Polipropilè: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m +imatges
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 4:
 
Té gran resistència contra diversos solvents químics, [[alcalí]]s i [[àcids]].
[[Fitxer:Syndiotactic polypropene.png|miniatura|Model del polipropilè.]]
 
==Usos==
Linha 9 ⟶ 10:
 
==Tipus==
 
[[Fitxer:Syndiotactic polypropene.png|miniatura|Model del polipropilè.]]
===PP homopolímer===
[[Fitxer:Atactic polypropylene.svg|miniatura|PP atàctic]]
[[Fitxer:Isotactic polypropylene.svg|miniatura|PP isotàctic]]
[[Fitxer:Syndiotactic polypropylene.svg|miniatura|PP sindiotàctic]]
 
S'anomena homopolímer<ref>{{GEC|0114888|homopolímer}}</ref> al PP obtingut de la polimerització de propil pur. Segons la seva [[tacticitat]], s'identifiquen tres tipus:
*'''PP atàctic'''. Material de propilè que polimeritza deixant els metils laterals espacialment en desordre. Aquest polímer té una “enganxositat” tal que permet adherir-se en superfícies tot i amb presència de pols, per la qual cosa s’utilitza com una goma en papers adheribles, o com a base per als adhesius en fos.
*'''PP isotàctic'''. La distribució regular dels grups metil l’atorguen una alta cristal·linitat entre el 70 i 85%, una gran resistència mecànica i una gran tenacitat. Aquest tipus és el més utilitzat avui en dia amb injecció de peces (tapes de rosca, joguines, contenidors…) i en extrusió de pel·lícula plana per a fabricar rafia o com a paper d’envotura, substitut del cel·lofan.
*'''PP sindiotàctic'''. Molt poc cristal·lí, té els grups metil acomodats en forma alterna, la qual cosa el fa ser més elàstic que el PP isotàctic però també menys resistent.
 
===PP copolímer===
En afegir entre un 5 i un 30% d'etilè en la polimerització s'obté un [[copolímer]]<ref>{{GEC|0093890|copolimerització}}</ref> que posseeix major [[resistència a l'impacte]] que el PP homopolímer. Existeixen,Poden ser de dos tipus:
*'''Copolímer estadístic'''. L'etilè i el [[propilè]] s'introdueixen a la vegada en un mateix reactor, resultant cadenes de polímer en les quals els dos monòmers s'alternen de manera aleatòria.
*'''Copolímer en blocs'''. En aquest cas primer es polimeritza el propilè en un reactor i després en un altre reactor, se li afegeix etilè que polimeritza sobre el PP ja format, obtenint-se així cadenes amb blocs homogènics de PP i PE. La resistència a l'impacte d'aquests copolímers és molt alta, per la qual cosa se'ls coneix com a '''PP impacte''' o '''PP xoc'''.
 
 
Quan el percentatge d'etilè supera un cert valor, el material passa a comportar-se com un [[elastòmer]], amb propietats molt diferents del PP convencional. A aquest producte se l'anomena [[cautxú etilè-propilè]] (EPR, de l'anglès Ethylene-Propylene Rubber).