Diferència entre revisions de la pàgina «Cabra»

15 octets eliminats ,  fa 3 mesos
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
|llengua = anglès
}}
</ref>
Algunes races d'ovelles i cabres tenen un aspecte similar, però en general es poden diferenciar perquè les cues de les cabres són curtes i normalment apunten cap amunt, mentre que les cues de les ovelles pengen i són generalment més llargues i més grosses, tot i que en alguns casos, com en les ovelles de cua curta del nord d'Europa, són curtes, o bé han estat escuades.
 
|consulta = 3 desembre 2014
}}
</ref>
Les races de carn, fibra i races usades com animals de companyia no se solen munyir, i simplement produeixen la llet suficient per als seus cabrits fins al [[deslletament]]. S'han donat casos de "lactància masculina" en cabrum (mascles que donen llet sotmesos a determinats estímuls.<ref>
{{ref-publicació|cognom=Kumar
|pàgina = 3
|llengua = anglès
}}</ref>
Gairebé mai mengen aliments bruts o aigua contaminada, si no és que pateixin d'inanició. Aquesta és una de les raons per les que la cria de cabres se sòl fer de forma extensiva, ja que la cria en estabulació suposa un manteniment més costós i a vegades poc viable comercialment.
 
|editor = fiascofarm.com
|llengua = anglès
}}</ref>
Hi ha diversos factors que poden reduir aquesta esperança de vida: problemes durant el part poden rebaixar l'esperança de vida d'una cabra a deu o onze anys, i l'estrès d'entrar en zel pot disminuir l'esperança de vida d'un boc fins a vuit a deu anys.<ref name="fiascofarm" />
 
== Ramaderia de cabrum ==
=== Importància de la producció caprina ===
</ref>
 
Tot i estar classificada com a carn vermella, la carn de cabra és més magra i conté menys colesterol, greix<ref name="Calvin">Calvin W. Schwabe, (1996), ''«Unmentionable cuisine»'', University of Virginia Press, pp:151</ref> i proteïna que la de [[Carn d'ovella|xai]] o la de [[Carn de vedella|vedella]],<ref>{{ref-notícia|url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/articles/A46519-2004Nov12.html |títol=Long an Ethnic Delicacy, Goat Goes Mainstream |obra=[[The Washington Post]] |data= 13 novembre 2004 |nom1=Fredrick |cognom1=Kunkle |nom2=Timothy |cognom2=Dwyer |consulta= 3 maig 2010}}</ref> i menys calories que la carn de boví o de pollastre.<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.nytimes.com/2009/04/01/dining/01goat.html?pagewanted=all&_r=0|títol=How I Learnt To Love Goat Meat|consulta = 10 des 2014|llengua = anglès|editor = The New York Times|data = 31 mar 2009|nom = HENRY ALFORD}}</ref> Això fa que requereixi una cocció a lenta per a preservar-ne la tendresa i la humitat. La qualitat de la carn es veu molt afectada per factors com l'edat i el sexe. Així, la carn dels '''cabrits '''és molt saborosa mentre que aquesta característica disminueix amb l'edat de la cabra. Els exemplars mascles (bocs) tenen una glàndula que segrega olors inacceptables per a la majoria dels consumidors. Això fa que alguns mercats només acceptin els exemplars joves. La carn de cabra tendeix a assecar-se a causa de la seva acumulació localitzada de greix.
 
El cabrit es consumeix a Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia, i en alguns països d'Àfrica, Orient Mitjà, Àsia i Amèrica Llatina. En l'actualitat la cabra forma part de les economies de subsistència, ja que produeix productes útils amb poca inversió. És per aquesta raó que el noranta per cent de la producció mundial recau en països no-industrialitzats.<ref>FAO, (1995), ''«FAO Yearbook»'', Roma</ref> La seva adaptació a diferents climes, ja siguin secs o humits, fa que es pugui trobar aquest animal en una extensió gran del planeta. La carn de cabra és especialment important a l'Orient Pròxim i Àsia meridional; en canvi, al nord d'Europa i a Nord-amèrica (exceptuant Mèxic) el seu consum és més baix.<ref name="Cambridge">{{ref-llibre|cognom= Kiple |nom= Kenneth F | coauthor = Kriemhild Conee Ornelas |títol= Cambridge World Encyclopaedia of Food, Volume I, Animal, Marine and Vegetable Oils | editorial= Cambridge University Press:, Cambridge, England |data= 2000 |pàgines= 532-536}}</ref> La carn d'un animal sacrificat pot guardar-se dos o tres dies, això fa que una família pugui alimentar-se'n durant aquest temps. La seva carn triga més a fer-se malbé que la de la vaca.
A Catalunya anualment se sacrifiquen als escorxadors 84.892 caps de bestiar cabrum.<ref name="agricultura"/> A Catalunya es consumeix la carn de cabrit molt jove, normalment criat en granja, alimentat només amb llet i amb una edat entre 10 o 12 setmanes.<ref>{{Ref-web|url = http://www.capraispana.com/curiosidades/evaluacion/evaluacion.htm|títol=Características de un buen cabrito de carne|consulta = 10 des 2014|llengua = castellà|editor = Capraispana}}</ref> Com a Europa, a Espanya també ha disminuït el consum de carn d'oví i cabrum, passant dels 3,6 kg per càpita el 2004 a 2,37 kg el 2011 (-34,2%). Encara que no sigui remunerador per als productors, el preu de la carn de xai i cabrit, comparativament alt, no n'afavoreix el consum.<ref name="Pla cabrum">{{ref-web|url=http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/ramaderia/dar_pla_recuperacio_sector_ovi_cabrum/|consulta=5 desembre 2014|títol=Pla de recuperació del sector oví/cabrum de Catalunya|autor=Direcció General d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya|any=2013}}</ref>
 
