Biga de la Passió: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 13:
Conté sis episodis de la [[Passió de Crist]] i la visita de les Maries al Sepulcre que al·ludeix a la Resurrecció. Un dels més destacats és el del ''Plany sobre el Crist difunt'', gran exemple de la influència romana d'Orient que caracteritza una part de l'art del 1200.
La factura molt minuciosa i detallista assenyala que és obra d'un miniaturista, estretament relacionat amb la il·lustració del ''[[Liber feudorum maior]]'' (Arxiu de la Corona d'Aragó) i amb algun exemple de miniatura castellana.<ref>[http://www.mnac.es/colleccio/col_fitxa.jsp?lan=001&card=3&face=0&style=romanic.col_romanic_ambit_13 Fitxa de l'obra] al web del [[MNAC]].</ref>
== Història ==
Els baldaquins a més d'ornamentar l'altar tenien la funció simbòlica de diferenciar l'espai més sagrat del temple, aquest element podia tenir la forma de templet amb coberta i aquesta tipologia s'anomenava «teguria». Altra tipologia eren els baldaquins plans o anomenats «laquearia» que sobre dos bigues travesseres fixades a les parets de l'absis sostenien una taula pintada, com era el cas del [[Baldaquí de Tost]] o de l'[[Altar de Tavèrnoles]]. Tots dos tipus de baldaquins servien de vegades com a suport per a les cortines que cobrien l'altar en determinades liturgies. Totes les peces conservades són de corrent romà d'Orient anomenat «estil 1200» amb reminiscències romàniques.{{sfn|Barral i Altet|1998|p=130}}
Les bigues pel fet que presentin poca superfície per la seva pintura, acostumen a estar relacionades amb la [[il·luminació (pintura)|il·luminació]] de [[manuscrit]]s com és la Biga de la Passió. Normalment el motiu [[iconografia|iconogràfic]] més habitual emprat d'aquests elements era la ''[[Maiestas Domini]]'', però la Biga de la Passió té un cicle bastant inèdit en la producció pictòrica d'època romànica catalana. A la Biga de Sant Miquel de Cruïlles de final del segle XII, conservada al Mnac, s'ofereix també, una representació molt poc habitual, d'una processó de monjos.{{sfn|Barral i Altet|1998|pp=129-131}}
Línia 22:
==Autor ==
[[Fitxer:Liber feudorum maior.jpg|miniatura|Una de les il·lustracions del ''Liber feudorum maior'' que representa al rei [[Alfons II d'Aragó]] el Cast i al compilador [[Ramon de Caldes (jurista)]].]]
Encara que l'autor és anònim, estudis realitzats han permès relacionar aquesta obra amb els cartularis ''Liber feudorum maior'' i el ''Liber Feudorum Ceritanae'' de l'[[Arxiu de la Corona d'Aragó]]. Per encàrrec del rei [[Alfons II d'Aragó|Alfons II d'Aragó el Cast]], el jurista i degà de la [[catedral de Barcelona]] [[Ramon de Caldes]] ordenà el dipòsit documental dels comtes de Barcelona i rei d'Aragó. Entre el 1194 i el 1193 destrià els documents vàlids per als drets de la corona i els féu copiar en el ''Liber feudorum maior'', compilant gairebé mil escriptures amb magnífiques miniatures,<ref>{{GEC|0013517|Ramon de Caldes|consulta=30 de juliol de 2012}}</ref> i va ser acabat l'encàrrec sota el regnat de [[Pere el Catòlic]] mort el 1213.{{sfn|Alcoy|1993|p=169}}
Les sèries dels [[cartulari]]s van ser realitzades per diversos miniaturistes i entre elles les que més s'acosten a l'estil de la Biga de la Passió, segons [[Joan Ainaud de Lasarte]], és la del primer foli del ''Liber feudorum maior'' que representa a Alfons II amb el jurista Ramon de Caldes, en la que a més a més de la modalitat presenta un colorit càlid molt semblant a la de la biga amb els colors grocs, vermells i taronges. Ainaud de Lasarte també relaciona, a més d'aquests cartularis, una còpia del ''Beat de Liébana'' del monestir de [[las Huelgas]], datat el 1220, les il·lustracions del qual també tenen semblança amb les pintures de la biga.{{sfn|Ainaud de Lasarte|1973|pp=155 i 164}}
| |||