Campanya de la Vall del Milo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{infotaula d'esdeveniment}}
La '''Campanya de la Vall del Milo''' foren una sèrie d'operacions militars realitzades pel comandant superior del [[Territori del Sudan Francès]] (abans [[Territori de l'Alt Senegal]]) contra [[Samori Turé]] del [[Wassulu]] durant la primavera del 1891.
==Luita contra Samori a la Vall del Milo==
Línia 8:
Després de la caiguda de Nioro, Samori va decidir atacar la ''tata'' de [[Kinian]]. Archinard va decidir apoderar-se de Kankan, al cor del [[Wassulu]], i arrasar [[Bissandougou]] i [[Niako]], les seves capitals. A mitjan març Samori era a Niako; els francesos li van atribuir la intenció de saquejar [[Kangaba]], i amb aquesta excusa van iniciar la campanya el 10 de març marxant a [[Siguiri]] precedit per un escamot de [[spahis]] dirigit per Laperrine; va arribar a Siguiri el 28 de març on va formar una columna que va quedar formada així:
*L'estat major amb el capità Klobb (cap) i el tinent Hardiviller.
*La Cavalleria amb un escamot de spahis sota els tinents Laperrine i Compagnon.
*Artilleria sota el capità Besançon, amb el tinent Renauld i el capità Guittard.
*Infanteria amb tres companyies de tiradors regulars de 140 homes cadascuna amb el capità Arlabosse, el tinent Laverrie, un sotstinent indígena; el capità Hugueny, el tinent Biétrix, el sotstinent Orsat; capità Barbecot; tinent Lauzanne; sotstinent Crémieux.
*Tiradors auxiliars, amb la companyia Vigy del tinent Baudot; i la companyia Morin, del sotstinent Mangin; un destacament de 50 milicians de Siguiri sota el capità Mahmadou-Racine.
*Service de Sanitat amb els doctors Colomb, Rouch, Quennec i Grall; i un veterinari.
*Comboi, 75 vehicles i un grup de treballadors.
En total prop de 800 combatents, 676 animals i 1000 portadors.
Línia 27:
El 30 de març la columna va travessar el [[Tankisso]] en piragües. Samori no en sabia res. Els francesos van remuntar el Níger fins a Niantoukoro on van travessar el riu i van penetrar al [[Baté]], ja en territori enemic baixant per la riba esquerra del [[riu Milo|Milo]] par Dialibacoro, Fodécaria, Nafadié i Diangana, sent arreu ben rebuts per les poblacions. Al assabentar-se l'almamy va enviar ràpidament al seu fill Saranké-Mory cap a [[Kankan]]; ell mateix, temerós d'anar massa lluny, va passar a [[Dabadougou]] (al sud-est de Kankan), per després retrocedir fins a Dianamaréya, cremant totes les poblacions que va trobar i obligant als habitants a seguir-lo.
Precipitant la marxa, Archinard va entrar sense disparar un tret a Kankan, just a temps per preservar la vila de les flames (7 d'abril). Els ''sofes'' van fugir cap al sud. Samori encara no havia pogut reunir els seus contingents i les tropes franceses no van trobar cap resistència seriosa.
A Kankan, el tinent coronel Archinard va patir un accés de febre biliosa i va encarregar al capità Hugueny la tasca de constituir una columna volant per perseguir als ''sofes'' amb rapidesa. El capità Hugueny tenia a les seves ordres:
Línia 39:
*Un comboi, escortat pels milicians del capità Mahmadou-Racine;
*A l'estat-major queden afectats el capità Besançon, el tinent Hardiviller, els doctors Grall i Rouch.
El 7 d'abril la petita tropa va passar el riu Milo per un gué i es va dirigir al sud cap a [[Dabadougou]] on va arribar a temps per apagar l'incendi iniciat pocs minuts abans pels cavallers de Saranké-Mory. L'endemà la població de Kankan, unes quatre mil persones, va retornar a la ciutat. El mateix 8 d'abril el capità Hugueny va ser aturat davant Oulandougou par la rereguarda enemiga; aquesta va haver de retrocedir davant l'empenta dels sipahis i la 7ª companyia, però es va reorganitzar més lluny i va defensar cada lloc mentre entre 1200 i 1500 homes s'instal·laven al rierol de Kokouna, paral·lel a la ruta en una posició ben coberta i amb Samori al darrere amb la reserva.
La 7ª companyia va atacar a la baioneta per expulsar a l'enemic i va poder dispersar als ''sofes'' amb els atacs simultanis de la 6ª companyia i els spahis. Els ''sofes'' van tenir moltes baixes. Per part francesa i van haver diversos ferits i va morir el sotstinent Otrsat.
