|
En [[1808]] es construeixen els primers pavellons de nínxols, disposats al voltant del conjunt i després [[Església Catòlica Romana|l'Església]], de manera que es mantenia en el centre del recinte l'espai per sepultures. Després de l'alçament contra els francesos, el cementiri va ser abandonat i convertit en corral per a bestiar. En [[1811]], una denúncia de [[Ajuntament de València|l'Ajuntament]] va donar lloc a la seva rehabilitació per part de [[Arxidiòcesi de València|l'Arquebisbat]].<ref name=":0" />{{sfn|Català|2007|p=112}}
La primera ampliació de cementiricementeri general es va realitzar en l'any [[1860]], cap a l'oest, i la capella exempta i en el centre del conjunt. Es va ampliar el nombre de pomesquadres de nínxols i en els quadres, a partir de la construcció dels dos primers panteons (Joan Baptista Romero, el 1846, i Virginia Dotres, en 1851) va començar a generalitzar-se la construcció de monuments i mausoleus per a les famílies adinerades de la ciutat.<ref name=":0" /> 8
Les ampliacions van continuar cap al sud amb la construcció, en 1880, del "pati de les columnes", anomenat així per trobar-se circumdat per un pòrtic dòric de 170 columnes projectat pels arquitectes J. Calvo, L. Ferreres i J. Arnau. Al centre d'aquest pati es va aixecar la "creu dedel l'còlera", d'Antonio Ferré (1892), quedant l'espai central dividit en quatre quadres destinats a panteons. A aquesta ampliació va seguir la sala d'espera (1886) i el CementiriCementeri Civil (1892), a sud, i el "pati de les palmeres" (1907) aal l'nortenort.<ref name=":0" /> 8
Partint dels plànols disponibles de Cartografia històrica de la ciutat de València (1704-1910), la primera referència cartogràfica a el cementiricementeri general de València apareix en els plànols elaborats per l'exèrcit francès, sota el comandament dedel l'[[Louis Gabriel Suchet|Mariscal Suchet]], durant les campanyes militars de [[1812]] ( "Pla de Valence asfiegeé et prise li 9 Janvier 1812 par l'Armeé Française d'Aragon aux Ordres de SE li Marechal Suchet, Duc d'Albufera."). Posteriorment, la seva configuració inicial es recollirà en el "Mapa de la ciutat de València del Cid fins a una llegua en contorn d'ella", de Cristòfor Sales, realitzat en [[1821]], i en el "Pla de València i els seus voltants", realitzat pel exèrcit en la seva Campanya Topogràfica de [[1882]]. en aquests plànols es localitza sobre el territori la situació dels terrenys dedel l'cementiricementeri, però la seva configuració espacial i arquitectònica es tracta d'una forma molt aproximada.<ref name=":0" />
És en els plànols cadastrals de [[1929]]-[[1945]] on es recull amb detall la seva configuració precisa, grafiant el cementiricementeri primitiu, la seva primera ampliació, el pati de les columnes i la primera fase dedel l'cementiricementeri civil, així com les seccions 3a, 4a dreta, 5a i 7a, projectades segons la tipologia claustral utilitzada al pati de les columnes, inclòs el porticat circumdant que mai va arribar a construir-se. El límit oest dedel l'cementiricementeri és la [[Séquia de Favara|sèquia de Favara]] i, fins a aquest límit, l'espai no ocupat per sepultures és destinat a sala d'autòpsies, forn crematori, dipòsit de materials i terrenys de reserva per a la seva futura expansión.<ref name=":0" />
Durant les dècades de [[1950]]-[[1970]] es van executar noves ampliacions dedel l'cementiricementeri cap a l'oest i cap al sud, seguint el terraplè dedel l'ferrocarril que discorre paral·lel a laal novanou llerallit del riu Túria. Amb l'aprovació, el 28 de desembre de 1988, de el Pla General d'Ordenació Urbana de València, les últimes ampliacions s'han produït cap al nord, donant lloc a la construcció de nous blocs de nínxols sobre l'antic Camí de Mandingorra i fins a l'actual bulevard[[Ronda Sud de València|Bulevard Sur]].<ref name=":0" />
== Capella ==
|
