|
== Àrees d'interès ==
Dins el Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN) de Poblet s'hi troba el nucli habitat de Les Masies, conegut per les seves aigües medicinals i pels balnearis que s'hi instal·laren. Aquest nucli, agregat al municipi de l'Espluga de Francolí, consta de diverses instal·lacions hoteleres i de serveis, entre elles l'Alberg de Joventut Jaume I, depenent de la Generalitat de Catalunya. L'església de Santa Maria i algun altre edifici particular completen, amb els anteriors establiments, un petit conjunt urbà harmoniós i plénament integrat en la natura. Una petita passejada des d'aquest nucli en direcció al Monestir permet accedir, a peu de carretera, a les fonts de l'Abat Siscar.<ref name="gencat">{{ref-web|url=http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/poblet|consulta=27 desembre 2016|títol=Poblet|obra=Parcs de Catalunya|editor=Gencat}}</ref>
Altres edificacions d'interès en el territori del PNIN són les antigues granges que el Monestir tenia dins el terme de Vimbodí i Poblet. La Mitjana, a la vora de la carretera de Poblet a Prades, quin origen se situa al segle XII en el lloc d'una antiga vil·la rústica romana i on la tradició situa la primera residència dels monjos cistercencs durant l'edificació del Monestir. La granja de Castellfollit, situada a l'esquerra del torrent del mateix nom, va ser fundada també a la segona meitat del segle XII. El seu destí actual, substituïda per un nou edifici propietat del cenobi, és el de residència de descans de la comunitat. Aquesta robusta edificació té la companyia, a la part oposada de la vall, sobre una roca encimbellada, d'una torre de guaita del segle XI coneguda popularment com la Torre del Moro. Finalment, gairebé a 900 m d'altitud, al capçal del torrent de Sant Bernat conegut també com el barranc de La Pena, es troba sota el cingle la granja del mateix nom, documentada des de l'any 1201 i avui substituïda per un magnífic xalet forestal de principis del segle XX. En una cota un xic inferior, es troben les restes de l'antic pou de gel construït pel Monestir, utilitzat com a habitatge durant la reforestació de començament del segle passat.<ref name="gencat"/>
Al barranc del Titllar s'hi troba la granja medieval del mateix nom, ocupant antigues instal·lacions agrícoles del monestir de Poblet. Completen aquest conjunt d'importants edificis les granges medievals de Riudabella i Milmanda, avui explotacions vitivinícoles privades i el xalet forestal de Castellfollit, construït durant la reforestació d'inicis del segle XX. Aquestes granges cistercenques eren unitats d'explotació agrària vinculades a Poblet, però amb una vida força independent. En cadascuna, hi treballava un grup de conversos dirigits per un granger que era qui donava comptes al cellerer o administrador general del Monestir. També cal destacar les restes d'antics usos del bosc que encara es deixen entreveure, com ara les carboneres, els senders, pous de gel, les pedreres i les mines.<ref name="gencat"/>
Altres llocs d'interès són les fonts i les àrees de lleure ubicades dins l'espai natural: La Font de la Teula, la Roca de l'Abella, la Font Negra de Castellfollit, la Font del Deport, dels Boixets, etc. En aquests indrets es fa possible fruir pausadament del contacte amb la natura. Un conjunt de senders i de pistes forestals recorren les valls i les altures d'aquest Paratge Natural i configuren bells itineraris que permeten gaudir amb plenitud del Bosc de Poblet.<ref name="gencat"/>
== Història ==