La carn de cabra és saborosa i menys dolça que la carn de boví,<ref name=":0" /> però una mica més que el xai.<ref name="niman" /> Es pot preparar en una varietat de formes, com ara ser estofat, al curri, al forn, a la planxa, a la graella, picat, en llauna, fregida, o fet en salsitxes.
 
Als Països Catalans és també un tipus de carn consumida tradicionalment.
 
=== Llet, mantega i formatge ===
{{article principal|Llet de cabra}}
La llet de cabra suposa aproximadament un 2% del subministrament total de llet al món.<ref name="FAOSTAT" />
Algunes cabres es crien específicament per la seva llet. La llet de cabra, de forma natural, té glòbuls de greix petits i ben emulsionats. És per això que la nata es manté en suspensió i no passa a la part de dalt de la llet com ocorre amb la llet de vaca crua. Per tant no necessita ser [[Homogeneïtzació|homogeneïtzada]]. De fet, si la llet s'ha d'utilitzar per a fer formatge no es recomana l'homogeneïtzació, ja que això canviaria l'estructura de la llet, afectant la capacitat dels ferments per a coagular la llet i la qualitat final i rendiment del formatge.<ref>{{Ref-llibre
|llengua = anglès
}}
</ref>
{{article principal|Formatge de cabra}}
La mantega de cabra és blanca perquè les cabres produeixen llet amb el [[beta-carotè]] groc convertit en una forma incolora de [[vitamina A]].
 
|llengua = castellà
}}
</ref> La composició de la llet de cabra pot variar segons la raça, la zona de producció, l'estació de l'any, l'etapa de lactància, l'alimentació, el maneig, la sanitat, etc. La llet de cabra està composta fonamentalment per agua. Aporta greix (encara que menys que la d'ovella) i proteïnes de molt bona qualitat. Pel que fa a vitamines i minerals la llet de cabra destaca en calci i vitamina D, substàncies essencials per a la formació dels ossos i que ajuden a prevenir malalties com l'osteoporosi. També conté una aportació destacada de vitamina B2 o riboflavina. Una particularitat de la llet de cabra és l'absència de carotè, el que li dóna el seu color completament blanc (a diferència de la de vaca, en què el carotè li confereix color a seu crema). El carotè ha de ser convertit per l'organisme en vitamina A a la glàndula tiroide. A la llet de cabra no trobem carotè sinó directament vitamina A completament disponible per a la seva assimilació, sense intervenció d'aquesta glàndula. Això és molt important per als nadons, perquè la seva activitat tiroïdal encara no està prou desenvolupada. Si bé el contingut de vitamines B6 i B12 és més baix que la llet de vaca, comparat amb la llet humana és similar, pel qual és adequada per a la nutrició d'infants. Pel que fa als nivells d'aminoàcids essencials, són similars en la llet de cabra i la llet de vaca, i ambdues igualen o superen els requeriments assenyalats per la FAO pels infants. El mateix passa pel que fa als àcids grassos essencials.
 
