Cementeri General de València: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 14:
En [[1808]] es construeixen els primers pavellons de nínxols, disposats al voltant del conjunt i després [[Església Catòlica Romana|l'Església]], de manera que es mantenia en el centre del recinte l'espai per sepultures. Després de l'alçament contra els francesos, el cementiri va ser abandonat i convertit en corral per a bestiar. En [[1811]], una denúncia de [[Ajuntament de València|l'Ajuntament]] va donar lloc a la seva rehabilitació per part de [[Arxidiòcesi de València|l'Arquebisbat]].<ref name=":0" />{{sfn|Català|2007|p=112}}
 
La primera ampliació de cementeri general es va realitzar en l'any [[1860]], cap a l'oest, i la capella exempta i en el centre del conjunt. Es va ampliar el nombre de quadres de nínxols i en els quadres, a partir de la construcció dels dos primers panteons (Joan Baptista Romero, el 1846, i Virginia Dotres, en 1851) va començar a generalitzar-se la construcció de monuments i mausoleus per a les famílies adinerades de la ciutat.<ref name=":0" /><ref name=":1">{{Ref-web|títol=Ayuntamiento de Valencia. CEMENTERIO GENERAL|url=https://www.valencia.es/ayuntamiento/Infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListado/DA8743D6124108D4C12572C20023DA48?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=8&lang=1|consulta=2020-06-16}}</ref>
 
Les ampliacions van continuar cap al sud amb la construcció, en 1880, del "pati de les columnes", anomenat així per trobar-se circumdat per un pòrtic dòric de 170 columnes projectat pels arquitectes J. Calvo, L. Ferreres i J. Arnau. Al centre d'aquest pati es va aixecar la "creu del còlera", d'Antonio Ferré (1892), quedant l'espai central dividit en quatre quadres destinats a panteons. A aquesta ampliació va seguir la sala d'espera (1886) i el Cementeri Civil (1892), a sud, i el "pati de les palmeres" (1907) al nort.<ref name=":0" /><ref 8name=":1" />
 
Partint dels plànols disponibles de Cartografia històrica de la ciutat de València (1704-1910), la primera referència cartogràfica a el cementeri general de València apareix en els plànols elaborats per l'exèrcit francès, sota el comandament del [[Louis Gabriel Suchet|Mariscal Suchet]], durant les campanyes militars de [[1812]] ( "Pla de Valence asfiegeé et prise li 9 Janvier 1812 par l'Armeé Française d'Aragon aux Ordres de SE li Marechal Suchet, Duc d'Albufera."). Posteriorment, la seva configuració inicial es recollirà en el "Mapa de la ciutat de València del Cid fins a una llegua en contorn d'ella", de Cristòfor Sales, realitzat en [[1821]], i en el "Pla de València i els seus voltants", realitzat pel exèrcit en la seva Campanya Topogràfica de [[1882]]. en aquests plànols es localitza sobre el territori la situació dels terrenys del cementeri, però la seva configuració espacial i arquitectònica es tracta d'una forma molt aproximada.<ref name=":0" />