Cementeri General de València: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 12:
En un primer moment estava format per un recinte rectangular d'uns 3.200 m² destinat a fossa comuna, emmurallat, amb un únic accés, constituït per una porta centrada en el seu mur Est, que interiorment donava a un passeig central, que dividia l'espai en dues quadres, finalitzat en una capella, situada al fons, adossada al seu mur Oeste.<ref name=":0" />{{sfn|Català|2007|p=26}}
En [[1808]] es construeixen els primers pavellons de nínxols, disposats al voltant del conjunt i després [[Església Catòlica Romana|l'Església]], de manera que es mantenia en el centre del recinte l'espai per sepultures. Després de l'alçament contra els francesos, el cementiri va ser abandonat i convertit en corral per a bestiar. En [[1811]], una denúncia de [[Ajuntament de València|l'Ajuntament]] va donar lloc a la seva rehabilitació per part de [[Arxidiòcesi de València|l'Arquebisbat]].<ref name=":0" />{{sfn|Català|2007|p=112}}
La primera ampliació de cementiri general es va realitzar en l'any 1860, cap a l'oest, i la capella exempta i en el centre del conjunt. Es va ampliar el nombre de pomes de nínxols i en els quadres, a partir de la construcció dels dos primers panteons (Joan Baptista Romero, el 1846, i Virginia Dotres, en 1851) va començar a generalitzar-se la construcció de monuments i mausoleus per a les famílies adinerades de la ciutat.<ref name=":0" /> 8
| |||