El gran avantatge de la llet de cabra és la seva major digestibilitat, a causa de característiques pròpies del greix, la proteïna i del coàgul que es forma a l'estómac. La llet de cabra és recomanable per a aquelles persones que tenen problemes digestius com úlceres, gastritis, trastorns hepàtics i no poden consumir llet de vaca. La llet de cabra conté nivells molt baixos de lactosa, el sucre propi de la llet, pel que pot resultar molt útil per a persones intolerants a la lactosa. És poc al·lergènica, ja que té una escassa quantitat de caseïna i per tant és adequada per als que són al·lèrgics a aquesta proteïna tan abundant a la llet de vaca.<ref name="FEN">{{ref-web|url=http://www.fen.org.es/mercadoFen/mercadofen_ajus_General.html|títol=Leche de cabra|autor=Federación Española de Nutrición|llengua=castellà|consulta=6 des 2014}}</ref><ref name="Comp">{{ref-publicació
=== Fibra ===
[[Fitxer:Angora_001.jpg|miniatura|Una [[cabra d'Angora]]|alt=Exemplar de cabra d'Angora]]
La raça de [[cabra d'Angora]] produeix uns flocs llargs, arrissats i brillants de la llana coneguda com a [[Moher (llana)|moher]]. Tot el cos de la cabra està cobert amb moher i no hi ha pèls. Els flocs van creixent fins que fan 10 centímetres o més de llarg. S'han fet creuaments d'altres races amb la d'Angora, com la ''pygora'' i la ''nigora'', per a produir ''moher ''i ''caixgora ''(una barreja de caixmir i moher) en un animal més petit i més fàcil de manejar. La llana s'esquila dues vegades a l'any, amb un rendiment mitjà d'uns 4,5 kg. La majoria de les cabres tenen pèls aïllants més suaus a prop de la pell i un pelatge més llarg i gruixut cap a fora. La fibra desitjada per a la indústria tèxtil és la primera, i es coneix amb diferents noms (''down'', caixmir i ''pashmina''). Els pèls gruixuts són de poc valor, ja que són massa bastos, difícils de filar i difícils de tenyir.
 
La [[cabra de Caixmir]] produeix la [[llana caixmir]], que és una de les fibres naturals més preuades produïdes comercialment; el caixmir és molt fi i suau. La fibra de la cabra de caixmir es recull, pentinant les cabres, un cop a l'any, recollint-se al voltant de 260 grams per cabra. Al sud d'Àsia, caixmir es diu "pashmina" (del persa ''pashmina'', "llana fina"). ↵Al segle XVIII i principis del XIX, la regió del [[Caixmir]] (llavors anomenat ''Cashmere'' pels britànics), tenia una pròspera indústria de producció de [[Xal (roba)|xals]] de pèl de cabra importada del [[Tibet]] i [[Tartària]] a través [[Ladakh]]. Els xal es van introduir a Europa Occidental quan el general en cap de la campanya francesa a Egipte (1799-1802) va enviar-ne un a París. Com que aquests xals es produïen a la part alta de les regions del Caixmir i Ladakh, la llana va arribar a ser coneguda com a "caixmir".
}}
</ref> S'ha produït un ressorgiment d'aquesta pràctica a Nord-amèrica des de 1990, quan es van utilitzar ramats per a netejar zones embrossades dels vessants muntanyosos de Califòrnia amb risc des ser afectats per incendis forestals. Aquesta forma d'utilitzar cabres per a netejar àrees o parcel·les a vegades es coneix com a [[pasturatge de conservació]]. Des de llavors, nombrosos organismes públics i privats han contractat ramats privats per realitzar tasques similars.<ref name="seattlepi2007" /> Aquesta pràctica s'ha fet popular a la regió del [[Pacific (Washington)|nord-oest del Pacífic]], on s'utilitzen per eliminar les espècies invasores que no s'eliminen fàcilment amb mitjans humans, incloent [[Esbarzer|esbarzers]] i ''roures verinosos (Toxicodendron diversilobum).''<ref name="seattlepi2007" /><ref>{{ref-web
|nom=C.A.
|cognom=Shea Porr
|nom2=Corey
}}</ref>
 
* L{{'}}'''intestí''' de cabres s'utilitza per fer "'''[[catgut]]'''", que encara s'usa com a material per a sutures quirúrgiques internes en persones i per a cordes d'instruments musicals.
 
* La '''banya''' de la cabra, símbol d'abundància i benestar ([[Cornucòpia|"Corn de l'abundància"]]), també s'utilitza per fer culleres.<ref>{{ref-web
|llengua=anglès
}}
</ref>
Al [[Yom Kipur]], la festivitat del Dia de l'Expiació, es van triar dues cabres i moltes altres les van seguir. Una d'elles va ser sacrificada, però a la resta se les va deixar escapar cap al desert, simbòlicament emportant-se els pecats de la comunitat. D'aquí prové l'expressió "[[boc expiatori]]". A vegades un líder o rei se'ls compara amb un boc que condueix al ramat. Al [[Nou Testament]], [[Jesús de Natzaret|Jesús]] explica la [[Paràbola (al·legoria)|paràbola]] de "l'ovella i les cabres" (Evangeli de Mateu, 25)
[[Fitxer:BMVB-Exvoto iberico de cabra ibérica-3297.jpg|alt=Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú. BMVB-3297|miniatura|Exvot. Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú. BMVB-3297]]
|llengua=anglès
}}
</ref>
No obstant això, en altres circumstàncies en què es mantingui la pressió de depredadors, es pot arribar a un cert equilibri en la cadena alimentària local.
 
1.868.072

modificacions