Diferència entre revisions de la pàgina «Nomenclatura binomial»

m
Bot elimina espais sobrants
m (Revertides les edicions de 2A01:57A0:2621:5F00:D599:D490:2E48:B61D. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
m (Bot elimina espais sobrants)
En [[biologia]], la '''nomenclatura binomial''' és una convenció estandarditzada per anomenar les diferents [[espècies]]. Tal com la paraula binomial suggereix, el nom científic d'una espècie està compost per la combinació de dos mots: el [[Gènere (biologia)|gènere]] i l'epítet de l'[[espècie]], així dins un mateix gènere poden existir diferents espècies que mantenen el primer terme i canvien el segon mot.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Codi internacional de nomenclatura zoològica: adoptada per la Unió Internacional de Ciències Biològiques|data=2003|editorial=Institut d'Estudis Catalans|lloc=Barcelona|pàgines=10-11|isbn=9788472837003}}</ref> Un nom en la nomenclatura binomial es diu «binomen».<ref>{{GEC|0084514|binomen}}</ref>
 
El nom de gènere sempre comença amb majúscula mentre que l'epítet sempre ho fa en minúscula; ambdós termes s'escriuen en cursiva, per exemple: ''Homo sapiens''. El nom de gènere pot abreujar-se, però mai ometre's, si ja ha estat nomenat abans o pot deduir-se pel context en què es troba (com ara ''[[H. sapiens]]''). En alguns casos l'ús d'aquestes abreviacions és tan comú que acaben fent-se servir de manera general, un exemple d'aquest fenomen és el [[eubacteri|bacteri]] ''Escherichia coli'', que sovint s'anomena simplement ''[[E. coli]]''.
Alguns científics, com els germans [[Johann Bauhin|Johann]] i [[Gaspard Bauhin|Caspar Bauhin]] al segle XVI i XVII, havien iniciat el camí cap a un sistema unitari de nomenclatura de les espècies (especialment Caspar). Cal esmentar, ja en el segle XVII, la figura de [[John Ray]], insigne botànic que, en diverses obres (sobretot al ''Methodus plantarum nova'', 1682) va descriure d’una forma molt similar a la de Linnaeus, els conceptes de gènere i espècie. Fins al segle XVIII la comunitat científica no disposà d'una taxonomia ben definida ni una unitat quant a la designació, classificació, nomenclatura ni tractament dels diversos taxons.
 
[[Carl von Linné|Carl Linnaeus]], nom llatinitzat del científic suec Carl Nilsson Linnaeus (Råshult, 1707 - Uppsala, 1778) fou un eminent botànic, zoòleg i físic que creà les bases de la taxonomia moderna i establí el sistema de nomenclatura dels éssers vius que s'ha utilitzat fins als nostres dies.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Linnaeus|nom=Carolus|títol=Systema naturae per regna tria naturae|url=|edició=Primera|llengua=|data=1735|editorial=|lloc=Leyden|pàgines=|isbn=}}</ref> Per tal d'internacionalitzar la seva tasca utilitzà el llatí, la llengua pròpia dels científics del segle XVIII, i el grec clàssic com a base de la seva obra i de la seva nomenclatura. En tots els noms que incorporà als seus treballs mots d'altres llengües, ho féu a partir de la seva llatinització. Alumne de les universitats de Lund i Uppsala, va ser rector de la Universitat d'Uppsala i membre fundador de la Reial Acadèmia de Ciències Sueca. Dugué a terme diverses expedicions per Europa que li permeteren conèixer i recol·lectar abundant material que fou objecte del seu estudi. Entre les seves obres, destaquen ''Genera Plantarum'' (1737-1754), ''Philosophia Botanica'' (1751) i ''Species Plantarum'' (1753), que compta amb la descripció de més de 7.300 espècies i es considera el punt de partida de la nomenclatura botànica moderna. La seva obra per excel·lència és ''Systema Naturae'', del qual se'n va publicar la primera edició el 1735 (que només comptava amb 26 pàgines), en els anys posteriors noves edicions<ref>{{Ref-llibre|cognom=Linnaeus|nom=Carolus|títol=Fauna Svecica, sistens Animalia Sveciæ Regni: Quadrupedia, Aves, Amphibia, Pisces, Insecta, Vermes, Distributa per classes & ordines, genera & species, cum differentiis specierum, synonymis
autorum, nominibus incolarum, locis habitationum, descriptitionibus insectorum.|url=|edició=|llengua=|data=1746|editorial=|lloc=Estocolm|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Linnaeus|nom=Carolus|títol=Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, dfferentiis, synonymis, locis.|url=|edició=XII reformata|llengua=|data=1766|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> i la tretzena i última el 1770. El títol complet d’aquesta obra magna és ''[[Systema Naturae|Systema naturae, sive regna tria naturae systematice proposita per secundum classes, ordines, genera, & species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis]]'' (Sistema natural en tres regnes de la natura segons classes, ordres, gèneres i espècies amb característiques, diferències, sinònims, localitats). La desena edició, publicada, el 1758 es considera el punt de partida del Sistema Linneà. En aquesta obra extraordinària, Linnaeus descriu fins a 4.400 espècies d'animals i 7.700 espècies de plantes.
 
L'any 1842, un grup d'acadèmics −liderats pel zoòleg britànic Hugh Strickland i entre els quals s'hi comptaven Charles Darwin i Richard Owen− van presentar a la British Association for the Advancement of Science l'obra ''Series of Propositions for Rendering the Nomenclature of Zoology Uniform and Permanent''. Aquest codi, també conegut com el British Association Code o Stricklandian Code, adoptà com a punt de partida la dotzena edició del ''Systema naturae'' de Carolus Linnaeus (1766) i s'estengué ràpidament entre la comunitat científica d'Europa i Amèrica durant la segona meitat del {{segle|XIX}}.
 
