[[Imatge:Falcata íbera (M.A.N. Madrid) 01.jpg|thumb|right|330px|Una falcata del [[segle IV aC]]]]
Una '''falcaltafalcata''' és un tipus d'[[espasa]] de [[ferro]] originària d'[[Península Ibèrica|Ibèria]], i relacionada amb les poblacions indígenes ibèriques anteriors a la [[conquesta romana]], probablement desenvolupada per les [[celtes|tribus celtes]] que es van assentar al nord de la [[Península Ibèrica|península]]. Les seves dimensions són similars al [[gladius]], l'espasa curta romana, amb aproximadament mig metre de full; possiblement hauria influït en els dissenys posteriors del gladius, especialment en el gladius hispaniensis, l'evolució del qual estendria fins a la característica forma recta de la fulla. De tota manera és possible que aquesta influència sobre les armes curtes romanes vingués donada per l'[[espasa d'antenes]], també freqüent a la Ibèria prerromana, i d'origen celta.
Malgrat que la seva forma suggereix que s'usava com a arma de tall, la freqüent presència de contratall als exemplars recuperats (el tall de la vora contrària al tall principal, que ocupa prop del terç més pròxim a la punta) sembla apuntar que també era possible el seu ús com a arma d'estocada.
