Política energètica de la Unió Europea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 15:
Tot i aquests inicis tan prometedors, en els següents 30 anys amb prou feines s'aprofundí en la formulació d'una política energètica comuna. Tot i que la crisi del 1973 i el posterior repunt del 1978 evidenciaren la fragilitat d'Europa en l'aprovisionament de recursos, mostrant la necessitat de formular les línies mestres d'actuació solidària, no s'aconseguiren avenços significatius.
El Tractat de la Unió Europea no aconseguí crear un capítol propi per l'energia, tot i que el sector es menciona únicament en la relació d'objectius (article 3 U o antic article 3 T);. Els intents periòdics d'estendre la jurisdicció de la UE ensopegaren amb el rebuig de diversos estats membres, que consideraven l'energia "material estratègic". Aquesta visió nacionalista comptava amb el suport dels diferents models energètics de cada nació: tipus de mercat, composició de l'energia primària, fonts de subministrament, eficiència, etc.
,<ref>EU.
<ref>Parlament Europeu: Fitxes tècniques. 4.12.0 Política Energètica.</ref>
Línia 29:
* Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre del 1996, relativa a la prevenció i al control integrats de la contaminació.
:: Estableix l'obligatorietat d'emprar les "Millors Tecnologies Disponibles"
[[Fitxer:Kyoto Protocol participation map 2010.png|miniatura|Posició dels diversos països el 2011 respecte al protocol de Kyoto.<ref>{{ref-web|url=http://unfccc.int/files/kyoto_protocol/status_of_ratification/application/pdf/kp_ratification.pdf |títol= Kyoto Protocol: Status of Ratification |consulta=23 abril 2010 |data=14 gener 2009 |formato=PDF |obra=Organización de las Naciones Unidas |editor=Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic
{{Llegenda|#006000|Signat i ratificat (Annexos I i II)}}
{{Llegenda|#00A300|Signat i ratificat}}
Línia 133:
'':Les decisions de la Unió Europea no afectaran l'elecció per un estat membre entre diferents fonts d'energia ni l'estructura general del seu abastament energètic.''
En contrast amb la independència mencionada a l'anterior paràgraf, els estats membres han acceptat cedir part de la seva autonomia pel bé de la integració.
* Les normes de qualitat dels carburants es determinen de manera centralitzada pel CEN
* Presentar els Plans d'acció nacionals d'eficiència energètica segons allò que estableix la Directiva sobre serveis energètics.
| |||