Bisbat de Lieja: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 7:
| caption = La Catedral de Lieja
| country ={{BEL}}
| territory = [[Fitxer:Flag of Wallonia.svg|25px|Valònia]] [[Valònia]]
| metropolitan = [[Arquebisbat de Malines-Brussel·les]]
Línia 18:
| parishes =525
| rite = [[ritu romà|romà]]
| established = segle IV
| cathedral = [[Col·legiata de Sant Pau (Lieja)|Catedral de Sant Pau]]
Línia 25:
| pope = {{Papa actual}}
| bishop = [[Jean-Pierre Delville]]
| bishop_title = [[Bisbe]]
| emeritus_bishops = Albert Jean Charles Ghislain Houssiau,<br />Aloysius Jousten
Línia 32:
| website = {{url|http://www.liege.diocese.be/}}
}}
El '''bisbat de Lieja''' és un [[bisbat]] [[Església catòlica|catòlic]]. El territori de la [[diòcesi]] va canviar sovint en el curs de la seva història més que mil·lenària; és molt més vell que l'estat de [[Bèlgica]] on està des de [[1830]].
==Territori ==
Línia 44:
== Història ==
[[Fitxer:Palau bisbal de Lieja.jpg|miniatura|Palau bisbal de Lieja]][[Fitxer:palau bisbe lieja-interior.jpg|miniatura|esquerra|Pati del palau bisbal]]Fou creat al segle VIII quan el bisbe Hubert va transferir la seu de [[Tongeren]]-[[Maastricht]] a [[Lieja]]. L'any [[980]], l'emperador germànic [[Otó II del Sacre Imperi|Otó II]] va atorgar poders seculars al bisbe que de llavors ençà serà [[príncep-bisbe]]. L'any [[1795]], el govern revolucionari francès va abolir ambdós, el [[Principat de Lieja|principat]] i el bisbat.
El [[concordat del 1801|concordat del 15 juliol de 1801]] entre [[Napoleó]] i [[Pius VII]] va restaurar el bisbat amb els departaments de l'Ourte i del Mosa inferior com territori (el que correspon a la província de [[província de Lieja|Lieja]] i ambdues províncies Limburg [[Limburg (Bèlgica)|belga]] i [[Limburg (Països Baixos)|neerlandès]]). Després de la fixació definitiva de les fronteres belgo-neerlandeses el [[1839]] l'església catòlica adaptà el territori a les províncies belgues de Lieja i de Limburg. Després de la primera guerra mundial, durant un període breu, el bisbat va formar una [[unió personal]] amb el [[bisbat d'Eupen-Malmedy]].
Després la fixació definitiva de la frontera lingüística belga [[1963]], el [[1967]] la jerarquia escindí el bisbat en dues parts: el bisbat de Lieja i el [[bisbat de Hasselt]].
Línia 61:
<div style="column-count:2;-moz-column-count:2;-webkit-column-count:2">
* [[549]] - [[588]]: Monulf
* [[589]] - [[614]]: [[Gundulf de Tongeren]]
* [[614]] - [[627]]: Sant Ebregise
* [[627]] - [[647]]: Sant Joan I l'Agnell
* [[647]] - [[650]]: Amand
* [[652]] - [[662]]: [[Remacle]]
* [[662]] - [[669]]: [[Teodard de Maastricht]]
* [[669]] - [[705]]: [[Lambert de Lieja]]
Línia 73:
<div style="column-count:2;-moz-column-count:2;-webkit-column-count:2">
