Paret cel·lular: diferència entre les revisions

La paret cel·lular es construeix de diversos materials depenent de la classe d'[[organisme]]. En les [[plantes]], està constituïda majoritàriament, d'un [[polímer]] de [[carbohidrat]]s denominat [[cel·lulosa]], i pot actuar també com a magatzem de carbohidrats per a la [[cèl·lula]]. En els [[bacteris]], hi està constituïda d'un [[peptidglicà]]. Entre els [[archaea]] es presenten parets cel·lulars amb diferents composicions químiques, incloent [[capa S|capes S]] de [[glicoproteïna|glicoproteïnes]], [[pseudopeptidglicà]] o [[polisacàrids]] i fins i tot hi ha un [[Gènere (biologia)|gènere]], el ''[[Thermoplasma]]'', que no hi presenta . Els [[fongs]] el presenten de [[quitina]], i les algues tenen típicament parets construïdes per glicoproteïnes i polisacàrids. Tot i això, algunes espècies d'algues poden presentar una paret cel·lular composta per [[àcid silícic]]. Sovint es presenten altres [[molècules]] accessòries integrades a la paret cel·lular.

No tots els fongs tenen paret cel·lular i molts dels organismes que originàriament havien estat classificats com a tals han estat reubicats en altres grups donada les diferències estructurals amb les parets cel·lulars dels fongs. Quan els fongs presenten paret cel·lular, aquesta està situada fora de la membrana cel·lular. Determina així un espai periplasmàtic enmig d’aquestes dues estructures. Està compost de glucosamina i quitina (el mateix glúcid que confereix resistència als exoesquelets dels insectes). Fan la mateixa funció que les parets cel·lulars dels vegetals: donen rigidesa, forma i n’eviten la lisi osmòtica. També limita l’entrada de substàncies tòxiques (com fungicides).