Caciquisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Laflaca caciquismo.jpg|miniatura| [[Caricatura]] del [[setmanari]] ''[[La Flaca]]'' satiritzant la farsa electoral d'aleshores: amb [[Sagasta]] al davant, hi apareix un seguici de cacics, sicaris, agents de l'ordre públic, [[camperol]]s i [[obrer]]s acudint a votar en un [[sistema electoral]] on, fins i tot, les paperetes dels morts hi són manipulades.]]
El '''caciquisme''' és un sistema [[Sistema social|social]] i [[Sistema polític|polític]] en el qual existeixen formalment les [[institució|institucions]] de la [[democràcia parlamentària]] (com les [[elecció|eleccions]] o els [[partit polític|partits polítics]]), però a la pràctica el poder real es troba en mans de les [[persona|persones]] ([[cacic|cacics]]) que posseeixen major influència econòmica i [[Poder (sociologia)|social]] en cada localitat, [[comarca]] o [[regió]].<ref>{{GEC|0086910}}</ref>Aquestes persones manipulen els resultats de les [[elecció|eleccions]] per a beneficiar als seus interessos.<ref>Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: ''Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya''. Castellnou Edicions. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2006]]. Col·lecció Minimanual, núm. 14. {{ISBN|84-9804-211-9}}. Plana 55.</ref>
== Etimologia ==
Línia 13:
El règim liberal espanyol va estar en tot moment, fins a la ruptura que va significar la Segona República, i excepte breus i dubtosos períodes intermedis, dominat pel que fa als processos electorals pel frau i l'abstencionisme generalitzats. El caciquisme era, a més a més d'un sistema d'estructuració de la societat res igualitari, una via per posar en relació al món urbà, on es prenien les decisions polítiques, amb el rural, és a dir, amb la major part del país. A través de les clienteles caciquils arribava fins als llocs més recòndits de la geografia espanyola una cosa semblant a l'autoritat.
Malgrat el que podria semblar, la xarxa caciquil no va ser estàtica ni tancada des del primer moment, sinó que és possible concebre-la com un conglomerat dinàmic, que a poc a poc sembla anar consolidant-se en el teixit sociopolític fins a fer gairebé impossible seu desmembrament a les mans dels governants que van voler intentar-la. El « desarrelament » de tan vilipendiats mecanismes vindria de fora dels seus límits, amb la irrupció de formes polítiques noves, i ni tan sols podem estar segurs que la seva desaparició es produís fins a la Guerra Civil, o fins i tot més tard.
== Funcionament ==
Línia 31:
== La crisi del sistema ==
Durant el regnat d'Alfons XIII el sistema polític i social que el caciquisme representava va ser motiu d'escàndol per a molts. Però les relacions de poder descrites van durar fins a almenys els començaments de la quarta dècada del segle XX. Davant la desmobilització popular i una oposició que no aconseguia articular autèntics moviments de masses al país, la xarxa caciquil va continuar funcionant sense que els intents per acabar amb ella tinguessin èxit. L'efectiva democratització no arribaria fins a 1931, quan la República, que per a molts encarnava la llibertat i la democràcia en sentit autèntic, hauria d'enfrontar amb obstacles que van impedir la implantació duradora d'un règim representatiu a Espanya.
Hi va haver moments en què semblava que l'opinió pública anava en efecte a trencar el cercle polític oligàrquic, com quan es va implantar el sufragi universal (1890), en la crisi colonial (1898) o en l'última etapa del període, quan es descomponien els partits del torn, però totes les esperances van quedar defraudades. La impotència que sentien els que desitjaven un canvi polític substancial explica parcialment l'acceptació del cop d'estat del general Primo de Rivera, en el programa figuraven de forma preferent la fi de la vella política i la regeneració del país. Els objectius que la dictadura declarava incloïen la simple substitució de la minúscula política de l'etapa caciquil, reduïda al servei de les clienteles, per la «autèntica» política. Es concebia la tasca del dictador gairebé com la d'un messies que miraculosament trauria l'Estat de la seva prostració. No obstant això, les mesures contra el caciquisme que va aplicar el nou règim van tenir una curta durada temporal: es van suspendre ajuntaments i diputacions, i es va sotmetre a aquestes institucions a la fiscalització de les autoritats militars de cada província primer i de delegats governatius enviats a aquest efecte després. Aquests delegats van acabar en molts casos convertint-se en els substituts dels cacics, o veure impossibilitada la seva tasca regeneradora per l'acció dels jutges, que com sabem formaven part de les xarxes caciquils.
| |||