Italià: diferència entre les revisions

* '''[[sabí]]''' ''(sabino)'', amb [[Rieti]], [[L'Aquila]], etc. Inclou el ''ciociaro''.

 

Aquesta realitat, sorprenent per al públic no avesat, s'explica per motius sociolingüístics i polítics de persistència multisecular.

 

Al nord postindustrial, la situació sociolingüistica de les llengües autòctones ([[gal·loitàlic|padà]], [[vènet]]) és especialment dura. Al sud, però, [[napolità]] i [[sicilià]] semblen resistir amb especial vigor la substitució tendencial, per via d'ús restringidament col·loquial.

 

El reconeixement tendencial de l'estatus de llengua per al [[cors]] és un subproducte de tot plegat que il·lumina força sobre la ''Realpolitik'' i els jocs político-sociolingüístics. Resulta especialment simptomàtic que, malgrat tanta persistència irredemptista --ni que sigui en noves formes--, l'Estat italià s'oblidi sempre del cors, la parla més anàloga a l'antonomàstic toscà; i és que enfrontar-se amb l'Estat francés és qüestió delicada. Quant a França, no té cap intenció de reconéixer que ocupa territori italòfon. Els nacionalistes corsos, finalment, eviten afirmar la italianitat de la seua llengua per a evitar majors complicacions internacionals, a banda de constar-los que l'Estat italià se'n desentén. O siga: que el cors (italià prototípic) és una llengua diferent de l'italià, mentre que el padà (més similar al francés, al rètic o al català que no a l'italià) és un conglomerat de dialectes italians prototípics.