Revisió del 21:04, 4 maig 2020 modifica Boletaire (discussió \| contribucions) 1.322 edits ampliacions Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 20:40, 18 juny 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.547 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 5: \| periode = 1941 - 1945 \| pais = [[Fitxer:Flag of Yugoslavia (1943–1946).svg\|20px\|Partisans iugoslaus]] [[Regne de Iugoslàvia\|Iugoslàvia]] \| mida = [[Exèrcit]] \| oficials_destacats = [[Josip Broz Tito]]<br/>[[Aleksandar Ranković]]<br/>[[Svetozar Vukmanović]]<br/>[[Vladimir Bakarić]]<br/>[[Ivan Milutinović]]<br/>[[Edvard Kardelj]]<br/>[[Milovan Đilas]] \| batalles = [[II Guerra Mundial]] Línia 27: Els partisans acceptaven a qualsevol home o dona que es volgués unir-se a les seves files, a diferència dels Txètniks. Encara que ambdues formacions van estar constituïdes principalment per serbis fins ben entrat el 1943, els dirigents partisans no van aconseguir atreure reclutes croates i bosnians al principi, les tropes txètniks es van mantenir exclusivament sèrbies, participant activament en atrocitats contra la població no sèrbia. A partir de 1942, van augmentar els partisans d'origen musulmà i croat. Els partisans tenien imatge atraient per a les masses iugoslaves, de modernitat i canvi, davant el tradicionalisme panserbi (amb escasses excepcions) que mostrava el moviment rival de [[Draža Mihailović\|Draza Mikhailović]]. Les dones tingueren una participació destacada entre els partisans, mentre que no tenien cap paper en les forces tradicionalistes dels txètniks. == Creació i estratègia == Línia 40: Amb el transcurs de la guerra, les unitats partisanes anaren incrementant la seva ofensiva i operacioons de combat, guanyant així a més del suport popular, part dels combatents d'altres forces que davant la passivitat dels seus liders volien combatre els alemanys. Les forces de l'Eix respongueren amb diferents operacions antipartisanes, que cercaven liquidar els principals contingents guerrillers. Fins a set grans ofensives tractaren de liquidar els partisans i eliminar la seva direcció, però tot i la superioritat numèrica i d'armaments de les forces alemanyes, italianes i de al dictadura feixista croata, totes elles fracassaren, i el moviment aconseguí refer-se i reforçar-se després de cadascuna d'elles, recuperant i estenent territoris alliberats. Al final de la guerra, els partisans ja resultaven una força de combat formidable, i comptaven amb centenars de milers d'integrants i el suport majoritari de la població, i amb el suport i avanç de l'[[Exèrcit Roig]], aconseguiren l'alliberament de tota Iugoslàvia.

Partisans (Iugoslàvia): diferència entre les revisions