Diferència entre revisions de la pàgina «Monotelisme»

m
Plantilla
m (Plantilla)
m (Plantilla)
 
{{cristologia}}
El '''monotelisme''' va ser una doctrina religiosa del [[{{segle |VII]]|s}} que admetia a [[Crist]] dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat. El monotelisme tractava de ser una solució de compromís entre l'ortodòxia cristiana i el [[monofisisme]].
 
Predicat pel patriarca [[Sergi I de Constantinoble]], va ser condemnat el [[Tercer Concili de Constantinoble|tercer concili d'aquesta ciutat]], celebrat entre els anys [[680]] i [[681]], en el qual es va establir la doctrina actualment catòlica de les dues voluntats.
== Dificultats doctrinàries ==
 
L'amenaça dels [[Perses]] a l'[[Imperi Romà d'Orient]], a la qual després es va unir la dels [[àrabs]], va moure, al [[{{segle |VII]]|s}}, a un nou intent de guanyar als [[monofisisme|monofisites]] mitjançant un edicte dogmàtic. La situació era realment perillosa, ja que els perses havien conquerit [[Capadòcia]] i [[Egipte]]. En aquestes circumstàncies, el patriarca Sergi de Constantinoble va intentar demanar ajuda a l'emperador [[Heracli]], vencedor dels Perses, elaborant un pla de mediació segons el qual no s'havia de parlar precisament d'una doble naturalesa en [[Crist]], sinó més aviat d'una energia i una voluntat («Monona the lema», d'aquí el nom). Aquesta manera d'expressió no era falsa, si es volia dir amb això només que en Crist no és possible oposició entre la seva voluntat humana i la seva voluntat divina. Però era inexacte, i un monofisisme vetllava, quan es referia a la integritat de la naturalesa humana en Crist, en negar, o fins i tot només fosc, la realitat de la seva voluntat humana. Justament això afectava els monofisites, que no volien acceptar sense reserves la humanitat de Crist, ja que la pensaven dissolta en la Divinitat. Conferències de Sergi amb bisbes monofisites intentaren millorar la situació, especialment amb el bisbe Cir de Fasis de Laci, l'actual [[Sebastòpol]].
 
El [[631]], Cir va ser promogut a patriarca d'[[Alexandria]]; allà va aconseguir reconciliar una part dels monofisites. Es va confessar «una energia divina i humana». Nous èxits entre els monofisites d'[[Armènia]] i fins i tot d'[[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], el [[633]] van augmentar la confiança que s'estava sobre el camí recte, però un monjo de [[Palestina (regió)|Palestina]], [[Sofroni I de Jerusalem|Sofroni]], es va adonar del perill que portava enfosquir la veritable doctrina i pregar a Cir, que li havia informat de les conferències i els seus resultats, i després al mateix Sergi, que s'apartessin de l'error. Per la seva banda, va suportar en silenci la contradicció fins que, el [[634]], el patriarca de [[Jerusalem]] va considerar el seu deure primer aclarir la qüestió en un sínode que va convocar i després enviar una carta sinodal a Sergio i a altres patriarques, així com al papa [[Honori I]] (625-638). En aquesta carta es confessava la doctrina de les dues energies i dues voluntats.
1.081.817

modificacions