Diferència entre revisions de la pàgina «Parlar cerdà»

762 octets eliminats ,  fa 1 any
m
Bot elimina espais sobrants
m (Bot elimina espais sobrants)
=== Vocalisme tònic ===
 
# El diftong tònic ua, si va precedit de consonant velar (qua, gua), monoftonga en o: cotre ‘quatre’, igol ‘igual’, cinconta ‘cinquanta’, gotlla ‘guatlla’, gonta ‘aguanta’, gopo ‘guapo’, gordi ‘guàrdia’ (roc de la Gordi)..., i altres com codro ‘quadre’, cort ‘quart’, con ‘quan’ o ‘quant’...
# Es troben es i os canvien l’obertura. La tendència general és obrir les es i a tancar les os, en aquest cas segurament per la proximitat del rossellonès, en el qual es pronuncia u la o tancada. Alguns exemples de e pronunciada oberta són iclesi ‘església’, entenre ‘entendre’ (no ho entén ‘no ho entén’), tretze ‘tretze’... I de o tancada: font, flor, pont, prou... Una excepció és res (o re), que se sol pronunciar amb e tancada, i una altra frigola ‘farigola’, amb o oberta. Potser per influència del subdialecte urgellès, del català nord-occidental, les paraules acabades en –es i –ell també s’acostumen a pronunciar amb e tancada: francés ‘francès’, interés ‘interès’, espés ‘espès’, consell, parell, vermell...
# La i desapareix en alguns mots per reducció sistemàtica del hiat ie en una sola vocal: pacenci ‘paciència’, conscenci ‘consciència’, eficenci ‘eficiència’...
 
=== Vocalisme àton ===
 
# La vocal neutra desapareix en aquests casos: En posició pretònica seguida de erra: prell ‘parell, pret ‘paret’, prill ‘perill, brena ‘berena’, frigola ‘farigola’, fredat ‘feredat’... A la inversa, hi ha algun cas en què se sol afegir la a (parat ‘prat’) o mantenir la e etimològica (saberé ‘sabré’), les dues pronunciades com a vocals neutres.
# Hi ha alguns hiats: rim ‘raïm’, rull ‘reüll’ com en rossellonès.
# En alguns diftongs per reducció sistemàtica a una sola vocal, que tant pot ser la semivocal com la que fa la funció de vocal: pisage ‘paisatge’, quiguda ‘caiguda’, lluger ‘lleuger, gontar ‘aguantar’, costió ‘qüestió’, aiga ‘aigua’, Pasca ‘Pasqua’, Pasquetes ‘Pasqüetes’, contitat ‘quantitat’, coranta ‘quaranta’, dumenge ‘diumenge’... (La o àtona sempre es pronuncia u.)
# Aquesta reducció afecta la segona persona del plural de l’imperfet de subjuntiu: fessu ‘féssiu’, quiguessu ‘caiguéssiu’, dormiguessu ‘dormíssiu’, sortiguessu ‘sortíssiu’... En posició final dels mots esdrúixols acabats en –ia per evitar, precisament, que siguin esdrúixols (tret comú amb el rossellonès i els parlars populars catalans): famili ‘família, gabi ‘gàbia’, iclesi ‘església, llinterni ‘llanterna’, gordi ‘guàrdia’, Llivi ‘Llívia’... A la vall de Meranges se solen pronunciar llonçar els verbs llençar i llançar, tant pel que fa al vocalisme àton (con llonçaràs això? ‘quan llençaràs/llançaràs això?’) com al tònic (llonça això! ‘llença/llança això!’).
# En bastants casos la vocal neutra palatalitza en i: Per assimilació vocàlica: pitit ‘petit’, lligir ‘llegir’, sintir ‘sentir’, niguit ‘neguit’. Aquesta palatalització se sol escoltar més cap al Baridà, potser per influència de l’urgellès. Per assimilació a la consonant veïna: xicolata ‘xocolata, bistiar ‘bestiar’, ginoll ‘genoll’, quixal ‘queixal’, quigut ‘caigut’, minjar ‘menjar’, sirvent ‘servent’, sigüent o siguent ‘següent, giner ‘gener’, dijú ‘dejú’... Algunes d’aquestes palatalitzacions també afecten el vocalisme tònic: bisti ‘bèstia’, minja ‘menja’...
# La vocal neutra canvia a u per assimilació a una vocal velar (o, u): esturnut ‘esternut’, burruga ‘berruga’, eixurit ‘eixerit’, turonja ‘taronja’, putó ‘petó’...
# A començament de paraula, al Baridà, per influència de l’urgellès, se sol substituir la o i la u àtones pel diftong au: aucell ‘ocell’, auvella ‘ovella’, aubrir ‘obrir’, aufec ‘ofec’, aufici ‘ofici’...
# La a s’afegeix al principi d’algunes paraules: agoitar ‘guaitar’, arrai ‘rai’, arràdio ‘ràdio’, arramassar ‘ramassar’, arrebentar ‘rebentar’, arrefredat ‘refredat’, arreparar ‘reparar’, arroentar ‘roentar’, amoto ‘moto’, afoto ‘foto’, aglà ‘gla’, anou ‘nou’ (fruit del noguer)...
# Al contrari, hom suprimeix la a també al principi d’alguns mots, encara que amb menys freqüència que en el cas anterior: gontar ‘aguantar’, gullada ‘agullada’, trapar ‘atrapar’, vellana ‘avellana’, gafar ‘agafar’, companyar ‘acompanyar’, consellar ‘aconsellar’, cordió ‘acordió’...
 
