Viquipèdia

Quarta Croada: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Plantilla
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article
Línia 18:
** [[Fitxer:Blason Nord-Pas-De-Calais.svg|15px|Nord-Pas-de-Calais]] [[Comtat de Flandes]]
'''Cristians ortodoxos'''
* [[Fitxer:Byzantine Palaiologos Eagle.svg|15px|Imperi bizantíromà d'Orient]] [[Imperi Romà d'Orient]]
|bàndol2='''Cristians catòlics'''
* [[Corona de Sant Esteve]]
Línia 24:
** [[Fitxer:Coat of arms of Croatia.svg|15px|Regne de Croàcia]] [[Regne de Croàcia]]
'''Cristians ortodoxos'''
* [[Fitxer:Byzantine Palaiologos Eagle.svg|15px|Imperi bizantíromà d'Orient]] [[Imperi Romà d'Orient]]
|general1= [[Fitxer:Armoiries Montferrat.png|15px|Marquesat de Montferrat]] [[Bonifaci I de Montferrat]]<br />[[Fitxer:Coat of Arms of the Republic of Venice.svg|15px|República de Venècia]] [[Enrico Dandolo]]<br />[[Fitxer:Byzantine Palaiologos Eagle.svg|15px|Imperi bizantíromà d'Orient]] [[Isaac II Àngel|Isaac II]] (emperador derrocat)<br />[[Fitxer:Byzantine Palaiologos Eagle.svg|15px|Imperi bizantíromà d'Orient]] [[Aleix IV Àngel|Alexios IV]] (fill de l'emperador)
|general2= [[Fitxer:Byzantine Palaiologos Eagle.svg|15px|Imperi bizantíromà d'Orient]] [[Aleix III Àngel|Alexios III]] (usurpador)<br />[[Fitxer:Byzantine Palaiologos Eagle.svg|15px|Imperi bizantíromà d'Orient]] [[Aleix V Murzufle|Alexios V]] (usurpador)<br />[[Fitxer:Coat of arms of Hungary.png|15px|Hongria]] [[Emeric I d'Hongria|Imre I d'Hongria]]
|cavaller1= [[Fitxer:Blason Nord-Pas-De-Calais.svg|15px|Nord-Pas-de-Calais]] [[Balduí IX de Flandes]]<br />[[Fitxer:Coat of Arms of the Duchy of Athens (de la Roche family).svg|15px|Ducat d'Atenes]] [[Odó I de la Roche]]<br />[[Fitxer:Armoiries Achaïe.svg|15px|Principat d'Acaia]] [[Godofreu I de Villehardouin]]<br />[[Fitxer:Blason région fr Champagne-Ardenne.svg|15px|Comtat de Xampanya]] [[Teobald III de Xampanya]]<br />[[Fitxer:Blason Blois Ancien.svg|15px|Comtat de Blois]] [[Louis I de Blois]]
''Infanteria''
Línia 77:
Mentre el [[legat]] papal (el cardenal Capuano) acceptava l'atac a un territori catòlic com a un mal necessari per evitar el fracàs total de la croada, el papa [[Innocenci III]] escrigué alarmat als cabdills de la croada i els amenaçà amb l'[[excomunió]] si persistien en el seu intent. Però això ja no deturà els croats i els venecians, que iniciaren la [[Conquesta de Zara]] i en tan sols tretze dies obtingueren la seva capitulació.{{sfn|Sethre|2003|p=54-55}}
 
=== L'emperador bizantíromà d'Orient, derrocat ===
Mentre el gruix de l'expedició croada assetjava la ciutat de Zara, el cabdill de la croada, [[Bonifaci I de Montferrat]], l'abandonà i es reuní amb el seu cosí [[Felip de Suàbia]]. Les raons per a la visita són qüestió de debat: per una banda, podia haver abandonat l'expedició per no haver de participar en un atac a un territori catòlic, o es podia deure a la voluntat de reunir-se amb el príncep [[Aleix IV Àngel|Aleix Àngel]], fill del derrocat emperador bizantíromà d'Orient [[Isaac II Àngel]], que havia estat destronat el [[1195]] pel seu propi germà [[Aleix III Àngel]]. El príncep Aleix Àngel era cunyat de [[Felip de Suàbia]], que era cosí de [[Bonifaci I de Montferrat]]; per tant, el cabdill de la croada era un parent polític del fill del derrocat [[Imperi Romà d'Orient|emperador de Bizanci]].
 
