Diferència entre revisions de la pàgina «Partit Comunista de la Federació Russa»

m
Bot elimina espais sobrants
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
m (Bot elimina espais sobrants)
El partit va ser fundat al febrer de 1993 en un 'Segon Congrés Extraordinari', declarant-se a si mateix com el successor del Partit Comunista de la RFSS de Rússia.<ref>American University (Washington, D.C.), y Moskovskiĭ gosudarstvennyĭ universitet im. </ref>
 
El seu líder és [[Guennadi Ziugànov|Gennadi Ziugánov]], co-fundador del partit a principis de 1993 al costat d'altres ex alts càrrecs de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]] com Iégor Ligatxov i Anatoli Lukiànov, entre altres. Ziugànov va ser un crític de Aleksandr Iàkovlev, el "padrí de la [[Glàsnost|glásnost]]", al [[Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica|Comitè Central del PCUS]], i després del col·lapse de la Unió Soviètica en 1991 es va fer actiu en el moviment "patriòtic nacional" rus, sent el president del Front de Salvació Nacional (per això alguns autors l'esmenten com a nacionalista).<ref>[http://www.heritage.org/research/russiaandeurasia/fyi108.cfm Who Are You, Comrade Zyuganov?]</ref><ref>{{ref-llibre|url=http://books.google.ru/books?id=_1kkQYEq_P0C&pg=PA69&lpg=PA69&dq=Zyuganov+national-patriotic+movement&source=bl&ots=M8UxqcUtRu&sig=OQfk3V6pdxyZf1iI5YBgUoPhz0c&hl=ru&ei=mb2-SZurDODZmQfm9LiwDg&sa=X&oi=book_result&resnum=1&ct=result|títol=The Communist Party in Post-Soviet Russia, by ''Luke March''|editorial=Books.google.ru|data=|consulta= 19 de febrer de 2011}}</ref><ref>{{ref-llibre|url=http://books.google.com/books?id=8wdQj-XmW4UC&pg=PA179&dq=communist+party+of+russian+federation+nationalist|títol=Russian politics and society - Google Books|editorial=Books.google.com|data=|consulta= 19 de febrer de 2011}}</ref> Entre els primers col·laboradors externs estava el filòsof eurasianista Aleksandr Dugin que va ajudar a redactar els primers documents del partit i va empènyer al mateix en la direcció del nacionalisme.
 
Va obtenir el 12,4% dels vots a la [[Duma]] en les primeres eleccions legislatives de 1993, i posteriorment va obtenir un fort creixement, més que cap altre partit, obtenint el 22% en les eleccions legislatives de 1995.
Guennadi Ziugánov va ser el candidat a la Presidència de Rússia en les [[Eleccions presidencials de Rússia (1996)|eleccions presidencials de 1996]], en les quals va obtenir el 32% dels vots, amb prou feines per sota de Yeltsin amb 35%.
 
En les eleccions parlamentàries de 1999, el PCFR va arribar al 24% de vots.
 
En les eleccions presidencials de 2000, va tornar a concórrer en la Unió Popular Patriòtica, amb Ziugánov com a candidat, i els vots de la Unió Popular Patriòtica es van reduir lleugerament a un 29%, obtenint [[Vladímir Putin]] una aclaparadora victòria amb el 53%.
Els suports electorals del PCFR van disminuir considerablement en les eleccions legislatives de 2003, en les quals el partit va obtenir gairebé la meitat dels vots obtinguts en els anteriors comicis, arribant amb prou feines el 13%, amb 51 dels 450 escons. Ziugánov va descriure aquelles eleccions com un "espectacle repugnant" i va acusar al Kremlin de crear un "partit Potiomkin" (el Ródina o Pàtria) per robar-li els seus vots.
 
