Francesc Casanovas i Tallardá: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎top: normalitzar comodins càrrecs, replaced: e_etiqueta → e_etiqueta AWB
Línia 8:
 
== Biografia ==
Va nàixer a [[Barcelona]] el [[9 d'octubre]] de [[1899]], a la Plaça de l'Estrella de Sant Gervasi. Va cursar els primers estudis en el [[Conservatori del Gran Teatre del Liceu]] de Barcelona i Escola Municipal. Va estudiar [[Harmonia musical|harmonia]] i [[Composició musical|composició]] amb els mestres [[Joan Lamote de Grignon]] i [[Enric Morera i Viura|Enric Morera]], i es va especialitzar en l'estudi de [[flauta]] amb el professor Vila. Va tenir entre els seus companys de classe al famós especialista en [[teoria musical]] [[Joaquim Zamacois]]. Als quinze anys, en [[1915]], va debutar en el [[Gran Teatre del Liceu]] juntal ambcostat eldel [[violinista]] [[Eduard Toldrà]] i la [[clavecinista]] polonesa [[Wanda Landowska]], amb el ''[[Concert de Brandenburg núm. 5]]'', de [[Johann Sebastian Bach]]. En l'intermedi de la dita actuació va interpretar algunes àries junt amb la [[soprano]] [[María Barrientos]]. En [[1918]] va debutar amb l'Orquestra del [[Gran Teatre del Liceu]] en el [[Palau de la Música]]. En [[1919]] va ingressar com a solista en l'acabada de crear [[Orquestra Pau Casals]], després de ser escoltat personalment pel mateix [[violoncel·lista]]. Amb aquesta orquestra, Casanovas va actuar, entre altres, en el [[Teatre dels Camps Elisis]] de [[París]], amb motiu dels [[Jocs Olímpics]] de [[1924]].
 
En [[1925]] va ser requerit per [[Eduard Granados Gal]], fill del cèlebre compositor [[Enric Granados]], per a interpretar amb el clarinet el famós solo de l'inici de la ''[[Rhapsody in Blue]]'' de [[George Gershwin]]; va ser la primera interpretació d'esta obra a Espanya. Cap a [[1930]] arriba a l'[[Índia]] per primera vegada, per a una gira de concerts amb la seua orquestra de jazz. Poc després serà anomenat director del [[Conservatori de Música de Calcuta]]. La seua llarga etapa a l'Índia duraria 27 anys. Allí va fer amistat, entre altres, amb la mare [[Teresa de Calcuta]], amb la família [[Mountbatten]] (últim [[virrei]] anglès de l'Índia), amb [[Pandit Nehru]] (primer ministre indi) i amb [[Mohandas Gandhi]]. Però, potser, amb qui va mantenir una amistat més estreta va ser amb [[Mehli Mehta]] (pare del director d'orquestra [[Zubin Mehta]], de qui va ser professor de música<ref>{{format ref}} https://archive.is/20120629074216/actualidad.terra.es/provincias/valencia/articulo/valencia_mehta_colma_suenos_2499055.htm</ref><ref>{{format ref}} http://www.elmundo.es/magazine/num155/textos/lli1.html</ref><ref>{{format ref}} http://www.fundacioncac.es/val/revista/articulo.jsp?idArticulo=123</ref>), qui havia fundat l'[[Orquestra Simfònica]] de [[Bombai]], de la que era el seu director i [[concertino]]. La fructífera col·laboració musical amb Mehli Mehta va culminar en 1952 amb la gira de concerts que va oferir el violinista [[Yehudi Menuhin]] a l'Índia. Aquest va actuar amb les orquestres de Bombai i Calcuta per diferents ciutats del país. El concertino era Mehli Mehta, i el director d'orquestra, Francisco Casanovas. També va col·laborar a l'Índia amb el [[premi Nobel]] de [[Literatura]] [[Rabindranath Tagore]]; així, mentre l'[[Himne]] de l'Índia és de Tagore, l'harmonització és de Casanovas. Va obtenir el Primer Premi i Botó d'Or de [[saxofon]] (instrument que havia après de forma autodidacta a París) en l'última edició del Concurs Internacional d'Interpretació organitzat per la casa [[Columbia Records|Columbia]] de [[Nova York]], en [[1948]], amb la seua obra ''Guajiras para saxofón y piano''. Arriba a ser director de l'Orquestra Simfònica de Jazz de Nova York.