la policia, els clients desallotjats es concentraren davant del bar cridant i blasmant. La multitud augmentà, i quan tragueren les persones detingudes per a carregar-les al furgó policial, una munió de tota classe d'objectes, des de monedes i pedres fins a totxos i parquímetres, plogué sobre la policia. Amb la pistola desenfundada, els agents es refugiaren al bar i demanaren reforços. Durant tres nits, volaren llambordes, es destrossaren aparadors i cremaren focs incontrolats."<ref>{{Ref-llibre|cognom=Harris|nom=Marvin|capítol=¿Por qué se soltaron el pelo los homosexuales?|títol=La cultura norteamericana contemporánea|url=|edició=|llengua=es|data=|editorial=Alianza Editorial|lloc=Madrid|pàgines=109-110|isbn=84-206-0019-9}}</ref>

 

Hi ha alguns factors que diferencien la batuda que va tenir lloc el [[28 de juny]] d'altres que ja havien ocorregut a l'Stonewall Inn. En general, s'avisava la direcció del local abans de la batuda. A més, les batudes eren dutes a terme prou d'hora, durant la nit, com perquè després el bar retornés a la normalitat a les hores de màxima afluència. Aproximadament a un quart i cinc de dues de la matinada (1:20 a.m.), molt més tard que normalment, vuit oficials, dels quals només un anava vestit d'uniforme, van entrar al bar. Molts dels clients van poder evitar ser arrestats, ja que els únics arrestats haurien estat "aquells sense identificació, els vestits amb roba del gènere contrari, i alguns o tots els empleats" (Duberman 192).

 

 

Fos el que fos, van començar els disturbis entre la multitud, cosa que aviat va sobrepassar la policia. Sorpresos, els oficials van entrar dins del bar per a protegir-se. Un conegut cantant de folk, Dave van Ronk, va ser agafat per la policia, entrat al bar i colpejat. Els atacs de la multitud eren implacables: alguns van intentar incendiar el local; altres utilitzaven un parquímetre com a ariet per a obligar la policia a sortir. La situació s'escampà pels voltants i molts habitants, així com clients d'altres bars, van arribar-se al lloc dels fets.