Un cop reunits, Aleix Àngel exposà a [[Bonifaci I de Montferrat]] la seva intenció de recuperar el tron que el seu pare havia perdut; a tal fi, demanà l'ajuda dels croats i els oferí 200.000 marques d'argent, 10.000 homes, el manteniment de 500 cavallers, el servei de l'armada bizantinaromana d'Orient per transportar l'Exèrcit Croat fins a Egipte un cop finalitzat el seu objectiu i el retorn a l'obediència de l'Església Ortodoxa Grega a l'Església Catòlica Romana. Tot això si els croats canviaven novament els seus plans i navegaven fins a Constantinoble per fer caure l'emperador bizantíromà d'Orient [[Aleix III Àngel]], retornar-li el tron que el seu pare havia perdut. Era una oferta molt interessant per una empresa que estava sense recursos.
 
=== Nou canvi de plans: Constantinoble ===
Les relacions entre els europeus occidentals (''llatins'' o ''francs'' en la nomenclatura de l'època) i els europeus orientals (''grecs'') s'havien complicat des del [[Gran Cisma d'Orient]] iniciat el [[1054]]. A partir d'aleshores els occidentals s'havien mostrat hostils als orientals, tal com es va evidenciar durant la [[Primera Croada|primera]], [[Segona Croada|segona]] i [[tercera croada]]. Aquestes relacions es van deteriorar encara més el [[1182]], quan tots els estrangers de [[Constantinoble]] havien estat massacrats i els comerciants venecians havien estat expulsats pels emperadors bizantinsromans d'Orient de la [[dinastia Àngel]], que governava amb el suport de la població grega. Aquests esdeveniments havien generat una actitud molt negativa dels venecians envers l'[[Imperi Romà d'Orient]] regit per la dinastia Àngel.
 
Tanmateix, la proposta del príncep bizantíromà d'Orient fou acceptada pels croats no sense algunes desercions dels que no acceptaven aquest nou canvi de plans. Finalment, però, la flota croada, que es trobava a [[Corfú (ciutat)|Corfú]] després de la fi del [[Conquesta de Zara|setge de Zara]], inicià el viatge cap a Constantinoble amb seixanta [[galera|galeres de guerra]], cent transports de cavalls, cinquanta transports grans i més de 300 màquines de setge. La flota arribà a Constantinoble a final de juny del [[1203]].
 
Quan els croats arribaren a Constantinoble, aquesta tenia una població de 150.000 persones, una guarnició de 30.000 homes (incloent-hi la prestigiosa [[guàrdia varega]] formada per uns 5.000 homes) i una flota de vint galeres. L'objectiu de la croada era ara el de restituir l'emperador [[Isaac II Àngel]] el tron bizantíromà d'Orient per tal d'acabar amb el [[Gran Cisma d'Orient]].
 
=== Setge de Constantinoble de juliol del 1203 ===
{{Principal|Setge de Constantinoble (1203)}}
[[Fitxer:Gustave dore crusades the crusaders war machinery.jpg|miniatura|Els croats assetjant Constantinoble]]
Primerament els croats finançaren la seva situació capturant les ciutats de [[Calcedònia]] i [[Crisòpolis]]; posteriorment derrotaren una força de cavalleria de cinc cents bizantinsromans d'Orient amb tan sols 80 cavallers.
 
