Bucaner: diferència entre les revisions

 

Al llarg dels segles [[segle XVII|XVII]] i {{Romanes|XVIII}} l'ús d'aquest terme es va alternar amb el de ''[[filibuster]]''. Tot i que se sol considerar que els bucaners són els antecessors dels filibusters i que aquests aparegueren quan aquells es feren bandits, habitualment aquest terme i ''pirata'' són emprats com a sinònims. Se'n va generalitzar l'ús, sobretot a partir de la publicació de l'obra d'[[Alexandre Olivier Exquemelin|Exquemelin]] el 1678 i és el d'ús més corrent als països anglosaxons per a designar els pirates, i reservaren la paraula ''filibuster'' (amb una accepció que va començar a tenir al {{segle|XIX}}) per a fer referència a aventurers polítics en països Sud-americans. Així com els pirates solien limitar les seves activitats a la mar, els bucaners no menyspreaven pas les activitats en terra ferma, ni el pillatge.

=== Abandonament de la part occidental de la Hispaniola ===

El [[monopoli]] del comerç que imposava la monarquia Hispànica a les seves colònies feia que no poguessin proveir-se dels productes manufacturats que necessitaven, entre altres raons, a causa de l'estancament de la societat hispànica de l'època, que no havia desenvolupat una classe burgesa que basés la seva riquesa en el comerç i ela manufactura de productes. La Monarquia Hispànica estava immersa en les guerres de religió centre-europees i la major part de les riqueses que provenien de les Amèriques eren destinades a pagar comerciants i intermediaris que subministraven a la monarquia els productes que calien per mantenir actius els immensos exèrcits de Carles V i del seu fill [[Felip II d'Espanya|Felip II]] que combateren per tot el vell continent contra els protestants. Aquests diners contribuïren a la formació d'una societat rica, basada en una economia productiva, en països europeus com Holanda i Anglaterra.

L'episodi de les bíblies luteranes va fer reaccionar el govern de la metròpoli. [[Felip III d'Espanya|Felip III]] va determinar, per tal de fer net del contraban, fer evacuar aquella part de l'illa. Encara que els holandesos, interessats a mantenir l'abundós comerç que tenien amb els habitants d'aquesta part de l'illa, els havien promès de donar suport a les negatives d'evacuació, quan molts habitants d'aquelles terres es van revoltar contra l'ordre de desallotjar-les, no van rebre cap ajut d'Holanda i la part occidental de la Hispaniola va ser finalment evacuada. L'any [[1606]] un terç de l'illa estava desert. Hi va restar molt de bestiar vagant pels camps, la població del qual va anar augmentant desmesuradament.

 

A l'illa de Sant Cristòfol o Saint Kitts, s'hi havien establert uns quants colons francesos i anglesos. Després d'uns quants anys de convivència més o menys pacífica entre uns i altres, l'any [[1629]] una armada castellana comandada per l'almirall [[Fadrique Álvarez de Toledo i Mendoza|Fadrique de Toledo]] va atacar l'illa i en va expulsar els colons. Els francesos van poder-ne fugir amb uns quants vaixells que, després de passar per diverses illes veïnes, van arribar a la part despoblada de la Hispaniola, on van trobar bones terres de conreu i un gran nombre d'animals sense amo i embordonits. Aquí va néixer la societat bucanera i filibustera.

 

Una part dels arribats de Saint Kitts es va dedicar a l'agricultura, els anomenats «habitants», mentre que una altra part, els bucaners, es va dedicar a la cacera d'animals que vagaven pels camps de l'illa.

 

La fi de la societat dels bucaners va arribar tant pels impediments a les activitats comercials que els posaven des de la Tortuga com per l'exhauriment dels animals que caçaven, causat tant per la sobreexplotació mateixa de la cacera com per les anomenades ''cinquantena,'' grups de cinquanta homes a cavall organitzats pels castellans que, armats amb llances, es dedicaven a matar el bestiar errant de l'illa amb la finalitat d'expulsar-ne els francesos que, com els bucaners, havien anat a poc a poc colonitzant la part de l'illa abandonada pels castellans. Aquesta part esdevingué més tard [[Haití]].

 

* {{citar ref | autor = Alexandre Oliver Exquemelin (traducció del Dr de la Bona Maison - edició de Carlos Barral) | any = novembre de 1999 | títol = Bucaneros de América | publicació = [http://www.valdemar-ed.com Editorial Valdemar (enokia sl)] | isbn = 84-7702-291-7

* {{citar ref | autor = Juan Bosch | any = desembre de 1983 | títol = De Cristóbal Colón a Fidel Castro, el Caribe frontera imperial |

publicació = Editorial de ciències socials, l'Havana Cuba}}