Orde de Cluny: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 25:
L''''orde de Cluny''' és un orde [[benedictí]] (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per [[Guillem I d'Aquitània|Guillem I]], duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a [[Bourges]] l'[[11 de setembre]] de [[909]] (o [[910]]) on cedeix uns terrenys de [[Borgonya]] al monjo [[Bernó de Borgonya|Bernó]] per fundar-hi un [[monestir]] de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada on tots els seus membres emeten vots solemnes. Cada comunitat es comportarà de diferent manera depenent del caràcter i de la
Sorgeix amb la voluntat de l'església catòlica de reformar l'[[Orde de Sant Benet]], aplicant la ''[[Regla de sant Benet]]'' amb el rigor i l'observança que hi havia hagut en els inicis de l'orde. Amb el pas del temps, la vida monàstica s'havia relaxat i havia perdut de vista l'ideal de Sant Benet. A més, el clergat secular de l'Església tampoc no donava bon exemple de vida cristiana. Els sants abats [[Ot de Cluny]], [[Maiol de Cluny|Maiol]], [[Odiló de Cluny|Odiló]], [[Hug de Cluny|Hug]] i [[Pere el Venerable (Cluny)|Pere el Venerable]], van creure que els principals problemes de l'Església eren, en aquell moment:
Línia 52:
Directament sotmès a la [[Santa Seu]], al segle <abbr>XI Cluny era un instrument eficaç per a l'èxit de la [[reforma gregoriana]]. Diversos papes i llegats pontificis van sortir de Cluny,</abbr> entre els quals [[Gregori VII]]. S'imposarà a un nombre creixent de convents, i farà que Cluny esdevingui el centre monàstic més important d'Europa entre els segles X i XII. Molts monjos d'Europa que venen a Cluny com a escola, i quan tornen als seus convents d'origen, expliquen i apliquen les ensenyances. Els monestirs cluniacencs s'agrupen i es federen, i al {{segle|XII|s}} arriben a tenir 2.000 monestirs federats, amb centenars de monjos adscrits.
L'orde de Cluny va entrar en crisi per diferents motius, com ara la rigidesa, que no permetia la flexibilitat entre cases diferents. A més, a poc a poc es van anar incorporant nobles sense vocació a l'orde amb l'objectiu de beneficiar-se de les comoditats de la vida monàstica; aquest fet va suposar una relaxació de costums. Progressivament, l'ordre també es va anar orientant cap a aspectes [[Anacoreta|eremítics]] i ascètics. L'orde de Cluny va desaparèixer deixant pas a noves ordes, com la del [[Orde del Cister|Cister]].
{{ORDENA:Orde De Cluny}} <!--ORDENA generat per bot-->
| |||