Les tropes croades desembarcaren al [[Gàlata]], d'on feren retirar-se un contingent de l'exèrcit bizantíromà d'Orient i prengueren la [[Torre de Gàlata]]. En aquesta torre hi havia un dels extrems de la cadena que impedia el pas de les naus cap a l'interior de l'estuari del [[Corn d'Or]]. Un cop capturada la torre, ja no restava cap obstacle que impedís el pas de les naus venecianes dels croats.
 
L'[[11 de juliol]] del [[1203]] els croats prengueren posicions a prop del [[Palau de Blanquerna]], situat a la part nord-oest de la ciutat. A partir del [[17 de juliol]] del [[1203]], s'inicià el setge d'aquesta amb quatre divisions que atacaven les muralles per terra, mentre la flota veneciana atacava les muralles des de l'estuari del Corn d'Or. Els venecians prengueren tota una secció de la murada formada per unes vint-i-cinc torres, mentre que la [[guàrdia varega]] resistia als croats que atacaven el llenç de murada per la banda de terra. Quan aquests tingueren notícia de l'avenç venecià es traslladaren en massa per contrarestar els venecians, que es retiraren no sense abans iniciar un incendi que acabà consumint 120 acres de la ciutat.
 
Acorralat, l'emperador [[Aleix III Àngel]] es veié forçat a emprendre una acció ofensiva i ordenà que disset divisions de l'exèrcit sortissin per la Porta de St. Romanus i s'enfrontessin als croats que allí combatien. Malgrat la superioritat numèrica, els comandaments bizantinsromans d'Orient optaren per retirar-se una altra vegada dins la ciutat sense haver presentat batalla.{{sfn|Nicolle|2011|p=63}} L'emperador Aleix III Àngel havia perdut el suport de l'exèrcit i la població se li girà en contra, car arran del gran incendi unes vint mil persones havien perdut les seves llars. Finalment, optà per rendir-se i escapà, de manera que el príncep Aleix Àngel fou coronat finalment com a nou emperador amb el nom d'[[Aleix IV Àngel]].<ref name=HT>{{ref-publicació|cognom=Phillips |nom=Jonathan |article=The Fourth Crusade and the Sack of Constantinople |url= |llengua=anglès | consulta= |publicació=History Today |volum=vol.54 |exemplar=n.5 |data=2004 |pàgines= }}</ref>
 
=== L'emperador no pot complir la seua paraula ===
[[Fitxer:Alexius4.jpg|miniatura|[[Aleix IV Àngel]] coronat nou emperador bizantíromà d'Orient.]]
En ser coronat, [[Aleix IV Àngel]] s'adonà que no podia complir les seves promeses, car l'usurpador [[Aleix III Àngel]] havia aconseguit fugir amb mil lliures d'or del tresor imperial bizantíromà d'Orient i una gran quantitat de joies. Mancat de recursos per cobrir els seus deutes, l'emperador demanà la destrucció d'icones romanes d'Orient i romanes valuosíssimes per poder extreure'n l'or i l'argent. Però tot i així només va poder pagar 100.000 marcs d'argent. Als ulls de tots els bizantinsromans d'Orient, coneixedors d'aquesta política, la decisió de l'emperador era un senyal espantós de desesperació i d'un dèbil lideratge que mereixia ser castigat per Déu. L'historiador bizantíromà d'Orient [[Nicetes Coniates]] el definí com «el punt de gir cap a la decadència de l'estat romà».
 