Els francesos van seguir avançant i els combats es van reprendre una mica més lluny, fins a Sana; allà es va ordenar el bivac mentre la 7ª companyia liquidava als ''sofes'' fugitius. El 9 d'abril hi va haver un combat al marigot de Diaman ; la 6ª companyia va atacar als sofes amagats al bosc i els va aniquilar. El sargent Cowley va destacar i fou greument ferit; el cavall del capità Mahmadou-Racine també fou mort. Aquella nit els francesos van arribar a [[Bissandougou]] que Samori acabava d'abandonar després d'incendiar-la. Hugueney va obeir les instruccions de no allunyar-se de Kankan i i el 10 va retrocedir a aquesta ciutat abandonant Bissandougou, per protegir la rereguarda dels spahis i la 7ª companyia. Archinard no volia avançar més per la proximitat de l'estació de pluges però Samori ho va interpretar malament.
Línia 55:
===Combats a la zona de Kankan===
El 20 d'abril el tinent-coronel Archinard va creuar el Níger a Baladougou i, el mateix dia, va arribar a Siguiri on es va aturar per aprovisionar per la hivernada a les guarnicions de Kankan, Kouroussa i Siguiri. La posició de Niagasola havia estat suprimida, i tots els vehicules disponibles es van posar en camí per portar queviures i municions a Siguiri; la 7ª companyia va sortir cap a Kankan, escortant un convoi de piragües plenes de queviures; la secció de 65 mm esdevinguda inútil, fou enviada a [[Kita]]; els spahis de Laperrine s'encarregarien de vigilar el Niger cap a Sansando; alguns amb el tinent Compagnon, van anar a Dinguiray.
Els tiradors auxiliars foren llicenciats excepte uns quaranta que van oferir seguir el servei i foren agregats a la 7a companyia, però en absència d'aquesta els auxiliars del tinent Vigy van restar a Siguiri per no desguarnir aquesta posició.
Segons les ordes de Samori els ''sofes'' van recórrer el [[Baté]] en totes direccions; el 22 d'abril van cremar Dialibacoro i van aparèixer davant de Nafadié on foren rebutjats però van fer un segon atac l'endemà; també foren rebutjats i després de patir moltes baixes, es van acabar allunyant. A la zona de Kankan operaven diverses bandes de ''sofes'' a la riba dreta del Milo i fustigaven als treballadors que construïen el fort. Altres estaven a Dabadougou.
El 26 d'abril el capità Besançon, avisat de l'arribada d'un comboi d'avituallament portat per la 7ª companyia, va enviar sobre la riba dreta del Milo a tres seccions de tiradors de la 9ª companyia sota el tinent Crémieux, per protegir les piragües d'un cop de mà dels ''sofes'', podent així arribar a Kankans sense ser inquietats; a la tornada Crémieux fou atacat per 100 infants i 50 cavallers i va morir d'un tret al cor però el sergent Berger va agafar el comandament i va rebutjar als atacants.
El 27 d'abril el capità Besançon va marxar contra Dabadougou per expulsar als ''sofes'' i va deixar a Kankan a la 7ª companyia; va atacar Dabadougou i va entrar a la població que va cremar, avançant als ''sofes'' que s'havien fet forts en un marigot al sud. Va rebutjar un atac per l'esquerra i va retornar a Kankan; allí a la vora fou atacat pel ''sofes'' però el tinent Lauzanne els va rebutjar; la 7ª companyia va poder retornar en piragües a Siguiri. Els auxiliars de Vigy foren enviats llavors a Kita junt amb els spahis. Uns dies després, el 4 de maig, la 7ª companyia, va retornar a Kankan amb un nou comboi sent reemplaçada a Siguiri per la 3ª companyia arribada recentment de Kayes per passar la hivernada a Siguiri.
Al arribar a Siguiri, la 3ª companyia va escortar un comboi destinat a Kankan fins a Kouroussa on es va establir de manera permanent per assegurar les comunicacions amb Kankan. Durant aquests fets un cap de banda ''sofa'', Kali, que governava les províncies de la riba dreta del Níger entre Bamako i Siguiri, va creuar el gran riu i va sorprendre diversos pobles de la riba esquerra com Kroussalé i altres; les poblacions es van defensar i l'arribada de 30 cavallers indígenes des de [[Bamako]] els va rebutjar a l'altre costat del riu; Kali no ho va considerar una derrota i al front de 400 o 500 infants i 100 cavallers, la majoria [[tuculors]] fugits de [[Ségou (ciutat)|Ségou]], van saquejar totes les poblacions entre [[Kangaba]] i [[Siguiri]] massacrant les poblacions.
Per aturar aquests fets, Archinard va enviar milicians a Falama i una dotzena de tiradors a Diacoro (manats pel sergent Bandiougou). Per acabar amb Kali, que operava des de Faraba, va cridar a la 7ª companyia que va arribar el 10 de maig; llavors va ordenar al capità Hugueny d'arrasar Faraba. Hugueney es va posar en marxa el dia 12; va passar cinc dies després el Níger enfront de Kangaba i va ocupar Faraba que va cremar després de matar més de 100 sofes; des d'allí va marxar a Ségou on havia de passar la hivernada.
Aquestes successives derrotes van provocar desercions entre els ''sofes''; també Ouolosébougou fou capturada i els habitants van fugir a la riba esquerra. Samori va renunciar llavors a la lluita en aquesta zona i va cridar a tots els seus fidels; des de llavors la regió entre Bamako i Siguiri va quedar tranquil·la.
