Galba: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de bibliografia
m Tipografia
Línia 5:
| pares = [[Múmmia Acaica]]
}}
'''Servi Sulpici Galba''' (en [[llatí]] ''Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba'' i després de ser coronat, ''Servius Galba Imperator Caesar Augustus'') ([[Terracina]], [[24 de desembre]] de l'any [[3  aC]] - [[Roma]], [[15 de gener]] del [[69]]) va ser [[Emperador romà|emperador]] de [[Roma]] del [[67]] al [[68]].
 
Havia ocupat diversos càrrecs durant anys, entre ells el de governador d'[[Aquitània]]. Ja ancià, va ser designat governador o legat de la província Citerior o [[Tarraconense]]. Quan va arribar a la província els seus cabells es van tornar blancs en poques hores. Va exercir el govern provincial durant vuit anys, i a la província els seus actes més cridaners van ser:
Línia 15:
En rebre notícies de la rebel·lió de [[Juli Víndex]], segurament governador de la [[Gàl·lia Lugdunense]], i convidar-lo aquest a assumir el comandament com a "Llibertador i Cap de l'Univers", va decidir que participaria en la rebel·lió. Víndex era senador de segona generació, mentre que Galba procedia d'una família senatorial de la qual el primer antecessor conegut havia lluitat contra [[Anníbal]]. En conèixer-se la mort de Juli Víndex, Galba i els seus es van desanimar, i el governador va estar a punt de suïcidar-se, però abans de portar-ho a terme es va conèixer la proclamació com a emperador de [[Vergini Ruf]] (el vencedor de Víndex). Llavors va anunciar la seva rebel·lió a les tropes, que el van secundar.
 
Així, l'any [[67  aC|67 dC]] Servi Sulpici Galba, recolzat per la Legió Sexta Victrix, estacionada a la província, va ser aclamat emperador per les tropes a [[Clúnia]]. El títol d'emperador havia estat adoptat oficialment per [[Neró]], però fins aleshores no corresponia a un càrrec, sinó a les facultats inherents a diversos càrrecs. Galba no va acceptar el títol d'emperador, però es va declarar [[Legat (Antiga Roma)|legat]] del [[Senat romà|Senat]] i del Poble Romà. Va reclutar a la província legions i tropes auxiliars i augmentava així la seva capacitat militar (ja que fins aleshores només tenia una legió, dues ales de cavalleria i tres cohorts). Va formar una espècie de Senat amb ancians i joves cavallers del cos anomenat ''Evocati'' (els que prestaven [[servei militar]] a les seves localitats; el nom d'''Evocati'' es va donar abans als veterans que, després de la seva llicència, continuaven en el servei militar voluntàriament).
 
Va fortificar una localitat que havia de convertir-se en la seva plaça d'armes i va acollir un vaixell a la deriva carregat d'armes que va recalar a [[Dertosa]]. Com que una de les ales de cavalleria volia tornar a l'obediència de Neró i del govern romà, Galba va utilitzar el suborn per aconseguir que aquell cos continués addicte a la rebel·lió.