Diferència entre revisions de la pàgina «Ottava rima»

5 octets eliminats ,  fa 1 any
m
Bot elimina espais sobrants
(enllaç)
m (Bot elimina espais sobrants)
 
== Inicis italians ==
L'octava reial parteix de la vuitena toscana, al seu torn hereva{{sfn|Sevillano|p=75}} de l'strambotto medieval (són composicions populars líriques). Apareix consignada al [[segle XIV]] en [[Giovanni Boccaccio]] que n'obtingué provatures satisfactòries i l'utilitzà en algun dels seus poemes narratius (Ninfale fiosolano, Teseida, Filostrato...); però fou al [[Renaixement]] on es refermà com estrofa preferent per a la [[poesia narrativa]]. Trobem [[Ludovico Ariosto]] i [[Torquato Tasso]] que bevien de les lliçons reeixides de [[Matteo Maria Boiardo]] i que, en conjunt, varen donar-li un prestigi indiscutible com a estrofa [[èpica]]. Es tractava d'una novetat considerable perquè aquest gènere literari sempre havia exigit tradicionalment un tipus de versificació menys encotillada formalment.
 
Malgrat els seus orígens no l'hem de confondre amb l'Octava italiana que té característiques mètriques pròpies i diferents forma i origen.
 
== Introducció a la península Ibèrica ==
Es considera l'autor barceloní [[Joan Boscà]] iniciador i propagador de la renovació estilística italiana a [[Castella]], via el seu amic, poeta i militar, com ell, [[Garcilaso de la Vega]], amb tot un seguit de noves formes mètriques,{{sfn|Brunel|1988|p=74}} especialment del [[Sonet]] i l'Octava reial.
 
Francisco Sá de Miranda, escriptor portuguès i estudiós a fons de la [[literatura castellana]] i també de la [[literatura italiana]], descobrí d'aquesta última els autors del Renaixement i va introduir-los a [[Portugal]],{{sfn|Perés|1969|p=559}} com a un nou estil poètic i, contra les formes tradicionals, incorporà el Sonet i la Cançó de [[Petrarca]], els tercets encadenats de [[Dante Alighieri]] i l'Octava reial apresa personalment de [[Jacopo Sannazaro]] i [[Angelo Poliziano]], amb trets peculiars i personals.{{sfn|Perés|1969|p=559}}
 
Després d'aquí s'incorporà a la [[Mètrica Catalana]] en ple Renaixement amb [[Pere Serafí]] (1505-1567) a Càntic d'Amors, Desperada...i, posteriorment, al [[Barroc]], sobretot per mimetisme amb la castellana.{{sfn|Bargalló Valls|1991|p=138}}
2.387.045

modificacions