=== Consonantisme ===
 
* Al sector més oriental de la Cerdanya hi pot haver una certa infiltració de la erra uvular per influència del francès: caguetega ‘carretera’, Caglit ‘Carlit’, paga (paga, parra o pare)...
* La de epentètica cau (o es manté la forma etimològica) davant de consonant líquida en els grups romànics N’R i L’R: tenre ‘tendre’, molre ‘moldre’, penre ‘prendre’, venre ‘vendre’, tinre ‘vindre, calre ‘caldre’, ponre ‘pondre’, divenres ‘divendres’...
* La ela seguida de seta sol caure en algunes paraules i esdevé africada (tz) com en rossellonès: cotze ‘colze’, satze ‘salze’...
* La ena es pot palatalitzar en les terminacions en –int: soviny ‘sovint’ (com en rossellonès), viny ‘vint’, i en els gerundis de la tercera conjugació: colliny ‘collint’, dorminy ‘dormint’, patiny ‘patint’...
* En els grups palatals africats tg, tj i dj cau la consonant dental (t, d): mija ‘mitja’, plaja ‘platja’, agectiu ‘adjectiu’, fege ‘fetge’, relloge ‘rellotge’, juge ‘jutge’...
* Els grups palatals tx i ig enmig de paraula es poden sonoritzar en els fricatius g i j: despajos ‘despatxos’, esquijos ‘esquitxos’, coge ‘cotxe’...
* La erra s’omet en la terminació de l’infinitiu seguit de pronom feble: portà’l ‘portar-lo’, gafà-la ‘agafar-la’, casà’s o casà-se ‘casar-se, ‘endiumenjar-se’, endumenjà’s enganyà’ls o endumenjà-se ‘enganyar-los’, ‘enfocar-les’... enfocà-les
* La erra també s’omet freqüentment en el grup pro– a principi de paraula: poblema ‘problema’, pograma ‘programa’, pogrés ‘progrés’, pobable ‘probable’, poposar ‘proposar’...
* Per metàtesi (capgirament de dos fonemes o de dues síl·labes, generalment contigus, en una cadena fònica), de vegades la erra canvia de síl·laba: crompar ‘comprar’, crompovar ‘comprovar’, poprietat ‘propietat’...
* La ela se sol emmudir en els mots altre (altra, altres), nosaltres i vosaltres: Ho vei pas d’atra manera. ‘No ho veig pas d’altra manera.’ Nosatres hi irem demà. ‘Nosaltres hi anirem demà.? Vosatres ja hi sigueu des dellà-ahir. ‘Vosaltres ja hi sou des d’abans-d'ahir.’
* La ela precedida de a (tònica o àtona) a començ de paraula es transforma de vegades en u: auberg ‘alberg’, aufals ‘alfals’, auba ‘alba’, aubada, ‘albada’, aubercoc ‘albercoc’... Llavors, per reducció sistemàtica a una sola vocal (en posició àtona), es pot arribar a sentir uberg, ufals, ubada, ubercoc... D’aquí vénen ausvirar i usvirar ‘albirar’ (veure de lluny).
 
