On és la Bunny Lake?: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ordre correcte de les seccions + etc
m Bot elimina espais sobrants
Línia 40:
== Al voltant de la pel·lícula ==
* {{Cita|''L'originalitat profunda d'aquesta pel·lícula resideix en el seu estil, aquesta fluïdesa constant que Preminger manté de dalt a baix. Una tensió progressiva no és l'objectiu rebuscat. L'escenificació no es refereix només a personatges i situacions cada vegada més tensos (...) Respecta constantment una realitat que, amb la nostra mirada, es metamorfosa i que registra simplement. Aquestes llargs plans, aquesta serenitat de l'escenificació s'oposen en les escenes convulsives del final, una mirada apaivagada, una atenció escrupolosa, al límit antidramàtic.''|Frédéric Vitoux, Midi Fantastique num.14, juny 1966}}
* {{Cita|''Malgrat un clima propi del [[cinema fantàstic]] tradicional (una clínica de nines, nens que desapareixen, malsons, la nit al barri de [[Soho]]), és sobretot el rigor matemàtic del guió i de la seva impecable lògica el que sedueix la intel·ligència de l'espectador: no una contradicció, no un detall més o en menys, no una falla en l'exposició. L'espectador és enganyat però no pel realitzador! (...) Una vegada més, més enllà d'una trama dramàtica apassionant Preminger explica la lluita de l'esperit humà contra el món que l'envolta i les pressions morals que el condicionen.''|René Prédal, Cinema Fantastique, edicions Seghers 1970}}
* {{Cita|''La psicopatologia proveeix a les pel·lícules de suspens una mina inesgotable de situacions rocambolesques amb l'ajuda de les quals, i amb la condició que es tingui ofici, es pot construir una pel·lícula honesta.(...) D'un gènere sens dubte secundari, però d'una escenificació impecable, sense troços inútils ni efectes d'ordre visceral (com la "música" o els "enllumenats" que pateixen les pel·lícules de terror).''|Analyse General de les Pel·lícules 1966, edició Penser Vrai, 1r trimestre 1967}}
* {{Cita|''Obra molt intrigant, Bunny Lake marca la tornada d'[[Otto Preminger]] al cinema negre tretze anys després del destacable '' [[Cara d'àngel]]''. De nou el realitzador excel·leix creant una atmosfera - aquí més angoixosa que desesperada - gràcies sobretot a un assenyat ús del blanc i negre.(...) A destacar la interpretació de Laurence Olivier com a inspector quotidià i abrupt.''|>Guy Bellinger, Guide des films, Jean Tulard ({{ISBN|2-221-90054-5}})}}
 
== Premis i nominacions ==