Cercle de Viena: diferència entre les revisions

Els membres del cercle de Viena van publicar en [[1929]] el seu manifest programàtic, en un opuscle titulat «''La visió científica del món''». Van proposar utilitzar un llenguatge comú que havia de ser elaborat per la filosofia, basant-se en el llenguatge de la física, per serperquè aquesta era la disciplina científica de majors avanços i la que practicaven professionalment molts dels membres del cercle. Per al Cercle de Viena la filosofia té l'accepció d'una disciplina lligada a lògica i l'[[empirisme]] anglès, que defineix elallò rellevant dels enunciats. La publicació en 1922 de [[Ludwig Wittgenstein]] del seu «''Tractatus logico-philosophicus''» que va influir en els treball del Cerclecercle i va reafirmar posicions prèvies quant a tractar la ciència com un conjunt de proposicions amb sentit i rellevants.

El projecte del Cercle de Viena va començar a difondre's a partir dels treballs de la revista «''Erkenntnis''» dirigida per [[Rudolf Carnap]], en la qual es van publicar les principals aportacions d'aquest moviment. [[Karl Popper]] va fer una presentació de la seva obra «''La lògica de la investigació científica''» que va influir en forma important en el Cercle. Si bé es va identificar amb certes premisses que estan en el falsacionisme, Mai es va considerar o es va associar posteriorment amb el Cercle senti va ser un crític del seu [[positivisme]].

El Cercle de Viena es dissoldrà producte de la pressió política i ascens del [[nacionalsocialisme]] a Àustria. En 1936 Moritz Schlick seria assassinat per un estudiant [[nazi]], Johann Nelböck, situacióacció que va ser justificada per la premsa Alemanyaalemanya de l'època. Darrere d'aquests esdeveniments, la major part dels membres del cercle de Viena van escapar a altres països (principalment als [[Estats Units]]) on continuaren desenvolupant la seva filosofia: el positivisme lògic, però ja no com un cercle, sinó de manera disseminada.

La filosofia del Cercle de Viena advoca per una concepció científica del món, i defensa l'empirisme de [[David Hume]], [[John Locke]] y [[Ernst Mach]], el mètode de la inducció, La cerca de la unificació del llenguatge de la ciència i la refutació de la metafísica. Aquesta filosofia és una forma d'empirisme i una forma de positivisme coneguda amb els noms de positivisme lògic, neopositivisme, empirisme lògic o neoempirisme, encara que els membres del Cercle de Viena preferien cridaranomenar-lo empirisme conseqüent.

El positivisme i l'empirisme lògic o neoempirisme no precisavennecessitaven cap distinció entre ells, perquè disposaven de criteris objectius per a poder respondre: els principis de verificació i de confirmació respectivament. No obstant això, tan prompte com s'identifica el coneixement amb el coneixement provat o confirmat, en un cert grau sorgeix l'escull d'haver de justificar l'inductivisme com a doctrina legitimadora de les inferències. D'aquest escull es veuen lliures les concepcions instrumentistes, que basen l'acceptabilitat en criteris utilitaristes.