Segle XII: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Plantilla
Línia 14:
 
== Economia i societat ==
Durant el {{segle |XII}}, es produeix el naixement de la [[ciutat medieval]] pròpiament dita, amb l'establiment d'una incipient burgesia que busca el guany en els diners i no en la terra. Això provoca grans canvis socials: nous oficis (agrupats en [[gremi]]s), una mentalitat lligada al plaer i la vida social, un auge en el transport i els intercanvis comercials entre diferents pobles i una modificació del paisatge. L'abús dels senyors feudals provoca l'èxode de camperols cap a les urbs o l'aparició de figures semimítiques com [[Robin Hood]].
 
La concentració humana va afavorir l'aparició de noves malalties i periòdiques epidèmies de [[grip]] que van fer minvar la població, que d'altra banda es compensava per l'excedent d'aliments fruit de la tecnificació agrícola. Cal destacar el [[terratrèmol d'Alep de 1138]], un dels més mortífers de tota l'edat mitjana, pel cost demogràfic i econòmic que va suposar.
Línia 60:
En un món on gran part de la població no sabia ni escriure ni llegir, l'Església tenia el paper  de culturitzar, ja bé, en les escoles designades a tal fi a les classes més benestants, o mitjançant a l'ensenyament visual en les expressions artístiques de les obres d'art litúrgiques ( retaules, quadres  o bé iconografies en general). Tret d'això, i en funció d'ampliar les bases del seu coneixement i adoctrinament, és conegut que a França a partir del segle IX,  es comencen a traduir i difondre texts de llatí a la llengua romànica d'ús, o si més no, d'enteniment més comú en la resta de la població.
 
Les obres que formaven part de la literatura d'abans del {{segle |XII}}, eren, la gran majoria de '''factura eclesiàstica''' amb llengua llatina, amb caràcter '''moralitzadora''', amb el realçament dels valors cristians i una font de valors que l'Església volia transmetre.
 
L'aparició de la figura de la '''cavalleria''' comportà el naixement de la literatura romànica: les seves gestes, en la figura del cavaller, foren centrades a favor de l'Església per, en uns casos, justificar la violència contra tot contrari a la doctrina cristiana, i en altres per exaltar unes virtuts i valors,dignes de ser seguides per una societat que, estava lluny de complir-les.