Al Cinquè Congrés Internacional de Zoologia (Berlin, 1901), es va considerar com a punt de partida la desena versió de ''Systema naturae'', s'aprovaren les Règles Internationales de la Nomenclature Zoologique (1905), que constituïren el primer recull formal de normes de nomenclatura zoològica. L'evolució constant de la definició de les espècies i les noves tècniques d'estudi han fet que la seva regulació també evolucionés paral·lelament amb la incorporació de noves normes i recomanacions de nomenclatura per tal de corregir-ne les disfuncions. Actualment, és vigent el Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, que comprèn el conjunt de normes i recomanacions adoptades al Congressos Internacionals de Zoologia i per la Unió Internacional de Ciències Biològiques el 1973. La Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica (ICZN), formada per experts zoòlegs i taxònoms, vetlla per la correcta conservació i difusió del codi del sistema de nomenclatura binomial en la Zoologia i l'any 1999 publicà la quarta edició del Codi Internacional de la Nomenclatura Zoològica. Al Codi s'hi recullen les normes genèriques i específiques, algunes de les quals s'han utilitzat històricament per a la definició des noms científics de les espècies. Per exemple, per defecte s'accepta el primer nom donat a una espècie després de l'1 de gener de 1758 (principi de prioritat) i en cas de sinonímia es fan prevaldre els noms que gaudeixin de més tradició i popularitat entre la comunitat científica. Un nom científic només pot ser modificat per la ICZN en casos especials com, per exemple, que indueixi a confusió. Totes les modificacions hauran de ser sempre coherents amb la regulació de la ICZN, que homogeneïtza minuciosament tant la forma com el contingut dels noms.
 
Els '''homònims''' no són acceptats al regne animal: el nom genèric ha de ser únic i genuí en el sistema de classificació i no es pot repetir en cap cas; si això s'esdevé, s'ha d'anomenar de nou. Sí que s'accepten els sinònims (dos noms diferents per a una mateixa espècie) en casos especials i sempre s'han d'indicar convenientment segons la fórmula ''Rallites'' (syn. ''Porzana''). També s'accepten els '''tautònims''' (un mateix nom per gènere i espècie), que generalment són conseqüència de la modificació del gènere d'una espècie i de l'aplicació de la norma segons la qual no es pot modificar mai l'epítet específic. En són exemples, ''Oenanthe oenanthe'' i ''Oriolus oriolus''. Per contra, en la classificació botànica estan prohibits els tautònims.
 
== Origen dels noms ==
El mot que descriu l'[[espècie]] ha de ser un adjectiu que la diferenciï d'altres membres del mateix gènere. El nom del gènere deriva normalment del [[llatí]]. També s'utilitzen paraules provinents del [[grec clàssic]], de llengües usades als indrets on es troba l'organisme a anomenar o bé s'usa el nom d'aquell que ha descrit l'espècie i contenen referències, entre d'altres, a l'aspecte o comportament del taxó, a personatges històrics o bé a la seva distribució.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gotch|nom=Arthur F.|títol=Birds. Their latin names explained|url=|llengua=anglès|data=1981|editorial=Blandfort Press|lloc=Dorset|pàgines=348|isbn=978-0713711752}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Jobling|nom=James A.|títol=Dictionary of scientific bird names|url=|llengua=anglès|data=2011|editorial=Christopher Helm|lloc=Londres|pàgines=301|isbn=978-0198546344}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Macleod|nom=R. D.|títol=Key to the names of British birds|url=|edició=|llengua=|data=1954|editorial=Pitman|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> De fet, els taxonomistes empren noms de moltes altres fonts, fins i tot extretes de bromes i [[acudit]]s. Tot i això, s'apliquen sempre als mots les mateixes regles gramaticals com si fossin paraules llatines. Per aquesta raó la nomenclatura binomial es coneix popularment com el «nom en llatí», el terme exacte és «nom científic». Paral·lelament, en la nomenclatura popular de les llengües, els fenòmens de creació dels mots que donen nom a les espècies són els mateixos, com passa en el cas de l'ornitonímia catalana.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Maluquer|nom=J.|títol=Els ocells de les Terres Catalanes|url=|edició=|llengua=|data=1981|editorial=Barcino|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref>
 
En el cas dels ocells, alguns noms poden induir a confusions en la seva traducció literal,<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Ortega i Gonzàlez|nom=Enric|cognom2=|nom2=|títol=Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans|url=https://www.worldcat.org/title/diccionari-etimologic-dels-noms-cientifics-dels-ocells-dels-paisos-catalans/oclc/994857693|edició=|llengua=|data=2017|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=9788499653624}}</ref> ja que en el moment de definir-se no es tenia el coneixement que avui dia se'n té. Un exemple és el gènere ''Sitta'' que prové del gr. ''sitta'' i que alguns autors han traduït històricament com a picot, pica-soques, gaig, tipus de mussol o falcònid. També és el cas de ''motacilla'', que fa referència a un ocell bellugadís i de comportament inquiet i que Linnaeus va fer servir en les seves descripcions per fer referència a espècies de l'actual gènere ''Motacilla'', però també a espècies dels gèneres ''Troglodytes, Cinclus, Prunella, Erithacus, Luscinia, Phoenicurus, Saxicola, Oenanthe, Hippolais, Sylvia i Regulus''.
1.374.777

modificacions