Entre els ex membres del PCFR estan molts polítics populars, que es van separar després que les seves ambicions en el partit principal van xocar amb les de Ziugánov, qui tenia un major suport. Gennadi Selezniov en 2001, Serguéi Gláziev en 2003 i Gennadi Semiguin en 2004 van ser els més notables "dissidents". Alguns comentaristes caracteritzen l'ala dominant de Ziugánov com a nacionalista o 'popular-patriòtica' (que sovint és utilitzada pels propis militants del partit), en lloc de marxista-leninista ortodox.<ref>Ethnic Nationalism in the Russian Federation por Anatoly M. Khazanov; Daedalus, Vol. 126, 1997</ref> Altres observadors consideren que només la minoritària fracció de Richard Kosolápov del PCFR són realment comunistes ideològicament.<ref>{{ref-web|autor=Andrey Shabaev|url=http://www.partinform.ru/ros_mn/rm_5.htm|títol=Российская многопартийность. Глава 5|editor=Partinform.ru|data=|consulta= 19 de febrer de 2011}}</ref>
 
Una fracció va criticar la decisió de fer candidats a "[[Riquesa|milionaris]]" (com Serguéi Sobko, director general i amo de l'empresa TEKHOS) en les llistes del PCFR, una cosa que va ser vista com una contradicció amb la ideologia marxista-leninista i les polítiques antioligàrquiques del partit.
Al febrer de 2005 el PCFR va aconseguir batre al partit oficialista del Kremlin, [[Rússia Unida]], en les eleccions per a la legislatura regional del [[Nenètsia|districte autònom Nenetsia]], obtenint el 27% del vot popular. En les eleccions per a la [[Duma]] de [[Moscou]] celebrades el 4 de desembre de 2005, el partit va obtenir el 16,75% i 4 escons. Aquest va ser el millor resultat pel PCFR a Moscou. En opinió d'alguns observadors, l'absència del partit Ródina va contribuir a l'èxit dels comunistes.
 
L'11 de març de 2007, es van celebrar les eleccions per a legislatures regionals i locals 14. El PCFR va tenir un resultat molt bo i va augmentar els seus vots en la majoria dels territoris; va obtenir el segon lloc a l'[[Província d'Oriol|Óblast d'Oriol]] (23.78%), [[Província d'Omsk|Óblast de Omsk]] (22,58%), [[Província de Pskov|Óblast de Pskov]] (19.21%), [[Província de Samara|Óblast de Samara]] (18,87%), [[Província de Moscou|Óblast de Moscou]] (18,80%), [[Província de Múrmansk|Óblast de Múrmansk]] (17.51%) i [[Província de Tomsk|Óblast de Tomsk]] (13.37%).<ref>{{ref-web|url=http://www.cprf.ru/news/party_news/48021.html|títol=??????????? ???? ????|editor=Cprf.ru|data=|consulta= 19 de febrer de 2011|urlarxiu=http://web.archive.org/web/http://www.cprf.ru/news/party_news/48021.html|dataarxiu= 29 de novembre de 2015}}</ref> Aquests resultats van demostrar que el PCFR era el partit d'oposició més important a Rússia.
 
El 21 de maig de 2007, el PCFR va obtenir un important èxit en les eleccions municipals de [[Volgograd|Volgogrado.]] El candidat comunista Román Grebénnikov va ser elegit com a alcalde amb el 32.47% dels vots. Grebénnikov és l'alcalde més jove d'una capital regional. No obstant això, des que Román Grebénnikov va canviar la seva lleialtat a Rússia Unida, va irritar a molts comunistes que l'acusen d'usar el PCFR com una eina per a ser elegit.
 
! Regió
! style="text-align:right;" |2003-2005 %<br>
<br>
! style="text-align:right;" |2009 %<br>
<br>
|-
 
! Regió
! style="text-align:right;" |2003 %<br>
<br>
! style="text-align:right;" |2007 %<br>
<br>
! style="text-align:right;" |2011 %<br>
<br>
|-
577.546

modificacions