Acorralat pels deutes amb els croats i l'animadversió dels seus súbdits, l'emperador Aleix IV Àngel va començar a témer per la seua vida i va demanar als croats una renegociació del seu contracte per un termini de sis mesos més i, per tant, el prorrogava fins a l'abril de [[1204]]. Per agreujar encara més la situació, l'agost del [[1203]] els croats atacaren una mesquita de Constantinoble que fou defensada pels mateixos musulmans de la ciutat, però que comptà amb la col·laboració dels grecs ortodoxos i el foc cremà gran part de Constantinoble,<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Villehardouin |nom=Geoffroy |títol=The chronicle of Geoffroy de Villehardouin concerning the conquest of Constantinople, by the French and Venetians |url= http://books.google.cat/books?id=aufWQD7DrUwC&pg=PA90&dq=venetian+fire+constantinople+1203&hl=ca&sa=X&ei=_5eOUciSKcXD7Aajh4DoBA&ved=0CEcQ6AEwBQ#v=onepage&q=venetian%20fire%20constantinople%201203&f=false |llengua=anglès | editorial=Thomas Smith |data=1829 |pàgines=89 |isbn=}}</ref> i l'oposició a [[Aleix IV Àngel]] augmentà encara més. Finalment, Aleix Ducas (apodat «Murtzuphlos» a causa de les seves celles gruixudes) derrocà i assassinà Aleix IV Àngel i prengué el tron, proclamant-se [[Aleix V Murzufle|Aleix V Ducas]].
Línia 112:
Els croats i els venecians, enfurismats amb l'assassinat del seu candidat, exigiren a [[Aleix V Ducas]] que complís amb el contracte que tenien amb [[Aleix IV Àngel]], però el nou emperador usurpador s'hi negà.
 
El [[8 d'abril]] del [[1203]] els croats decidiren atacar una altra vegada la ciutat. Però Aleix V Ducas reorganitzà l'exèrcit bizantíromà d'Orient i es preparà per a una obstinada resistència. Els bizantinsromans d'Orient llençaren projectils sobre les màquines de setge dels croats i en destrossaren una gran quantitat. Per dificultar encara més l'atac croat, les condicions meteorològiques els hi eren adverses, car un fort vent procedent de la costa impedia que les naus venecianes enviessin reforços als croats que combatien a les murades. Només cinc de les torres romanes d'Orient havien estat capturades i cap d'aquestes podia assegurar; abans de mitja tarda era evident que l'atac a Constantinoble havia fallat.
 
El clergat croat s'hagué d'enfrontar a un exèrcit desmoralitzat. Havien de convèncer els homes que els esdeveniments del 8 i 9 d'abril del [[1203]] no havien estat un judici de Déu davant d'una empresa pecaminosa. Explicaren, doncs, que tan sols es tractava de posar a prova la determinació dels croats i que els objectius de la campanya eren rectes i que finalment veurien coronat amb el seu esforç. El missatge del clergat estava concebut per a reconfortar els desmoralitzats soldats i l'argumentació espiritual per a l'atac contra Constantinoble girava al voltant de dos temes: primer, els bizantinsromans d'Orient s'havien convertit en uns traïdors i uns assassins des que havien matat el seu legítim senyor, [[Aleix IV Àngel]]; segon, la promesa de posar fi al [[Gran Cisma d'Orient]] no seria complida per l'usurpador [[Aleix V Ducas]], de manera que l'Església Oriental persistia en no acceptar la primacia del bisbe de Roma, el papa.
 