* [[705]] a abans- [[727]]: [[Hubert de Lieja]]<ref>A la seva ''Història del principat de Lieja'' Fabritius tracta els bisbes i prínceps bisbes d'Hubert fins a Josep Climent de Baviera. La llista dels bisbes anteriors prové de fonts explicitades a l'article del bisbe en qüestió, ídem pels prínceps posteriors a Josep Climent. Vegeu: Karl Moriz Fabritius, [http://books.google.de/books?id=OElbAAAAQAAJ&pg=PA99&lpg=PA99&dq=Robert+de+Thorete&source=bl&ots=iDFdN0HKon&sig=rdqDsk9v-5yfhH_9tVeYkDtceQk&hl=de&sa=X&ei=Ot9LT6jjNc_2sgawsamVBQ&ved=0CGEQ6AEwCA#v=onepage&q=Robert%20de%20Thorete&f=false Robert de Thorete (1240-1246)], ''Geschichte des Hochstifts Luttich'', Leipzig, Editorial Weidmannschen Buchhandlung, 1792, 294 pàgines, (en català: Història del principat bisbal de Lieja {{De}})</ref>
* [[727]] - [[736]] o [[738]]: [[Floribert de Lieja]]
* [[736]] o [[738]] - [[769]]: [[Fulcari]]
* [[769]] - [[787]]: [[Agilfrid]]
* [[787]] - [[810]]: [[Gerbald de Lieja]]
* [[810]] - [[831]]: [[Valcand]]
* [[831]] - [[838]] o [[840]]: [[Pirard]] o [[Pirard|Erard]]
* [[838]] o [[840]] - [[856]]: [[Hartgar]]
* [[856]] - [[901]]: [[Francó de Tongeren]]
* [[901]] - [[920]]: [[Esteve de Tongeren]]
* [[920]] - [[921]]: [[Hilduí de Milà]] ([[Excomunió|excomunicat]]), més tard bisbe de [[Verona]] i arquebisbe de [[Milà]]
* [[921]] - [[945]]: [[Richer de Lieja]]
* [[945]] - [[947]]: [[Hug I de Lieja]]
* [[947]] - [[953]]: [[Farabert]]
* [[953]] - [[955]]: [[Rateri de Verona]]
* [[955]] - [[959]]: [[Balderic I]]
* [[959]] - [[971]]: [[Èracli]]
</div>
Línia 105:
* [[1091]] - [[1119]]: [[Otbert de Lieja]]
* [[1119]] - [[1121]]: [[Frederic de Namur]]
* [[1122]] - [[1128]]: [[Alberó I de Lovaina]]
* [[1128]] - [[1135]]: [[Alexandre de Jülich|Alexandre I de Jülich]] (destituït)
* [[1135]] - [[1145]]: [[Alberó II de Chiny-Namur]]
* [[1145]] - [[1164]]: [[Enric II de Leez]]
* [[1164]] - [[1167]]: [[Alexandre de Lieja|Alexandre II de Lieja]]
* [[1167]] - [[1191]]: [[Raúl de Zähringen]]
* [[1191]] - [[1192]]: [[Albert de Lovaina]]
* [[1192]] - [[1193]]: [[Lotari d'Hochstaden]], va abdicar
* [[1193]] - [[1194]]: [[Simó de Limburg]], destituït
Línia 139:
* [[1505]] - [[1538]]: [[Erard de la Mark]] o Everhard von der Mark, també bisbe de [[Chartres]] i de l'[[Arxidiòcesi de València|arxidiòcesi]] de [[València]]
* [[1538]] - [[1544]]: [[Corneli de Berghes]], va abdicar per casar-se
* [[1544]] - [[1557]]: [[Jordi d'Àustria]]
* [[1557]] - [[1564]]: [[Robert de Berghes]]
* [[1564]] - [[1580]]: [[Gerard de Groesbeek]]
* [[1581]] - [[1612]]: [[Ernest de Baviera]]
* [[1612]] - [[1650]]: [[Ferdinand de Baviera]]
Línia 151:
* [[1763]] - [[1771]]: [[Carles Nicolau d'Oultremont]]
* [[1772]] - [[1784]]: [[Francesc Carles de Velbrück]]
* 1784- [[1792]]: [[Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck]]
* [[18 d'agost]] de [[1792]] - [[28 de novembre]] de [[1792]]: [[Francesc Antoni Maria de Méan]]
* [[29 de novembre]] de [[1792]] - [[20 d'abril]] de [[1793]]: inocupat
* [[21 d'abril]] de [[1793]] - [[20 de juliol]] de [[1794]]: [[Francesc Antoni Maria de Méan]].
L'[[1 d'octubre]] de [[1795]], la [[república francesa]] va annexionar el principat i va abolir la jerarquia catòlica.
| |||