== Accentuació ==
 
Com en el rossellonès, el parlar de Cerdanya tendeix a suprimir els mots esdrúixols. Per això sol reduir a i els mots acabats en –ia (punt 1d del vocalisme àton) o en crea de nous com analis ‘anàlisi’ o paralis ‘paràlisi’. Al sector més oriental de la comarca, també es pot modificar l’accentuació dels acabats en –ica: musica ‘música’, practica ‘pràctica’, republica ‘república’...
 
== Morfosintaxi ==
{{Avís|'''Atenció''': S'han de col·locar les diverses expressions dintre de la taula anterior}}
abrasetar (??), abuixar (aquissar, atiar els gossos a envestir algú), afera f. (afer; tema), agram, agullada, aidar (ajudar), aibre (arbre), aigalada, aigol, airina, alenta, alimari, alre (quelcom més), altimiri, andà, anoll, apletar (fer entrar a la pleta), aquissar (provocar), araire (arada, aladre),
arça (roser silvestre), arestada, argensana, argentís (argentí), arguenells, arramassar (arreplegar), arriat -ada (ferm -a, ben plantat -ada, eixerit -ida), arruix (soroll estrident), atomegar (estomacar, tustar, atonyinar), *atracassar (cansar en excés), atrapar (trobar), aufals, aujam (aviram), ausvirar (albirar), avajó (nabiu), avisar (veure, albirar, adonar-se), ba (bes), badiu (eixida), bàjol, baleja (escombra), balejar (escombrar), baloni -ònia (estrafolari -ària, rodamón), barloc, barguet (estri de fusta que empraven les dones quan anaven a rentar roba), barralla (tanca feta de barres o branques), barsa/batzer (esbarzer), barset/abarset (rosa dels Alps, Rodhodendron ferrugineum), beç (bedoll), bigós (aixada de ferro amb dues puntes), bisti, bit, bogor (bavor, xafogor), bolitroc (nyanyo, bony), bolilla de picolat (bola de carn), borromba (esquella grossa més estreta de baix que de dalt), borrufa, bot de les nines (cornamussa, sac de gemecs, gaita), botir (botar, inflar), braullera, bravant, bregafaient (maldecap, problema), brugar, buc (rusca, arnera), buina (bovina, boïna), buscallada (bastonada), cabanera, cabra, cabracoc (esquella que duen les cabres), caçaire, cagamuja, calistre (calostreà), calastró (seny, senderi), calm, camalliga (lligacama), camatrencat, camilleres (caramelles), camperri (camp gran), caneula, capada, capil (capdamunt), carcanet (mena de vent), carnyot (carnot, carnús, tros de carn malmesa), carràs, *casqueta (gorra, castellanisme), cassó, cavalló, *celeri/celerí? (api), celistre, cenrer (terra bona per a plantar-hi llavors), cervellí (esvalot produït pels esquellots), cirer (cirerer), civera, clampsar (panteixar), clavadura, cleda, clina, clofella (clovella, closca), closa, coberturi (cobertura telefònica), coflinca (societat, grup de gent associada), colga (placenta), colissa (col d’hivern), collada, collant, cóm (obi, noc), coma, comella, confletada/congletada (tempesta amb calamarsa), conjuminar (ajustar, posar d’acord diverses coses), contraterrer, cóp, corbell (sàrria), corna (banya), corriment (interès), corrons (ronyons-renyons), cortí, coscoll, coscorra (cascavell usat amb ovelles o mules), cossa, cot, crion (llapis. gal·licisme), crebar (esclatar, petar), cric, curmull (curull, caramull), cucota, cuga (cua), currafoles (gènere de bolets), *currutaco -a (amant, amistançada amb qui es té relacions d’amagat), cremallola (carrerola, cama-sec), cremalls (clemàstecs), cuga (cua), cúller (collir), cup, cutisser (brutícia), dall, dellà-ahir (abans-ďahir), dental, desgall (pèrdua econòmica), disesset (disset), *domatge (quin greu, és una pena. gal·licisme), donques (doncs), dorc, ega (egua), egasser (eguasser), einam (estris de cuina; bateria de cuina), empardina, empixonat (embalaït), empriu, encanatrar (encastar), enrepteir (enrampar), efelat, entemat -ada (cabut -uda), esbramatec (bramul), escabot (escamot), escavallico (pruna silvestre), escorniflaire (xafarder -era), escorredissa (truita de riu), escorronar (escórrer), escrassadora/escarsadora, escassadora (cullera grossa i planera, plena de forats, amb què se separa l'escuma del brou o de qualsevol altre líquid, es fa servir per a treure d’una olla alguna part sòlida de manera que se'n separi l’aigua o per a fer escuma en l'olla), escurar (rentar, esbandir), esparra, esquellerins, esquitnet (crit estrident, xiscle), estalabre (astrolabi, talòs, pesat -ada),
estacader, estalabard, estartany (branquillot que seur del tronc d’un arbre), estenebres (cleca), esterregall (zona argilosa inestable), esteva, estivar (estiuar), estivant (estiuant), *estiló (ploma estilogràfica, ploma de bola, un estilògraf de bola, o bollescriu), estiralló (branc sec), estirgonyar/estringonyar (estireganyar; esgarrinxar), estomac (estomacada, atonyinada), estorlocat -ada (eixelebrat -ada, esbojarrat -ada), estorrellar (torrar), estossar (estossinar, matar a cops), estrebar (estirar), estrebranquejar (caminar o córer més del que es pot, forçadament), estregina (teranyina), estriboc -a (estrafolari -ària, extravagant), estuf (orgull), estufarrat -ada (estarrufat -ada, cofoi -a), esventrellat -ada (empatxat -ada), esvoletegat -ada (esvalotat -ada), etzibori -òria (bisbètic, extravagant, excèntric, esverat -ada), facècia (ocurrència graciosa, peripècia), fagot (feix de llenya), fajuc -a (pòtol -a, rodamón, indigent), falb, falsa (golfa), fanç (falç), faniant (mandrós. gallicisme), farga, feda (ovella), fe (fenc), feixanc, ferrada (galleda, ferrat), ferrussa (brogit, soroll), *ficel·la (cordill), firla (mica), flincastrada/filngastada (flingassada, cop de fuet), flostis (despenjat -ada, indigent, bohemi, baliga-balaga), foïna (fagina), follet, forra, forrar (avortar), fou, franquejar (ésser franc, actuar amb franquesa), fredorada (fred vingut de sobte, onada de fred), frejar (mandrejar, fer mandra), fumaterri/fumerri i fumaterri (gran fumera), fumineja/fumeneja (xemeneia, fumera, fumeral), galera (golafre), gansillar (panteixar, respirar anhelosament o amb la boca oberta a causa del cansament), gansol, garifaldi (fat, destí), garber, garrau (gavarreró, fruit de la gavarrera), garrava, garravera (gavarra, gavarrera), garrotar (estrènyer fort amb una corda), gasalla (companyia grata, tertúlia), gaspa (rapa de raïm), gatesca (vetllada a la vora del foc), gatsàlit, gatusa, gespec (géspet), gicar (deixar), girola (rossinyol), gorà (guarà), gorja (gana de menjar), gralla (gallina), gram (agram), gréixa (créixens), gresala (cassola grossa de terrissa o metall on es cou i serveix el menjar), grifuls (esgarrifança), gripi (grípia, menjadora), *gui (grèvol), hasarderia (atreviment), herba de la grapa, herba de les set sagnies, herba del meu, herba llistonenca, jaç, jaça, jaupar (bordar), junya, *lero -a (babau -a, beneit -a, pallús -ussa), llampa (taca greixosa?), llapí -ina (conill -a), llenar (cansar, ofegar), *llimpiar (netejar), llit (placenta), llunetes (ulleres), macaleu, madolat -ada (masegat -ada, macolat -ada), mangala (bastó, penis), manxiula (escampador, llufa), manyaga (carícia), marmanyer -era (xafarder, xerrameca, dona buscada perquè plori als enterraments), marrà -ana (cabut, -uda), martinet, masut (gasoli), menina, merangina (aire i núvols), migera, miolat -ada (trist -a), mirvar (minvar), mofle -a (tou -ova), molinar (moldre), monja (mongeta), mordir (mossegar), morralla, mossar (oscar), mundo (bagul per a guardar-hi roba, objectes de valor, documents, etc.), nacnua, ninyol (llinyol, fil encerat o empegat amb què els sabaters cusen les sabates), noga (nou), ora, orc, ordiga (ortiga), ordiguer (ortiguer), oriol, padrí vell (avi), pallago (nen), pamort -a (encantat, persona que es deixa portar), panari (furòncol), papos (poca-solta, ximple), pasquer (pastiu, pastura, lloc de pastura), pasquiu, pastre (pastor), patat, patuleia (grup o colla de gent de no gaire fiat), patusca (embriac -aga), peçolar (lligar amb un nus les potes de les ovelles per tondre-les, dels conills per portar-los penjats, al corral, etc.), peira, peirer (paleta), péixer, pèl de ferro, pèl grifat, pèl peixard, *pelerina (esclavina), pendís, perdulari -ària (deixat -ada, baliga-galaga), pelfa (puta, bagassa, prostituta), pericó, pernabatre (estirar la pota, morir-se), perol (galleda), pesenar (arrossegar, tibar), peutrigar (calcigar, peucalcigar, trepitjar), pica (fregador, basseta), picassa (destral), pioxa (mula), pinsó -ona (ànec -ega), pistaixa (futilesa, ximpletia, bajanada), pivet (avet), pixacalces (covard -a), pixa-rabent (persona que sempre té pressa), pixa-rellisques (primmirat -ada), pixatinters (escrivent -a, oficinista), pla (certament, prou), plaga (trapella, de poca confiança), plapa (clapa, herba), plaure (agradar), pleta (lloc de garriga a vegades prop de les heretats per a tancar-hi el bestiar), pletiu, pollar (covar), *poela (estufa i cuina de llenya, construïda amb ferro, de forma circular), populina (pollanc de capçada ampla i fulles triangulars), portacot (coder), posella (prestatge, lleixa), prilló (penelló), prima (instrument semblant al clarinet i a la gralla que acompanyava els balls antics), primal, procavietat (qualitat de prolífic), prou (sí, certament), prunyó (aranyó, fruit de l’aranyoner), pruvilla (pruïja), punxent -a (punxegut -uda), quartat, quer (roca), querol, quisca (brutícia acumulada), quitllar-se (dreçar-se, tenir una reacció amb actitud seriosa), rampí, ransonejar (rondinar, remugar), ranuncle de pedrusca, ras, rasa, rascle, ratadís (ratadura, clotet o altre senyal que resta a la pell a conseqüència de la verola o d’altres malalties), ràvec (rave), recola (recoladura, multitud), recossirar (reconèixer, mirar atentament una cosa per comprovar-ne l’estat, per a cercar-hi quelcom), recotze (recolze), redall, refastinyós -osa (llepafils), refistolar-se (refer-se d’una malaltia o situació negativa), reflectir (pensar, perpensar, barrinar), regal (llàgrima), remball (condició social, tren de vida), remeniot -a (manefla, tràfec -ega), remosa, remunyar, repeix (àpat), rescald (brasa viva), reumejar (expectorar), rossam (bestiar equí), ròssec, rua (arruga), rufaca (rufaga, rufa, torb), rufacada ((rafegada, ràfega), sàbat (xivarri), sabarina, *sabot (sabata amb sola de fusta), sacar/cecar (treure, buscar, cercar), sagó, salanca (diversos tipus de salzes, Salix spp), sapandall (trasto, persona que no val gran cosa, que fa més nosa que servei), sarda (sardina; arengada), segaire (segador), seguera, seguisseu (persona que sempre en segueix una altra), selló, sequi (séquia), serrar (tancar, acordar), serrill (serradures), singlar (senglar), sirgar (funcionar, treballar), sobrany, solaç (esbargiment, entreteniment agradable), sol-rajaire (persona que sempre s’està al sol), sonsònia (acordió), sorc, suarda (brutícia acumulada per la suor), sunyar-se (resistir a fer una cosa, tenir-hi repugnància), talabard (rosa dels Alps, Rodhodendron ferrugineum), taleja (diners, estalvis, beneficis, negoci), tambanada (patacada, topada, estavellada), tampa (tapa de metall o de ferro, porta d’un armari, porticó), tanada taupa (talp), (soroll estrident, terrabastall), tampis (tant se val), tangí (gibrell, perol d’aram, ferro o alumini emprat per a fer crema, confitura, etc.), tany, tanyut -uda (ferm -a, endurit -ida), tapaboques (pel castellanisme 'bufanda'), tarja, tartallotja (persona que entra poc en raó, tossut -uda, pesat -ada), tartera (xerraire), tavella (mongeta tendra), teixir (patir, esforçar-se), temperi, tempsada (temps atmosfèric), teneor (temor, temença), terçó, terramena (bona peça), terregall, timbau (estimball, abisme), tinorca (tanoca, babau -a, pallús -ussa, pesat -ada), tiró -ona (ànec -a), tocadora (vara d’avellaner), tocar (pegar les vaques amb la vara), tomacaldo (efeminat, homosexual), tomany (babau -a, tanoca, pallús -ussa), tonre (tondre), torer, torir (cobrir, el toro, la vaca), torpa, tossa, trabucar (ensopegar), *tracàs (feina excessiva, preocupació agitada, estrès), traginar (remenar, desordenar, buscar insistentment), trapar (atrapar, agafar, arribar, aconseguir, trobar), traucar (travessar), *trefla (trèvol), trenca, trencapedra, triador, trialla (peladura), trossa (bolquers, conjunt de roba d’un infant), trumfa (patata), trumpon (eina per inclinar la roda del carro), tumar/tumir (envestir amb el cap, tustar), tupí (olla de petites dimensions; fig. cervell), tupina (olla més grossa que el tupí), vailet (pastor elèctric), vajol, vaqueta (llimac a Eina), veire (got), vent de la fam, ventejar (gloriejar, lloar, encomiar), ventresca (vísceres abdominals), vetaquit (vet aquí), viampes (vejam), viladre, vinclar (doblegar, corbar), volalla (aviram), volaturi, voliaina (papallona petita), volant (mena de falç), xafagleves (distret, distret), xafarnat (mullena, xipoll), xaiar (anyellar, parir l’ovella), xalabotar (xarbotar, esquitxar, vessar l’aigua d’un recipient), xantar, xarmollat (congestió, constipat del nas), xeixa, xera (foc, flama del foc), xerc (xerri, Puigcerdà), xerinada (foc petit), xerriu (xerri), xerxar (remenar), xeta, xicra (tassa petita), xibida, xingar (copular, fer l’acte sexual), xixamaixeta (torracollons, titafluixa), xorm (raig d'aigua), xormollar (sanglotar), xormollat (congestió, constipat del nas), xulla.
 
=== Occitanismes ===
1.847.692

modificacions