Bokkenrijders: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Etiqueta: editor de codi 2017 |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 7:
El nom provindria del fet que aquests lladres haurien cavalcat [[cabra (animal)|bocs]] quan pillardejaven de nit. Aquests bocs no haurien sigut res més que una encarnació del [[diable]], llur aliat natural i l'explicació del seu odi envers l'Església i les seves riqueses. Un antic text conta: «Va prestar jurament al bosquet rere [[Wolfhagen]], després d'haver encès una cirera posada a la mà d'un mort posat en un mocador en una ara. Al costat es trobava una capsa amb dues hòsties consagrades. Havia de jurar que mai no trairia els companys, tot i ser pres o torturat (…), d'abjurar déus amb l'ajuda del diable». Aquests bocs els transportaven prestament per distàncies molt llargues. El fet que hi hagués probablement més d'una banda és una explicació menys màgica dels robatoris executats una mateixa nit en indrets molt distants.{{Sfn|Ramaekers & Passing|1972|p=74}}
Algunes llegendes descriuen els Bokkenrijders com una banda tipus [[Robin Hood]], que robava als rics, i sovint als clergues, per donar allò robat als pobres. El seu lema hauria sigut: ''Wat mijn is, dijn is'' ([[neerlandès]] per a: el que és meu és teu).
Es parla d'un grup conduït per un ''capità negre'' que actuava als països enllà del Mosa, la ciutat de [[Lieja]] i la regió de [[Kempen (Alemanya)|Kempen]] entre [[1730]] i [[1780]]. El batlle Jan Clercx (1759-1840) va arrestar-los i els va fer executar. No és segur que es tractés del mateix grup. Un primer grup hauria actuat vers l'any 1740, sota la conducció d'un cert Geerling Daniels. Un segon grup sota la conducció d'un antic soldat francès, Jacques du Jardin, penjat el 1751 al [[Danikerberg]], a la frontera de [[Schinnen]] i [[Geleen]]. El 1789, un altre ''bokkenrijder'', Nolleke van Geleen, va ser igualment penjat.<ref>{{Ref-web|títol=Drossaard Clercx|url=https://www.bosland.be/over-bosland/rijke-cultuurhistorie/het-landgoed-hobos/drossaard-clercx/66/|consulta=2019-04-28|llengua=neerlandès|editor=Bosland|data=}}</ref>
A la plaça del mercat de [[Maaseik]], hi havia un laberint de passadissos secrets que connectava nombroses cases amb un quarter general dels lladres. Aquesta xarxa subterrània va ser emmurallada perquè amenaçava ruïna.
Línia 23:
Els ''bokkenrijders'', sobretot en el seu rol de bons lladres que defensaven els pobres, han inspirat molts artistes contemporanis.
* L'autor de còmics [[Willy Vandersteen]] va dibuixar un àlbum, ''De Bokkerijders'', en la sèrie [[Suske & Wiske]] (o [[Bob et Bobette]], en francès).
* L'autor [[Ton van Reen]] va escriure la novel·la ''Ontsnapt aan de Galg'' (Escapat del patíbul) que va inspirar una sèrie a la televisió neerlandesa, ''De Legende van de Bokkenrijders'' (La llegenda dels ''Bokkenrijders'').<ref>{{ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=lRKwdTdOlOg|títol=De legende van de Bokkerijders, epispodi 1|llengua=neerlandès|data=1994}}</ref><ref>{{IMDb títol|0149482|De legende van de Bokkerijders}}</ref>
* Al parc d'atraccions [[Efteling|De Efteling]] hi ha una casa, ''Vila Volta'', casa que hauria estat del ''bokkenrijder'' Hugo van den Loonsche Duynen, maleït perquè amb la seva banda hauria pillat l'abadia de [[Postel]].
== Referències ==
| |||