Al sud, el Sankaran i el Kouranko, treballats per emissaris francesos, es van revoltar impedint a l'almamy la comunicació amb [[Sierra Leone]]. Archinard, una vegada acabat l'avituallament de Kankan, va abandonar Siguiri i es va traslladar a Kita, però mentre al sud de Siguiri, Karamoko, fill de Samori, va creuar el Níger (primers de maig) amb 300 cavallers i nombrosos infants. i va assetjar Guénikorokouta. Els milicians de Siguiri, ajudats per alguns tiradors, van fer aixecar el setge i van fer fugir a Karamoko que tot seguit va intentar capturar Nora, més al sud, altre cop sense èxit; llavors va ocupar la vila en ruïnes de Yansoumana, a la riba dreta del Milo, a uns 20 km més avall de Kankan. El resident d'aquesta població va encarregar al capità Barbecot (9ª companyia) desallotjar als sofes d'aquest lloc.
La nit del 19 al 20 de maig el capità Barbecot va marxar sobre Yansoumana que va atacar a punta de dia; gràcies a un terreny descobert els ''sofes'' van poder distreure als tiradors i escapar; el campament fou cremat i després va retornar a Kankan via Balandougouba que el sotstinent Mangin va destruir al passar. Ara només quedava prop de Kankan una sola banda de ''sofes'' basada a Ourembaya, a 12 kilòmetres al sud-ouest de Kankan; la companyia d'Arlabosse (tinents La-
Línia 79:
Totes les iniciatives de Samori quedaven aturades de Kouroussa a Kankan fins a Siguiri i necessitant provisions per les seves tropes, Samori va llençar als soldats cap al sud fixant com a objectius l'[[Oulada]] i [[Baleya]] on la posició de [[Banko]] havia estat suprimida; esperava no haver d'enfrontar als francesos; a més podia comptar amb el suport del cap Soriba, retirat al [[Futa Djalon]], i en les bandes del seu lloctinent Bilali que operaven als límits de Futa Djalon feia tres anys; aquestes bandes estaven formades per malcontents que després de la caiguda d'Ahmadou Tall miraven al [[Dinguiray]] com la seva propietat; Bilali de fet aspirava a dominar aquesta província.
Samori va organitzar les seves forces en tres grups manats per Soriba, Bakary i Morefinodian, i al final de maig va donar l'ordre d'envair l'Oulada i Baleya.
Els habitants no van oposar resistència. Morefinodian va saquejar la zona i va fer un bon botí que va entregar a Samori. Soriba va combinar la seva acció amb la dels guerrers de Bilali, i junts van assaltar Toumania on foren rebutjats; i Bakary es va presentar davant Kouroussa on va combatre contra el capità Réjou de la 3ª companyia. Durant la primera quinzena de juny els ''sofes'' van operar altre cop a Kouroussa, i els comandants de Siguiri i de Kankan van acordar unir els seus esforços per posar fi als atacs: la tercera companyia els atacaria i els empenyeria cap al sud mentre un columna sortida de Kankan marxaria sobre Bagué i passaria en cas necessari el Níger per tallar la retirada a l'enemic.
El 16 de juny el capità Réjou va avançar sobre Banko; pel camí va saber que la població havia estat abandonada i que els ''sofes'' eren a [[Nono]], i es va dirigir allí però va arribar tard, doncs els ''sofes'' ja havien fugit una part cap a l'altre costat del Níger i la resta cap a Toumania. Réjou va haver de retornar a Kouroussa on es va creuar amb el destacament de Kankan, conduït pel capità Besançon (format per 18 spahis auxiliars organitzats pel sotstinent Mangin, la 6ª companyia i una secció de la 9ª companyia manada pel tinent de Sainte-Colombe, a més de 50 auxiliars de Kankan i el doctor Quennec.
Després d'haver dispersat uns 40 sofes que guardaven Tamouni i travessat el Niandan a Bagué, el capità Besançon es va enfrontar a un dels cossos de l'al-
mamy a les poblacions de Guililan i de Guérédougou-Kéniéro i el va rebutjar cap al riu; després va creuar el Tabaco per la força i va arribar a Massa-Makhana,
à 12 kilòmetres més a l'oest, on se li havia indicat la presència del gruix dels ''sofes''. Va trobar a l'enemic despert, va remuntar al nord fins a Saman i Kouroussa, on, després d'un dia de descans, va retornar a Massa-Makhana per reconèixer la població, però els sofes ja havien fugit; llavors va retornar a Kouroussa per posar-se en contacte amb la 3ª companyia. Després Besançon va anar a Kankan, via Baro i Binko. Quant al capità Réjou, va deixar a Kouroussa una guarnició de 10 homes amb el sotstinent Bunas i va retornar a Siguiri (2 de juliol).
Tots aquests enfrontaments van obligar als ''sofes'' a evacuar l'Oulada, Baleya i Sankaran on pensaven passar la hivernada
| |||