El Paratge Natural de Poblet deu el seu nom al monestir cistercenc que fou fundat el segle XII en uns terrenys donats per Ramon Berenguer IV als monjos de l’orde del Cister. L’indret on es bastí l’actual monestir era conegut com a hortus populeti (lloc d’horta envoltat de bosc d’àlbers, Populus alba) i d’aquí procedeix el nom de Poblet.Amb la fundació del monestir, els monjos van començar l’aprofitament racional del bosc i hi van construir diferents granges. El domini monàstic durà fins al 1835, any en què el Decret de supressió de monestirs, col·legis religiosos i convents va comportar que la comunitat dels monjos de Poblet abandonés el monestir i les seves propietats. A partir de llavors, en quedar fora de qualsevol control, el bosc de Poblet fou assolat per aprofitaments irracionals, portant-lo a una desforestació quasi total. Posteriorment, les Lleis desamortitzadores de Mendizábal i Madoz (1855) establiren que el bosc de Poblet passava a ser propietat de l’Estat i administrat per Hisenda, la qual va posar a la venda part del bosc a particulars. Sortosament, el bosc de Poblet s’inclogué en el Catàleg de forests d’utilitat pública (1862) exceptuades de la venda. Més endavant, amb la creació de les Divisions hidrologicoforestals (1901), començaren els treballs de partionament, restauració i conservació del bosc de Poblet. D’aquesta època daten les cases forestals de la Pena, Castellfollit i el Tillar.L’any 1984, es declarà Paratge Natural d’Interès Nacional una part de la vall del monestir de Poblet (Llei 22/1984, de 9 de novembre) i, per tant, el bosc de Poblet passà a tenir un règim de protecció especial i a ser gestionat per l’Administració autonòmica fins als nostres dies.<ref name=":0" />
=== Protecció ===
El Paratge de Poblet deu el seu nom al Monestir Cistercenc que fou fundat el segle XII en uns terrenys donats pel comte Ramon Berenguer IV als monjos de l'orde del Cister. L'indret on es bastí l'actual monestir era conegut com a hortur populeti (lloc d'horta envoltat de bosc d'àlbers) i d'aquí procedeix el nom de Poblet.<ref name="gencat"/>
Amb la fundació del Monestir, els monjos van començar l'explotació dels productes del bosc com les pastures, la fusta, el carbó, la caça, etc., amb un aprofitament racional que durà molts segles, també van construir diferents granges dins del bosc. Aquestes granges eren unitats d'explotació agrària vinculades a Poblet.<ref name="gencat"/>
El domini monàstic durà fins al 1.835, any en què el Decret de supressió de monestirs, col·legis religiosos i convents va comportar que la comunitat dels monjos de Poblet abandonés el Monestir i les seves propietats. A partir de llavors, al quedar fora de qualsevol control, el bosc de Poblet fou assolat per aprofitaments irracionals, portant-lo a una deforestació quasi total.<ref name="gencat"/>
Posteriorment les lleis desamortitzadores de Mendizábal i Madoz (1.855) establiren que el bosc de Poblet passava a ser propietat de l'Estat i administrat per Hisenda, la qual va posar a la venda part del bosc a particulars. Sortosament, el bosc de Poblet s'inclogué en el Catàleg de Forests d'Utilitat Pública (1.862) exceptuades de la venda. Més endavant, amb la creació de les Divisiones Hidrológicoforestales (1.901), començaren els treballs de partionament, restauració i conservació del bosc de Poblet. D'aquesta època daten les cases forestals de la Pena, Castellfollit i el Tillar, la construcció de la xarxa de camins forestals, els diversos refugis de treballadors i l'establiment d'un sistema de guarderia i vigilancia.
Durant la guerra civil (1936-1939) el control disminueix i altre cop es produeixen abusos dels seus recursos. Acabat el conflicte, l'any 1946 la 1ª División Hidrologicoforestal elabora un projecte d'ordenació del "Monte Poblet" per un període de 15 anys.<ref name="gencat"/>
L'any 1962 el bosc de Poblet fou traspassat a la Brigada del Patrimonio Forestal del Estado que era l'encarregada de gestionar totes les forest públiques que pertanyien a l'Estat i es reactiva altre cop l'activitat forestal. L'any 1971 es creà el Instituto Nacional para la Conservación de la Naturaleza (ICONA). D'aquest període destaquem els continuats treballs silvícoles per a la millora de l'arbrat del bosc, la construcció de la caseta de vigilància del Tossal de la Baltasana, les àrees de lleure de Castellfollit i la Font de la Teula, així com la constitució de la zona de caça controlada.<ref name="gencat"/>
L'any 1980 les competències en matèria forestal estatals van ser transferides a la Generalitat de Catalunya, de manera que els projectes i actuacions d'ICONA al Bosc de Poblet van quedar suspesos.<ref name="gencat"/>
|
