Diferència entre revisions de la pàgina «Gradlon»

135 bytes afegits ,  fa 1 mes
refes
(Robot normalitza infotaula persona)
(refes)
 
== La llegenda ==
A la seva joventut pagana, Gradlon es va enamorar perdudament de la fada Malgven, reina del Nord, durant una expedició guerrera. Però va ofendre a la reina quan es va convertir al cristianisme i va buscar els consells de Guénolé de Landévennec ([[sant Guénolé]]). La fada va abandonar a Gradlon i va creuar un rei torrencial advertint a Gradlon de no seguir-lo, però el bretó la va seguir i es va enfonsar a les aigües turbulentes. La fada es va veure forçada a salvar la vida del seu antic amant, però el va detestar perquè el salvament demostrava que el seguia estimant. En una cacera, Gradlon es va perdre al bosc de Ménez-Hom; quasi mort de cansament i fam va arribar casualment a l'ermita de [[sant Corentin]] (moderna [[Plomodiern]]). [[Sant Corentin]] posseïa un peix miraculós del qual tallava la meitat cada dia per menjar i l'endemà el trobava sencer; el sant va compatir amb el rei el menjar i Gradlon va recuperar la salut. Com a recompensa, Gradlon va nomenar a [[sant Corentin]] com a primer bisbe de Cornualla. Un anys després la fada Galgven va retornar per posseir l'esperit de la fill de Gradlon, [[Dahut]], fet que va estar a l'origen de la desaparició de la vila d'[[Ys]].
[[Fitxer:Gradlon-statue-quimper.JPG|miniatura|Estàtua de Gradlon a la catedral de Quimper pels escultors Amédée Ménard i Alphonse Le Brun (1858)<ref>Bonnet, Philippe. Quimper : la Cathédrale. Paris: Zodiaque, 2003.</ref>]]
 
Gradlon va convertir a ''Corispotium'' (variant : Corisopitum), rebatejada [[Quimper]], en la seva nova capital. A la mort de Gradlon, el va succeir el seu fill [[Salomón I d'Armòrica]] i després el seu nét [[Aldrià]].
81.431

modificacions