Per la seva part, [[Innocenci III]] havia demanat novament als croats que deturessin els seus atacs contra un territori cristià, però la carta fou ignorada pels legats papals de la croada. Finalment, els croats i els venecians es prepararen per llençar un nou atac sobre Constantinoble. I mentre aquests es preparaven, l'emperador usurpador Aleix V Ducas, conjuntament amb la guàrdia varega, fugiren de la ciutat emparats per la foscor de la nit.
Línia 120:
=== Setge de Constantinoble del 1204 ===
{{Principal|Setge de Constantinoble (1204)}}
El [[12 d'abril]] del [[1204]], l'oratge era favorable als croats: un fort vent ajudava els vaixells venecians a aproximar-se a les murades de Constantinoble. Pel nord, després d'un curt combat, aproximadament setanta croats aconseguiren entrar a la ciutat, sent capaços de fer forats a les parets prou grans perquè uns quants cavallers poguessin entrar arrossegant-se. Els croats capturaren el [[Palau de Blanquerna|districte de Blanquerna]], situat al nord de la ciutat, i s'hi fortificaren, convertint-lo en una base des d'on atacaren la resta de la ciutat. Per tal d'evitar un contraatac bizantíromà d'Orient, iniciaren una paret de foc que s'escampà i acabà per cremar més d'un milió de metres quadrats. Per la seva banda, els venecians tenien també èxit amb les murades del mar, encara que en aquell sector la lluita fou especialment sagnant en la seva lluita amb la [[Guàrdia Varega]]. Al final del dia [[12 d'abril]] de [[1204]], [[Constantinoble]] queia en poder dels croats. La Quarta croada arribava al seu final.{{sfn|Nicolle|2011|p=63}}
 
== El saqueig de Constantinoble ==
Línia 129:
L'historiador Speros Vryonis descriu el saqueig de Constantinoble en el seu llibre "''Byzantium and Europe''" amb les següents grandiloqüents paraules i buscant en el saqueig de Constantinoble del 1204 la justificació de la [[Caiguda de Constantinoble]] el 1453:
 
{{cita|''Els soldats llatins sotmeteren la ciutat més gran d'Europa a un saqueig indescriptible. Durant tres dies assassinaren, violaren, saquejaren i destruïren en una escala que fins i tot els vàndals antics i els gots haurien trobat increïble. Constantinoble s'havia convertit en un autèntic museu de l'art antic i bizantíromà d'Orient, un empori amb un patrimoni que els llatins quedaren astorats davant les riqueses que trobaren.
 
Encara que els venecians tenien un cert gust per l'art que descobrien (eren semibizantins), i en preservaren molt, el francesos i els altres ho destruïren tot indistintament, mentre bevien vi, violaven monges i assassinaven els clergues ortodoxos. Els croats descarregaren la seva animadversió vers els grecs en la més espectacular profanació d'una església; la més gran que existia a la cristiandat (Santa Sofia). Trencaren les iconòstasis d'argent, les icones i els llibres sagrats de Hagia Sophia, assegueren al tron patriarcal una puta que cantava cançons tosques mentre bevien vi des dels llocs sagrats de l'església.
Línia 139:
== Conseqüències: ''[[Partitio terrarum imperii Romaniae]]'' ==
{{principal|Imperi Llatí de Constantinoble}}
Segons un tractat prearranjat, l'imperi es distribuïa entre Venècia i els líders de la croada, i s'establia l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]]. [[Bonifaci I de Montferrat|Bonifaci]] no fou elegit com a nou emperador, encara que els ciutadans semblaven que el consideressin com a tal; els venecians pensaven que tenia massa connexions amb l'anterior imperi a causa del seu germà, [[Renyer de Montferrat (1162-1183)|Renyer de Montferrat]], que havia estat casat amb [[Maria Comnè (filla de Manuel I)|Maria Comnè]], emperadriu els anys 1170 i el 1180. Col·locaren, en canvi, [[Balduí I de Constantinoble|Balduí de Flandes]] al tron.{{sfn|Hamilton|1998|p=259}} Bonifaci va continuar al [[Regne de Tessalònica]] i s'apoderà de [[Creta]], que acabà venent el [[1204]] als venecians.{{sfn|Setton|1976|p=177}} Mentrestant, els refugiats bizantinsromans d'Orient fundaven els seus propis estats successors, el més notable d'aquests és l'[[Imperi de Nicea]] sota [[Teodor I Làscaris]],{{sfn|Harris|2006|p=166}} l'[[Imperi de Trebisonda]] governat per [[Aleix I Comnè de Trebisonda]],{{sfn|Harris|2006|p=166}} i el [[Despotat de l'Epir]].
 
== Referències ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Quarta_Croada»