Botina: diferència entre les revisions

{{redirecció|botí|botí de guerra}}

El terme català ''botina'' equival a l'anglès ''ankle boot''; a l'espanyol ''botín'' (a voltes ''botina'', i, en l'ús militar, simplement ''bota''); al francès ''brodequin''; a l'italià ''scarponcino''; al portuguès ''bota de cano curto'' i ''botim'', o (al Brasil) ''botina'' (i, en l'ús militar, ''borzeguim''); etc., etc.

Hi ha botines per a home i per a dona, molt diferents d'estil. Quant a la matèria primera, es pot escollir entre botines de cuir i pell, així com de dant o de [[xarol]], en color natural o tenyides en una àmplia gamma de colors.

En la segona meitat del segle XIX i a inicis del XX les botines foren un dels tipus de calçat més populars entre ambdós sexes. Avui dia hi ha múltiples estils de botina per a home, alguns dels quals inspirats en l'estil militar.

Avui dia, com altres tipus de bota, les botines tornen a ésser populars entre les dones de totes les edats. Poden combinar-se amb [[Malles|pantalons de tub]] ficats per dins, amb pantalons amples, amb faldilla i fins i tot amb [[shorts]]. Quan es porten amb les cames descobertes, una bona opció és combinar amb [[Mitja|mitges]] espesses. Els seus estils són molt variats; es troben botines amb solapa [?] girada estil pirata, amb tatxes, amb serrells, amb sivelles decoratives o d'altres que simplement representen una bota en versió reduïda. Les propostes en talons són d'allò més diverses. Les més elegants són les de taló alt, si bé es consideren les més incòmodes de portar. També es troben botines de taló quadrat o de plataforma oculta a l'interior. Finalment, hi ha models que prescindeixen del taló.

Un exemple primerenc de botina militar fou, almenys d'ençà el segle XVIII, la botina hongaresa (''csizma''), típica dels [[hússar]]s i de les tropes de la Frontera Militar habsbúrgica.

En el pas del segle [[XIX]] al {{Romanes|XX}} les botines foren adoptades com a calçat estàndard de la tropa en la majoria d'exèrcits del món, en contrast amb l'oficialitat, que continuà calçant botes altes.<ref>Emperò, uns quants exèrcits romangueren fidels a les botes altes per a tots els graus; els casos més importants foren els d'Alemanya, ininterrompudament fins a la caiguda del [[Tercer Reich]] (1945); i el de l'imperi rus i, després, l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]], la qual féu el pas a les botes de mitja canya ja als [[Dècada de 1980|anys vuitanta]].</ref>

Amb les botines militars, generalment els [[Pantaló|pantalons]] o –més sovint— els [[calçó|calçons]] s'hi duien per dins, com abans amb les botes altes; en campanya acostumaven de cobrir-se amb [[bena (indumentària)|benes]] o [[polaina|polaines]] que protegien la part inferior de la cama, des del tou fins al turmell, i, a més, tendien a impedir que els pantalons se sortissin de la bota en moviments bruscos.

A partir d'[[Període d'entreguerres|entreguerres]] hi hagué una tendència lenta a substituir la botina per la [[bota de mitja canya]]: alguns exèrcits (Àustria, Bèlgica, Suïssa, Suècia, Irlanda...) tendiren a elevar les botes de tropa fins a l'autèntica mitja canya, i, alhora, a prescindir de benes i polaines. Un exèrcit tan poc d'avantguarda com l'espanyol tanmateix adoptà botes de mitja canya de tipus modern per a la [[Legió Espanyola|Legió]] el 1938, i les generalitzà a tot l'exèrcit el 1943. Aquesta tendència culminaria durant la [[Segona Guerra Mundial]] en els diversos models de bota de campanya desenvolupats per les forces armades dels [[Estats Units d'Amèrica|EUA]].